Allioli 297 - Un curs de mobilitzacions
Jornades europees als IES i CIPFP del País Valencià
En els últims mesos, com a voluntàries del Cos Europeu de Solidaritat (CES), hem promogut projectes europeus en 25 centres educatius del territori valencià. A través de trobades amb més de 1.300 alumnes, hem tractat de sensibilitzar l’alumnat sobre les oportunitats que la Unió Europea ofereix als joves.
Xerrada informativa sobre els programes Erasmus+ a l'IES Arabista Ribera de Carcaixent (la Ribera Alta)
Michelle Manzardo
Emma Bekkali
Voluntariat CES - ESFMB
Per a aquestes jornades, preparem diverses presentacions amb molta cura, una sobre el Cos Europeu de Solidaritat, del programa del qual formem part com a voluntàries, i l’altra sobre programes de pràctiques en l’estranger dirigits a joves d’entre 17 i 18 anys. Cal destacar que hem utilitzat aquestes xarrades com una oportunitat per a compartir les nostres experiències i animar l’alumnat a viure una experiència única que els ajude a créixer tant personalment com professionalment, responent als seus dubtes i curiositats.
Aquestes jornades han generat als diferents centres una ocasió per a desprendre’s de l’estigma de seguir un camí acadèmic de segona categoria. Massa sovint, l’alumnat de formació professional són relegats als marges d’una societat que celebra únicament l’excel·lència mesurada en notes, batxillerats i universitats. No obstant això, hi ha un saber igual de digne, fet de mans que creen, reparen, transformen, que mereix visibilitat i respecte.
Al principi d’aquestes trobades, vam veure ulls apagats, mirades dels qui ja se senten exclosos del futur, com si el seu destí l’hagueren escrit uns altres. Després, alguna cosa havia canviat, aquests mateixos ulls començaren a lluir. És l’espuma de l’esperança, el somni de poder viure una vida a l’altura de les seues passions, siguen les que siguen.
Els vam veure acostar-se amb curiositat i desig de saber més sobre les destinacions proposats, i respondre les nostres preguntes amb un entusiasme tímid però sincer. «Per què vols partir?», preguntàvem. I responien: «Per a conéixer un altre idioma, per a aprendre la meua professió en un país desconegut, per a créixer».
Amb entusiasme genuí, els centres que ens van acollir van mostrar un interés palpable. No es tracta només d’oferir al seu alumnat una oportunitat capaç de transformar veritablement el seu camí, també, i potser sobretot, es tracta del valor afegit d’un reconeixement internacional, ja que aquests projectes encaminen el centre educatiu cap a un horitzó més ampli, més ambiciós, capaç d’atraure nou alumnat i retornar prestigi a qui creu en el futur, fins i tot quan comença en una aula senzilla però plena de potencial.