L’Acampada es tanca amb un emplaçament a seguir en la mobilització

El col·legi de Rojales (Vega Baixa) és l’únic del País Valencià que té encara foses sèptiques en comptes d’un sanejament modern. Això suposa un perill higiènic i sanitari constant, per exemple, quan plou, perquè les foses vessen a la superfície del pati on juga l’alumnat. A més, l’obsolescència de la construcció provoca amb freqüència desprendiments d’alguns elements de l’edifici.

En la sessió matinal hi va haver una exposició de la situació d’alguns Centres d’Inciativa Social (CIS), com ara el d’Elx, una de les fòrmules de la Conselleria per estimular el creixement de les escoles privades, en detriment de les públiques. L’estratègia del govern consisteix a precaritzar les escoles públiques, que sovint compten amb instal·lacions obsoletes o barracons, mentre cedeix solars públics per a la construcció de centres privats per competisquen amb aquells.

La sessió de la vesprada va comptar amb un grup de @iaioflates que van explicar el seu model organitzatiu, horitzontal i assembleari, i algunes de les seues estratègies. Van manifestar que la seua voluntat és la d’esdevindre un grup de pressió davant el poder per a denunciar qualsevol situació d’injustícia social. Van avançar també que treballen en la creació d’una coordinació estatal de grups locals de @iaioflautes.

En un segon bloc, Adolf Moisés Cerveró i José Manuel López Grima van exposar dues experiències d’autorganització popular i de resistència a la crisi: els projectes del Centre Social Rey Heredia de Còrdoba i l’hort autogestionat de Rojales (Vega Baixa), respectivament. Els dos se centren en el treball per l’empoderament de les persones en precari i són dos casos d’èxit, a pesar de les enormes deificultats, en la construcció d’alternatives a la demolició del teixit social de les polítiques neoliberals. La sessió va incidir en la necessitat d’atendre a les petites lluites locals com a via de presa de transformació de les relaciona socials i de creixement de les persones més maltractades.

La vesprada va acabar amb les actuacions de Tomás de los Santos i de Toni Sarrión, a més del grup de dolçainers Estela Roja de Benimaclet, que ens ha acompanyat cada día.

A l’acabar, hi hagué un record a Palestina i la terrible situació d’injustícia i violència que pateix el seu poble. També es va llegir la resolució de suport a l’Acampada de la Trobada de Marees per l’Educació Pública, que ha tingut lloc a Pontevedra simultàniament a l’Acampada.

Com en dies anteriors, l’Acampada va rebre la visita de formacions polítiques i sindicals que donavan suport als actes, com ara PSPV-PSOE, un grup de membres dels Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM, del Bloc Jove i de Compromís, així com Esquerra Republicana PV. També ens visitaren membres dels sindicats CGT i COS. També d’entitats com ara GUAIX i Escola Valenciana.