Per sempre Elvira!

“Només feia dos anys que el dictador havia mort prostrat en el seu llit, entubat pertot arreu per a tractar de conservar, tant com fora possible, algun alé de la seua mortífera vida. El dictador moria i nosaltres ressuscitàvem, ressorgíem o simplement sorgíem.
Després de tants anys, eixíem a l’àgora, a la plaça, trencàvem la clandestinitat i el silenci, i ens manifestàvem públicament.
Encara que mai havíem estat morts, perquè no és el mateix guardar silenci o parlar en veu baixa que no tindre vida.”
Elvira Mondragón Sorribes. (25 anys d’STES. 2003)

Amb aquesta força, que tant caracteritzava la vida d’Elvira Mondragón, comença l’article que amb el nom de “1977” va publicar en el llibre 25 anys d’STES. Perquè Elvira era una dona destacada d’eixa generació que ens va obrir el pas i va forjar un sindicalisme que unia en un mateix projecte reivindicacions laborals, renovació educativa, recuperació nacional i compromís social. Eixa generació que no es va doblegar i que encara que fora “parlant en veu baixa” resistia, tenia vida i treballava per un millor futur sense treva.

Tinguérem ocasió de recordar amb ella tota una vida de lluita el dissabte 1 de juny de 2019 en que dos centenars de persones ens vam aplegar a l’Auditori Municipal de Cullera (Ribera Baixa) per retre-li un merescut homenatge. Un acte en el qual nombrosos col·lectius i persones van fer un reconeixement públic a la seua trajectòria de compromís i lluita per una educació pública i valenciana i una societat més justa i igualitària. Aquest ha estat el compromís vital de l’Elvira com deia el lema de l’acte “una vida, un riu de causes”.

I és que Elvira va dedicar la seua vida a moltes causes en les quals va participar des de ben jove. El moviment sindical, amb STEPV, les Escoles d’Estiu, el CODERI o el MECP en la renovació pedagògica, Escola Valenciana, Xúquer Viu, Cullera Laica, Ca Revolta, la Unió de Llauradors i Ramaders… i, per suposat, el seu alumnat i la comunitat educativa dels centres en els quals va treballar són algunes mostres de la immensa tasca en la qual Elvira va participar.

Han passat molts anys des d’aquell 1977, però les reflexions i les aportacions d’aquelles assemblees que descrivia Elvira en l’església de Sant Marcel·lí de València continuem formant part del nostre bagatge com a Sindicat. Com està viva la seua força com quan, en nom del Secretariat “provisional”, es dirigia per fer la salutació inicial a les persones que un dia del mes d’abril de 1979 s’havien aplegat a Elx per a celebrar el I Congrés de la Federació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, que agrupava a l’STEA, l’STEC i el SATE.

Som el que som gràcies a persones com Elvira, un referent i un exemple de valentia, compromís i dignitat al llarg de la seua vida. Una de les persones imprescindibles del nostre sindicat, el món educatiu i la nostra societat. Una persona bona a la qual sempre estimarem i tindrem com a exemple en el treball de cada dia.