El valencià, com diu l’Estatut d’Autonomia, és la nostra llengua pròpia. Per aquest motiu, ha de gaudir d’una protecció especial. Una protecció que no l’explicita únicament l’Estatut, tant la Constitució espanyola com la legislació europea ho manifesten. Cada any, tristament, les enquestes indiquen que en baixa l’ús social. Per això calen mesures decidides per a revertir aquest procés. L’escola ha de ser un dels pilars on s’assente la llengua. El nostre sistema educatiu ha de garantir que a la fi de l’escolarització obligatòria l’alumnat domine el valencià de manera oral i escrita.
Per això, des de l’STEPV considerem que la consulta que ha promogut Rovira per a triar la llengua base de l’ensenyament és un autèntic desvergonyiment. Una consulta orquestrada pel govern del PP per a tractar d’arraconar el valencià del nostre sistema educatiu i avançar una passa més dins de la seua estratègia global per a erradicar la llengua. Una vegada més, han evidenciat la seua obsessió malaltissa contra el valencià. Ha sigut una consulta tramposa, perquè a ningú li passa pel cap que les famílies decidisquen si cal estudiar Matemàtiques, Física o Filosofia.
Des del mateix moment en què l’equip del conseller Rovira va anunciar la consulta, nombrosos col·lectius es van mobilitzar. La primera iniciativa va ser la de Famílies pel Valencià. Pràcticament al mateix temps, la Plataforma per l’Ensenyament Públic feia pública la seua campanya: «Tria valencià». L’STEPV també en va posar en marxa una: «Docents pel valencià».
Des d’octubre fins a febrer s’han succeït nombroses iniciatives perquè la gent es mobilitzara i fracassara l’intent del PP de marginar el valencià: xarrades, assemblees als centres, cartells. Especialment cridaner va ser l’enorme quantitat de vídeos que personalitats del món de la cultura, l’esport i la societat valenciana van gravar per a posicionar-se a favor de la nostra llengua.
Finalment, les famílies valencianes han parlat. Majoritàriament han apostat pel valencià. En el conjunt del País, el 50,5% de les famílies (el 61,8% dels centres públics) han dit sí a la nostra llengua. Un percentatge que s’ha incrementat de manera exponencial en les comarques valencianoparlants.
Trobades 2025
Com cada primavera, Escola Valenciana organitza les Trobades d’Escoles en Valencià. El lema d’enguany, com a resposta a aquest context repressiu, duran el lema «En valencià, lliure i amb orgull». STEPV hi participarà activament. Aquest Allioli és un dels materials que repartirem en cada una de les festes per la llengua. El lema que hem triat ha sigut: «La llengua que ens uneix. Enamora’t del valencià». És el nostre granet d’arena en aquesta gran mobilització a favor del valencià. Perquè és la nostra llengua i volem continuar vivint, somiant i estimant en valencià.
La Conselleria envia la Inspecció Educativa als centres educatius per a reprimir activitats de foment del valencià. La consulta es desenvolupa amb nombroses incidències i el resultat deixa una mala situació a les intencions d’arraconar el valencià.
El resultat de la consulta se li gira en contra al Conseller d’Educació
El Sindicat va crear aquesta campanya per mobilitzar el professorat durant la consulta.
L’elecció del valencià ha sigut més elevada en l’ensenyament públic.
Més de 7.700 famílies i més 170 associacions de mares i pares i d’alumnes s’han mobilitzat al voltant de la plataforma Famílies pel valencià. Una associació creada només conéixer que la Conselleria d’Educació posava en marxa la llei i la consulta que pot arraconar el valencià a les aules.
Article d’Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana
Josep Vicent Frechina
Sembra Llibres. València, 2025, 168 pàg.
Paco Cholbi-Carles Arbat
Bromera. Àlbums Il·lustrats, Alzira, 2024, 36 pàg.
Isabel Garcia Canet
Edicions Tres i Quatre. València, 2024
Lourdes Boïgues
Lletra Impresa Edicions. València, 2024. 364 pàg.
La mostra sobre l’escriptora de l’any, declarada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, comença a recórrer els pobles i ciutats per a donar a conéixer l’obra de la reconeguda escriptora, autora, entre altres, del poemari “Ratlles a l’aire” (Premi Ciutat de Barcelona en 1956) i de la novel·la “La dona forta” (Premi Joan Senent de 1965).
Manuel Baixauli, un dels grans escriptors valencians actuals, ha consolidat una obra literària marcada per l’experimentació i l’onirisme. Premi Òmnium 2024, reivindica la cultura i la llengua com a pilars fonamentals d’una societat que no ha d’acovardir-se.