Traïdor atac a les Universitats Públiques Valencianes

17 comunitats autònomes, 11 de les quals estan governades pel Partit Popular, algunes en coalició amb l’extrema dreta. 11 comunitats que van decidir en bloc no assistir a aquesta reunió. Cap es va connectar a la mateixa, ni tan sols les que havien confirmat la seva assistència amb anterioritat. No hi havia res a debatre, res a acordar. Tot estava acordat en la comissió tècnica que havia preparat el document que permetia continuar amb el programa Maria Goyri, fonamental per a l’estabilització i el desenvolupament de les plantilles de professorat universitari. Que assegurava el seu finançament compartit pel Govern central i les comunitats autònomes. Només havien de ratificar aquest document; ni tan sols calia que es connectessin les persones titulars de les conselleries, ja que podien delegar la representació.

I no n’hi va anar cap.

A la Comunitat Valenciana es financen un total de 707 places de professors/es ajudants doctor a través del Programa María Goyri, fet que suposa un important recolzament a l’estructura de plantilla docent de les universitats públiques valencianes, tot i això, el boicot polític autonòmic a la Conferència General manté en l’aire l’anualitat de 17,8 milions d’euros destinats a la Comunitat Valenciana. Aquests diners són indispensables per sufragar les nòmines i contractes del professorat ajudant doctor que ja està planificat o contractat als departaments de les cinc universitats.

I van posar com a excusa els incendis forestals.

STEPV-Iv no pot romandre impassible davant aquest traïdor atac al sistema públic universitari valencià. No podem mostrar tebiesa o conciliació davant d’una política infame, que va directament contra aquest sistema públic. El filibusterisme polític que utilitza constantment la dreta valenciana, amb l’aplaudiment entusiasmat de la ultra dreta en què es recolza, suposa la constatació que no cessaran en el seu afany de desmantellar tot allò públic per a la seva privatització i conversió en un lucratiu negoci: la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’habitatge, la igualtat… Tot està a la venda en el mercat, convenientment precaritzat per a què  resulte atractiu als possibles inversors.

I mentrestant, les universitats s’ofeguen en el seu infrafinançament però callen per no perdre les engrunes.