Allioli 302 - Una legislatura en lluita
Obrint l’aula a Europa
Un any més s’han aprovat els projectes acreditats Erasmus+ dels consorcis. Darrere d’esta frase hi ha mesos de treball, reunions i molta il·lusió.
Maria Montiel Roca
Professora FP a l’IES Les Alfàbegues (Bétera)
Per davant, centenars d’estudiants i docents a punt de creuar fronteres per a aprendre d’una altra manera.
En esta edició participen 78 centres docents de tot el País Valencià, repartits entre els dos consorcis de l’ESFMB i de l’STEPV. Entre tots gestionaran 750 beques europees per a l’alumnat, per al professorat ―amb job shadowing i cursos de formació― i per a mobilitats de grup amb el professorat acompanyant. Les persones participants viatjaran a més de 40 destinacions en 14 països europeus, tot un mapa d’oportunitats.
A més, dos persones expertes compartiran amb l’alumnat i el professorat la seua visió sobre la inclusió educativa, ja que Erasmus+ no és només viatjar: també és aprendre a construir aules on ningú es quede arrere i portar de tornada idees que transformen el dia a dia.
Però res d’això ocorre per art de màgia. Volem agrair als centres la seua implicació en el repte d’internacionalitzar-se i el seu esforç per oferir esta oportunitat al seu alumnat i professorat. Tot açò és possible gràcies als i les responsables Erasmus+ de cada centre, que gestionen i empoderen la seua comunitat educativa. El seu treball amb la coordinació de l’equip de l’ESFMB és el motor silenciós d’este projecte.
Qui ha viscut un Erasmus+ sap que torna amb la maleta plena de records i la motxilla carregada d’aprenentatges i un primer contacte amb el món laboral, que no estan en cap llibre. Erasmus+ és inclusió, perquè acosta Europa a tot l’alumnat. És competències transversals: comunicar-se en un altre idioma, resoldre imprevistos i conviure amb la diferència. És responsabilitat, perquè cada participant representa el seu centre i la seua terra. I és maduresa, perquè ningú torna igual que se’n va anar.
Suposa un repte, sí. Ho és per a qui ix de casa per primera vegada, per al personal docent que mira la seua pràctica des de fora i per als centres que aposten per una cosa gran. Però els millors aprenentatges naixen just fora de la zona de confort. Que cada destinació siga una lliçó i cada tornada, un nou començament.