Ens ha deixat Vicent Esteve

Vicent, com a fill de collidor i de treballadora de magatzem de taronja, va treure de la terra i del treball de les mans la força per viure com ha viscut.

Va nàixer un 19 de febrer de 1955 a Alzira, a la dolça Ribera del Xúquer.
De molt jove, amb només 9 anys, ja va deixar clara la seua vocació: volia ser mestre. Un altre mestre, palentí, havia despertat en ells una passió que l’acompanyaria tota la vida.
Després de passar per la indústria local alzirenca i d’opositar a l’administració pública, l’aprovació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià li va donar accés a l’ensenyament del valencià que s’incorporava a les aules. Com qualsevol altre mestre, va començar la seua itinerància pel país, Torrent, La Serrania, Sagunt, València…
El seu complet compromís amb la seua escola, la seua llengua, el seu país, les seues gents… el van portar a passar de la vessant individual a la col·lectiva implicant-se en el treball en l’STEPV, el seu sindicat.
La seua sòlida formació i capacitat el van portar a desenvolupar diferents responsabilitats, de les més bàsiques visitant centres i atenent companyes i companys a responsabilitzar-se d’àrees com l’acció sindical, els serveis jurídics, l’organització, la política lingüística, la política educativa… I ho va fer en diferents estructures com el Secretariat Nacional d’STEPV, el secretariat confederal de la Confederació d’STES (on va ser responsable de la política educativa coordinant les negociacions amb el ministeri) o la Intersindical Valenciana. Va encapçalar la candidatura d’STEPV a la Junta de Personal de València en l’any 1998, on va resultar guanyadora.
Però també el seu treball i les seues valuoses aportacions les va portar al Consell Escolar Valencià, la Mesa per l’Ensenyament del Valencià, Escola Valenciana, les Escoles d’Estiu i els Moviments de Renovació Pedagògica, l’Observatori Estatal de la Convivència Escolar…
Però si hi ha una àrea on va posar tot el seu coneixement i capacitat d’anàlisi i de reflexió, eixa va ser la de publicacions, en la que va participar de manera continuada i que va dirigir durant huit anys, amb nombrosos articles d’opinió i de propostes educatives de tot tipus en la premsa sindical, com l’Allioli o El Clarión… o en la premsa especialitzada (Escuela, Comunidad Escolar…).
Totes aquestes responsabilitats les va alternar amb la seua principal vocació com a mestre de l’ensenyament primari, tot i que la seua necessitat per saber i comprendre el seu país l’havien portat a llicenciar-se en Història.
Poques persones representen com Vicent eixe mestre vocacional, ben format, compromés, reflexiu, seré, preocupat pel seu alumnat, per la innovació educativa, per la seua llengua i cultura, per la defensa dels drets individuals i col·lectius, pel seu país i per les seues gents.
Ens deixa un dels nostres homenots. Bon viatge Vicent!