El pròxim 3 de desembre, el professorat valencià està cridat a les urnes. Serà el moment de triar els nostres representants en les juntes de personal. STEPV afrontarà aquests comicis amb el repte de continuar sent la veu majoritària del professorat. Per això, volem posar en valor el treball que hem dut a terme els últims quatre anys.
Acabem una legislatura intensa. Quatre anys de mobilitzacions per a millorar les condicions laborals del professorat i reivindicar l’escola que totes i tots volem. Quatre anys en què hem hagut de fer front als atacs continus del Consell a la nostra escola. Ni PP ni VOX creuen en l’escola pública. Cada decisió que prenen accentua un poc més el desmantellament del sistema públic. Aquestes polítiques ens aboquen a una societat desigual en què qui més té, és qui podrà pagar-se l’educació. Des de l’STEPV tenim clar que l’escola pública ha de ser un dels motors per a avançar cap a una societat més igualitària i més justa.
En lluita contra les retallades de plantilles, els atacs al valencià i el districte únic
Les plantilles docents han sigut un dels temes estrela d’aquests quatre anys. Pràcticament des de la presa de possessió del càrrec, José Antonio Rovira ―primer conseller d’Educació del PP de la legislatura― va manifestar que els centres docents valencians tenien massa professorat. Declaracions que van anticipar les retallades que aquest govern ha aplicat cada inici de curs, en especial, en les EOI, conservatoris i FP. En 2024, per a reblar el clau, Rovira va denunciar els acords de plantilles que STEPV i la resta de sindicats havíem signat amb el govern del Botànic. El Sindicat ho va dur a la Justícia i, com era previsible, el TSJ ens va donar la raó.
Juntament amb les plantilles, els atacs al valencià han sigut constants. L’anunci de la mal anomenada llei de llibertat educativa, que deixava en mans de les famílies la tria de la llengua vehicular en l’ensenyament, va motivar la convocatòria de la primera vaga educativa de la legislatura, el 23 de maig de 2024. Una mobilització organitzada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, de la qual forma part l’STEPV, que també va protestar contra la recuperació del districte únic en el procés d’admissió de l’alumnat. Una mesura que, clarament, afavoreix l’escola concertada i converteix determinats centres públics en guetos.
STEPV també ha centrat molts esforços a atendre les necessitats dels centres docents de les poblacions afectades per la dana d’octubre de 2024. Gràcies a les denúncies del Sindicat, Inspecció de Treball va dictaminar fins a nou actuacions urgents de què, a hores d’ara, encara no tenim notícia que s’hagen aplicat.
2025-2026, el curs de la històrica vaga indefinida
Durant aquests quatre anys, STEPV ha liderat l’organització de les diverses mobilitzacions que han tingut lloc amb altres sindicats i organitzacions. Mobilitzacions que el curs passat van culminar amb la històrica vaga indefinida entre l’11 de maig i l’11 de juny. Un procés de lluita que es va gestar des del mes d’octubre, quan vam convocar, en companyia de CCOO i UGT, processos assemblearis en totes les comarques valencianes, que va desembocar en la publicació d’un calendari de vagues i mobilitzacions per a tot el curs. Fruit d’aquestes assemblees va sorgir el mantra, «si l’Administració no negocia, el curs s’acaba en maig». I així va ser per la negativa de la Conselleria ―ara dirigida per Carmen Ortí― a atendre la plataforma reivindicativa que, mes rere mes, li vam fer arribar en les diferents meses de negociació. Malauradament, Ortí i el secretari autonòmic McEvoy només van acceptar seure amb els sindicats quan el professorat va dir prou i va secundar majoritàriament les aturades.
Tret de la burocràcia, el professorat valencià no va acceptar cap de les mesures oferides per la Conselleria. Per això, són tan importants les eleccions del pròxim 3 de desembre. Ens hi juguem moltíssim. Si la Conselleria té enfront un sindicat fort tindrem més opcions de millorar l’escola valenciana i les nostres condicions laborals. És fonamental que hi participem, perquè qui ho fa, guanya.
Enguany, a més, en l’STEPV estem d’enhorabona. Hem complit 50 anys. 50 anys d’assemblearisme, de sindicalisme combatiu, alternatiu i autònom. 50 anys en què ens hem convertit en la força necessària perquè avance l’escola pública valenciana.
S’apaga la llum que va il·luminar les publicacions de la Intersindical Valenciana durant l’última dècada
El passat 16 d’agost, ens va deixar el nostre amic i company JuanRa Ortiz. Des del curs 2017-18 era un dels dos dissenyadors gràfics del Sindicat. Era un grafista de l’antiga escola: treballador, intuïtiu, metòdic, sobri i, per damunt de tot, perfeccionista. Moltes vegades ens mostrava dos composicions diferents de la pàgina que acabava de maquetar perquè li diguérem quina ens agradava més. Però cap de la resta de l’equip érem capaços de decantar-nos per una o per l’altra, per la senzilla raó que les dos fregaven la perfecció.
JuanRa era una d’eixes persones amb les quals dona gust treballar, perquè sempre es col·locava en segon terme i s’esforçava per fer equip. Durant els nou anys que vam treballar junts mai el vam veure fer mala cara o alçar la veu quan li encomanaves un cartell urgent, fora l’hora que fora. Sempre es deixava la pell perquè la imatge del Sindicat estiguera a l’altura que li corresponia. Ens deixa innumerables cartells i pancartes ―com ara de les “Mazón Dimissió” o “Mazón a la presó” ― i la maquetació impecable de les revistes Allioli i Intersindical. Dos revistes que van dur el seu segell particular durant vora una dècada. L’última revista, l’Allioli del passat mes de juliol, amb què vam fer balanç de la vaga educativa.
Però, per damunt de tot, JuanRa destacava per la seua qualitat humana. Trobarem a faltar el seu sentit de l’humor. Eixe humor intel·ligent d’Oliva, a mitjan camí entre el surrealisme i l’absurd, del qual feia gala. Sempre tenia preparats un parell d’acudits per furtar-nos unes rialles abans de començar la jornada laboral, mentre ens féiem un café ―ell, una aigua amb gas― al bar Espinosa. Poques persones tenien la seua gràcia per contar-los. O eixes suposades anècdotes que assegurava que li havien ocorregut a Oliva quan era xiquet, que ens encantava tant sentir-li contar. Va viure amb intensitat i passió, i se n’ha anat amb tota la faena feta. Adorava la seua dona, Gràcia, i les seues filles, Maca i Rocío, els tres grans pilars de la seua vida.
Diuen que les persones no som imprescindibles, però no hi podem estar d’acord. Ens costarà molt omplir el buit que ens deixa JuanRa.
Allà on estigues, brindarem per tu, amic!
Les mobilitzacions d’aquests darrers quatre anys d’activitat sindical han desembocat en una vaga educativa històrica i un calendari de manifestacions i protestes que s’han propagat amb concerts, esdeveniments esportius, intervencions artístiques, actes polítics i inauguracions d’infraestructures.
La llei d’acompanyament dels pressuposts inclou l’article 155 perquè la inspecció es dedique a perseguir el professorat sospitós d’adoctrinar l’alumnat.
Un informe elaborat pel Sindicat arreplega els principals perjuís de la nefasta planificació de la Conselleria, que tenen a veure amb l’impacte psicològic, l’afectació física, el bloqueig mental i trastorns logístics i familiars.
Més de 250 centres responen les enquestes llançades per STEPV. La Conselleria no ha fet els deures i persisteixen les mancances dels últims cursos: plantilles incompletes, climatització deficient o falta de personal docent i no docent.
STEPV aconsegueix 5.000 nous docents, impulsa l’estabilització del personal interí i lluita contra la burocràcia i per unes ràtios més baixes. També aconsegueix sentències que amplien els drets del professorat i de les famílies monoparentals.
Retallades, errors en les adjudicacions i conflictes marquen l’inici del nou govern educatiu. STEPV impulsa mobilitzacions i la primera vaga educativa de 2024 en defensa del professorat i del valencià.
STEPV aconsegueix una sentència favorable sobre les plantilles i impulsa la recuperació de les gratificacions dels tribunals d’oposicions. La DANA i les polítiques lingüístiques i educatives marquen un període de fortes mobilitzacions.
STEPV impulsa mobilitzacions i una vaga indefinida per defensar les condicions laborals del professorat expert i especialista. També es mobilitza contra els canvis curriculars i la “neutralitat ideològica” imposada per la Conselleria.
El sistema universitari públic del País Valencià ha sigut, històricament, un dels principals motors de transformació social, retenció del talent, desenvolupament científic i vertebració econòmica del territori.
Els darrers anys, plens de mobilització, negociació i lluita ens recorda una realitat: cap dret està garantit per sempre i tot allò que encara falta només s’aconseguirà amb més organització, més participació i més força sindical.
Els dies 25, 26 i 27 de setembre, Montanejos ha acollit una nova edició de l’Escola Sindical de Formació d’STEPV.
La casa de cultura de l’Alcúdia va acollir els dies 24 i 25 de setembre de 2026 la XVII Edició del Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset, una cita ja consolidada entre el professorat valencià.
Un any més s’han aprovat els projectes acreditats Erasmus+ dels consorcis. Darrere d’esta frase hi ha mesos de treball, reunions i molta il·lusió.
Fa 25 anys que vam fer 25 anys. En aquell moment, la Confederació d’STES va publicar un llibre on el nostre benvolgut i desaparegut Vicent Esteve signava un article titulat “25 anys més”. Ara que ja s’han complit, recuperar una part d’allò què es deia aleshores és la millor manera de testimoniar la vigència d’un model i un esperit de compromís que perviu gràcies a la lluita de totes les persones que al llarg dels anys han sigut protagonistes del treball sindical. 50 anys de “mels i de fels”, de fites que han fet avançar els drets del professorat i de l’escola pública i d’obstacles que hem hagut de superar perquè els entrebancs a aquest model han provingut de tots els costats possibles. És quasi un miracle que, després de tot, es mantinga ben viu i amb força. El nostre homenatge és per als milers de persones que, amb la seua afiliació o amb el seu vot en les eleccions, ho han fet possible.
