Marees per l’educació pública contra les revàlides de la LOMQE i les retallades en ensenyament

Poc li importa saber que la LOMQE és una llei àmpliament qüestionada i deslegitimada: per les lluites i mobilitzacions de la Marea Verda a tot l’Estat durant la seua elaboració i tramitació; pel caòtic procés d’aplicació i desenvolupament d’alguns dels seus principis més agressius, atés el rebuig de la major part dels territoris, i pel rebuig de la majoria dels partits polítics, que el seu dia es van comprometre a derogar la LOMQE, han promés en les dues campanyes electorals que la reformaran àmpliament o la derogaran i el 5 d’abril passat van aprovar per majoria absoluta (amb el vot en contra de PP i l’abstenció de Ciutadans) un projecte de llei per paralitzar l’aplicació de la LOMQE.

Només amb el suport d’un partit polític, el PP, amb un govern en funcions que ja no compta amb majoria suficient i és incapaç d’arribar a acords amb ningú per donar estabilitat a l’educació, la LOMQE és una llei morta, que mereix el seu soterrament definitiu.
En un nou acte d’autoritarisme i arbitrarietat, el govern en funcions del PP pretén seguir la seua aplicació en aspectes tan fonamentals com els mecanismes selectius en forma de revàlides que expulsaran del sistema educatiu l’alumnat més desafavorit. Això suposa una alteració brutal de les regles del joc en el camp de l’educació: única via que actualment tenim les classes populars de cara a la “mobilitat social” i la “igualtat d’oportunitats”. És el final de la Educació Pública.
Mentrestant, els governs autònoms de tots els colors polítics continuen aplicant retallades de personal, increments de ràtios, supressió d’unitats…, més o menys encoberts, situació que es pot prolongar com a mínim dos anys més si, com sembla, continua governant el PP i aplica les retallades que li exigeix ​​la troica. En aplicar les velles i noves retallades, com ja és costum, intenten enfrontar a uns col·lectius amb altres, acarnissant-se amb els col·lectius més febles i menys mobilitzats (com el professorat de primària), mantenint serveis privatitzats amb personal assalariat en condicions precàries que freguen l’esclavitud.
Tot això ens porta, si no posem remei i si no ens mobilitzem unitàriament, a una educació pública tercermundista, d’una ínfima qualitat, segregadora, antipopular i injusta que s’intenta amagar darrere la cortina de fum de suposats “programes estrella” (com el batxillerat d’excel·lència o el mal anomenat “bilingüisme” oblidant l’ensenyament rigorós de les llengües estrangeres com a segon idioma).

Comunicat de les Marees per l’educació pública