Trobades d’Escola Valenciana 2025: En valencià, lliures i amb orgull 

Les Trobades d’Escola Valenciana són festes per la llengua que acullen cada any una vintena de comarques del País Valencià, organitzades per mestres, centres, famílies, activistes i entitats diverses. Es tracta d’una manifestació cultural que reuneix fins a 200.000 persones anualment. De caràcter festiu i reivindicatiu, se celebren des del 1986 amb nombroses activitats de promoció del valencià: cercaviles, concursos, tallers, jocs populars, fira del llibre, contacontes, concerts, exposicions, etc.

Enguany les comarques valencianes acolliran 21 trobades. Els municipis amfitrions són: Picassent, l’Horta Sud; el Campello i Alacant, l’Alacantí; Aielo de Malferit, la Vall d’Albaida; l’Alguenya, les Valls del Vinalopó; Algímia d’Alfara, el Camp de Morvedre; Fortaleny, la Ribera; Albuixech, l’Horta Nord; Benifaraig, València; Guardamar, el Baix Segura i el Baix Vinalopó; Bètera i Serra, el Camp de Túria; Xàtiva, la Costera; el Ràfol d’Almúnia, la Marina Alta; Benimantell, la Marina Baixa; Betxí, la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén; Fageca, l’Alcoià-Comtat; i Gandia, la Safor-Valldigna.   

Amb el lema «En valencià, lliures i amb orgull», volem situar l’estima i la rebel·lia en el centre de l’acció política pel valencià, davant el context de gran hostilitat política i social envers la nostra identitat, amb un model d’educació reaccionari, conservador i discriminatori, que menyscaba l’aprenentatge del valencià i, per tant, el seu ús social. 

Així, fem una crida a la mobilització ciutadana per a utilitzar la llengua amb naturalitat, valorar-la positivament, transmetre-la generacionalment i treballar pel seu reconeixement i prestigi social a tots els àmbits i espais. És per això que, en 2025, ens proposem fer front l’odi amb l’educació en la lleialtat lingüística i l’autoestima. 

Perquè el valencià és la llengua que ens identifica i ens fa diferents; perquè representa el vehicle amb què interpretem i abracem el món; perquè forma part de la nostra herència cultural i del patrimoni comú, com ens recorda la nostra benvolguda Carme Miquel: 

“La nostra llengua ens pertany a tots i ha de ser element d’unió de totes les persones que vivim en aquesta terra. Les llengües són com gotes d’aigua clara, belles i transparents que, totes juntes, constitueixen un patrimoni universal. Conèixer i usar el nostre valencià és també la nostra manera de contribuir al ric patrimoni lingüístic del món”. 

Un país pel valencià 

Les Trobades d’Escola Valenciana representen un eix vertebrador del país, mitjançant el qual les comunitats educatives, en relació amb col·lectius, institucions i altres agents polítics, socials, culturals, econòmics i esportius, creen espais d’estima, treball, defensa i gaudi de la llengua i la cultura. Així, són elements de normalització i de convivència potentíssims, que cohesionen i dinamitzen les comunitats, alhora que fan poble comarca a comarca. 

A més a més, amb l’escola com a centre, les nostres festes per la llengua expressen la memòria de la lluita històrica, encara vigent, de centres, professorat, alumnat i famílies per l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià. La LUEV fou el resultat d’aquesta mobilització, una llei que, malgrat no haver cobert les nostres expectatives, va despenalitzar l’ús del valencià i ens va permetre aprendre’l per primera vegada. Encara hui, el govern té l’obligació d’aplicar-la, de no actuar amb indiferència, en lloc d’escampar l’odi i d’atiar el conflicte lingüístic.

Aquesta primavera, amb la llei educativa de PP i VOX i la consulta sobre la llengua base de l’ensenyament, mobilitzarem les comarques per a defensar el dret de l’alumnat a aprendre en valencià i un model d’educació plurilingüe i intercultural que aporte beneficis i oportunitats a les comunitats.

La manca de responsabilitat social dels governants atempta contra les nostres vides i el nostre futur cada dia, com ha demostrat la gestió de la DANA. El govern valencià no va tindre cap pressa en protegir-nos, però, tanmateix, sí que s’ha afanyat a accelerar la votació de les famílies, per la qual cosa, nosaltres, que no assumirem el fang i els silencis, continuarem treballant perquè els nostres fills i filles no es troben camins tancats. 

És per això que, amb la cançó “Paradís” del grup Bèrnia, defensarem l’escola que promou la diversitat, la llibertat de cada individu a crear el seu propi camí i l’alegria, a més d’enaltir el valencià, com recull l’il·lustrador Natxo Sarvatxo en la imatge de les Trobades 2025.

Ara més que mai, cal que ens trobem als carrer i les places dels nostres barris i pobles, que ens mostrem orgulloses de la nostra cultura, que refermem la nostra identitat, que compartim el nostre llegat, que defensem el nostre dret a existir, com tantes altres cultures del món, i a viure plenament en valencià. 

Nosaltres decidim com volem viure i com volem aprendre, lliures i en valencià! Aquest és el nostre orgull, que no menysté res ni ningú, ni molt menys cap altra llengua ni cap altra societat. Som un poble resilient. Hem ressorgit del foc i del fang una vegada i una altra. Ens tornarem a recuperar juntes de la desfeta de la DANA sense perdre la identitat. Tota la nostra estima per a les companyes de les comarques de la Ribera, la Plana d’Utiel-Requena, el Camp de Túria, els Serrans i l’Horta Sud. 

Com recull el manifest, volem que aquestes Trobades siguen, un any més, una eina d’agermanament, d’encontre i d’enriquiment, per a celebrar-nos i acompanyar-nos, per poder crear, entre totes, el futur que volem, amb llibertat i esperança.

Us esperem a les Trobades d’Escola Valenciana 2025!