Allioli 302 - Una legislatura en lluita
Una marea verda inesgotable
Les mobilitzacions d’aquests darrers quatre anys d’activitat sindical han desembocat en una vaga educativa històrica i un calendari de manifestacions i protestes que s’han propagat amb concerts, esdeveniments esportius, intervencions artístiques, actes polítics i inauguracions d’infraestructures.
Imatge aèria de la manifestació del 23 de maig de la vaga educativa. Foto de Rober SolsonaImatge aèria de la manifestació del 23 de maig de la vaga educativa. Foto de Rober Solsona
Àrea de Comunicació
S’han vist protestes en les festes de pobles, en actes polítics, en els consells escolars municipals, en les etapes de “La Vuelta” i en rutes senderistes
Des que STEPV va obtindre en 2022 una nova majoria absoluta, les propostes de millora de les condicions laborals han sigut constants. Per contra, amb l’entrada de PP i Vox al Consell, el deteriorament de la professió docent s’ha accentuat. Les retallades s’han fet efectives amb la denúncia de l’acord de plantilles, que deixa sense efecte la incorporació de 5.000 docents. De la mateixa manera, el govern de dretes va aprovar la mal anomenada llei de llibertat educativa, que margina el valencià, i el districte únic en l’elecció d’escoles i instituts, que facilita que els centres privats-concertats puguen seleccionar l’alumnat. La precarietat a què ens sotmet la Conselleria no ha tingut fi. Sense la reducció de les ràtios, amb els sous congelats, amb la policia ideològica i amb una burocràcia excessiva és difícil fer un balanç positiu del Consell. Poca gestió i perjudicial per al conjunt del professorat.
Amb tot aquest tropell, la reacció ha sigut exemplar. Milers de docents han eixit al carrer per a dir “prou”. Després de la vaga indefinida, a l’estiu, hem vist samarretes verdes pertot arreu. La Manifa’s Band (la banda de la marea verda) ha actuat en nombrosos indrets, amb especial incidència en els festivals musicals més importants. S’han vist protestes en les festes de pobles, en actes polítics, en els consells escolars municipals, en les etapes de “La Vuelta” i en rutes senderistes. Igualment, s’han penjat pancartes en els centres educatius, molts d’aquests per les obres inacabades o per començar.
Aquest curs ha començat amb tres grans manifestacions a Alacant, Castelló i València i un no parar de concentracions. STEPV continua exigint negociació davant d’una Conselleria paralitzada. La lluita continua. Ara, més que mai, amb la força necessària.
L’ASSEMBLEARISME COM A CLAU DE LA MOBILITZACIÓ
Una de les notes comunes de la consolidació de les protestes i de l’èxit de la vaga ha sigut el moviment assembleari. La implicació dels docents de totes les comarques ha sigut fonamental per a acordar les reivindicacions. Des d’STEPV sempre s’ha apostat per crear espais de reflexió, de debat i de presa de decisions a través de les assemblees i així s’ha consolidat de nou en aquest 2026. És el nostre ADN, ja ho explicava l’històric sindicalista Joan Blanco en l’Allioli de juliol, quan es referia al moviment creat a les acaballes del franquisme. “En aquells anys, amb el moviment sindical prohibit, les assemblees es van estructurar per a ser la clau organitzativa de la mobilització i la negociació. Aquell gran moviment, ràpidament va reflexionar que la complexitat i diversitat de tasques derivades de la gestió de les reivindicacions necessitava una estructura estable. I, després de molts debats, va concloure que havia de ser un sindicat. I eixe sindicat havia de ser assembleari, no perquè convocara assemblees sinó perquè les assemblees suposaven el moment de transformar un dret individual —una persona un vot— en una força col·lectiva”, explica Joan Blanco.
D’aquesta manera STEPV s’ha mantingut fidel als seus inicis. El resultat de la vaga i de les mobilitzacions han sigut sempre referendades per la votació del conjunt del professorat i per les assemblees informatives pertinents. La veu de l’ensenyament manté la seua disposició participativa, sense excepcions.