Unha lingua aberta ao mundo

Maca Igrejas
Professora de Portugués

Miguel Paz Cabo
Professor de Geografia i Història

No va sorprendre a ningú. Galiza es defineix per un sistema de diglòssia, en el qual existeix una llengua de prestigi social, el castellà, i una llengua subordinada, el gallec. La ciutadania gallega té el deure de conéixer el castellà segons la Constitució de 1978, però només el dret a conéixer el gallec, segons l’Estatut de 1981. Així, amb aquesta premissa, la pèrdua gradual de parlants era normal.

Malgrat els ingents esforços d’una part important del cos docent, els governs del PP continuen promovent l’ús del castellà. El decret de plurilingüisme aprovat per Núñez Feijoo, va ser, tot i la sentència guanyada per l’assessoria jurídica de l’STEG, un dur colp. Gràcies a la sentència es va impedir que les famílies pogueren vetar l’aprenentatge del nostre idioma. El decret, a més, marcava l’obligatorietat d’ús del castellà en determinades àrees (les científiques), raó per la qual l’alumnat associa el castellà amb la modernitat.

Cada vegada són més les famílies que observen com as súas crianzas entren a les escoles infantils parlant gallec i ixen parlant castellà. El decret de plurilingüisme marca l’elecció de l’idioma a les aules d’infantil sobre la base de la llengua vehicular majoritària de l’alumnat. D’aquesta manera s’elimina el gallec en les principals ciutats. El despoblament del món rural on encara perviu com a llengua majoritària tampoc permet fer un pronòstic de futur favorable. Els sistemes de digitalització educativa implantats per la Consellería de Educación, amb recursos i mitjans amb un predomini clar del castellà, són també un colp al nostre idioma. 

Les experiències d’immersió en la llengua minoritzada en altres contextos de l’estat han demostrat ser exitoses. Si hi haguera una preocupació real pel plurilingüisme es reconeixeria que la llengua hegemònica no corre risc, i s’implementaria un model d’immersió, com el que es practica a les escoles Semente.

Vinculació de Galiza amb el món lusòfon
La llei Paz Andrade, aprovada l’any 2014 ─després d’una ILP en eixe sentit─, valorava les potencialitats del gallec com a llengua d’utilitat internacional i arreplegava diferents mesures per a avançar en la vinculació de Galiza amb el món portugués. Aquesta vinculació seria sense cap dubte una eina de futur per a l’idioma. La posada en marxa de la llei Paz Andrade connectaria l’alumnat gallec amb un univers cultural de quasi 300.000.000 de persones del món. Les publicacions científiques en castellà representen en el món un 9,5% del total, i en portugués el 6,3%. L’alumnat gallec podria tindre de manera natural accés al 19% de les publicacions científiques del món. Però la llei no ha arribat a complir els objectius proposats.

Així doncs, la situació del gallec és sense cap dubte preocupant des del punt de vista de les lleis educatives aplicades pel PP. De nosaltres depén la seua capacitat de supervivència.