STEPV participa en el XIX Congrés Internacional Pedagogia 2025 de l’Havana

Entre el 10 i el 13 de febrer es va celebrar el XIX Congrés Internacional Pedagogia 2025 a l’Havana (Cuba). En un nivell més global, en aquesta edició es van plantejar diversos aspectes pedagògics i científics, centrant atenció als objectius 2030 i el desenvolupament sostenible, però també altres aspectes com són la IA com a ferramenta pedagògica o la neuroeducació. Tanmateix, es va reivindicar la importància de defensar una educació universal, inclusiva i igualitària, i la necessitat de la inversió estatal per una escola de qualitat basada en valors i respecte cap a totes les persones, una educació que faça comunitat, sostenida en principis socials i socialistes.

En aquest sentit, va ser de gran importància la presència de Frei Betto –pedagog i frare brasiler, de la Teologia de l’Alliberament- que ha dedicat gran part de la seua vida i obra a lluitar pel dret a l’educació i l’emancipació dels pobles. Frei Betto ens va regalar una magnífica ponència a l’acte de clausura del Congrés sobre els reptes d’educar en temps de reconstrucció i resistència, i la problemàtica que plantegen les xarxes digitals com a instrument ideològic del capital, ponència que resumia els eixos de preocupació i interés del Congrés en tots els àmbits d’anàlisi i treball. I precisament per la seua rellevància pedagògica i política, i en reconeixement de la tasca de tota una vida per millorar les condicions de vida de la població més vulnerable i les seues grans aportacions a l’educació, va rebre la Distinció per l’Educació Cubana.

Això pel que fa als aspectes d’intervenció pedagògica, però dins la lògica integral de la pedagogia emancipadora, una part dels simposis del Congrés va estar enfocada a la tasca sindical del sector de l’ensenyament, on vam participar com a convidats sindicats de diferents països, inclòs STEPV-Iv, com ho ha estat fent ja en edicions anteriors, on vam poder compartir experiències, problemàtiques i projectes comuns, amb una projecció internacionalista i d’unió sindical. Ací vam poder compartir i reflexionar, a més d’exposar i comparar idees amb sindicats germans de Mèxic, Brasil, Perú, República Dominicana, Panamà, Portugal, i molts més sobre la situació de l’educació als nostres països, com és el problema dels càrtels a Mèxic, de les retallades a l’educació pública al País Valencià i Europa, el control dels lobbies educatius a República Dominicana, i moltes altres problemàtiques que afecten tant els treballadors de l’educació com als propis educands.
En aquest punt coincidíem tots els sindicats que és vital mantindre les postures i objectius com a sindicats de classe i de l’ensenyament enfront dels interessos neoliberals que intenten buidar de contingut l’educació i precaritzar-la, convertint-la en objecte mercantil i fàbrica d’ideologia reaccionària. I per eixa raó és fonamental treballar en la formació i compromís dels docents en tant que a les nostres mans està com eduquem i quins valors transmetem, però també en garantir que puguen desenvolupar eixa tasca docent en condicions dignes. En les nostres mans recau la responsabilitat de les persones del futur i, per tant, el futur de les societats mundials. I Cuba, com amfitriona i referent de lluita i resistència, com a model d’empoderament de l’educació universal i de qualitat com a objectiu d’Estat. Com apuntava Frei Betto, “hem de reconstruir amb les pedagogies que obrin costures al sistema de dominació i opressió. Cuba sap que l’educació permet dotar als ciutadans de consciència crítica i participativa”. En eixa direcció hem de caminar.

I per emmarcar tot dins del paraigua intersectorial, vam assistir a una conferència oferida a la seu de la Central de Treballadors de Cuba (CTC), on els principals quadres del sindicat, dels diferents sectors, ens vam explicar com s’organitzen i quins són els principals eixos d’acció dins l’acció sindical a Cuba.

Al Congrés també es va acollir l’Encontre de l’Executiu de la Confederació d’Educadors Americans (CEA), que es va celebrar dins del marc de l’educació, el sindicalisme i l’internacionalisme, àrees en les quals basa el seu treball. Ací també vam participar l’executiu de la CEA, el Sindicat Nacional de Treballadores de l’Educació, Cultura i Esport de Cuba (SNTECD), el Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació de Mèxic (SNTE), la CONTEE del Brasil, el Sindicat Unificat de Treballadors de l’Educació del Perú (SUTEP), l’Associació Dominicana de Professors (ADP) de República Dominicana, el Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació (SINTE) de Panamà, la Federació Nacional de Docents (FENPROF) de Portugal i el nostre sindicat STEPV-Iv (per la nostra col·laboració i cooperació històrica amb la CEA).
La CEA té per objectiu coordinar i promoure la unitat de les treballadores i treballadors de l’ensenyament en Amèrica, des de la perspectiva del sindicalisme de classe, desenvolupant l’educació des de l’acció sindical, els objectius principals de la qual es poden sintetitzar en la defensa de la gratuïtat, universalitat, i caràcter públic de l’educació; treballar pel desenvolupament de pedagogies alternatives i renovadores; promoure els valors democràtics i la lliure determinació dels pobles; la lluita per la igualtat i la justícia social; defensar els drets humans i de la infància. De manera que, dins d’eixe marc els participants vam poder contextualitzar la situació política, econòmica i social de cada un dels nostres territoris, plantejant els punts de conflicte actual, i els objectius de canvi, a més d’establir compromisos d’unió sindical, suport, col·laboració i cooperació entre totes les organitzacions per tal de fer front al neoliberalisme que de diferents maneres opera com a element comú a escala internacional, per tal de defensar eixos principis fonamentals i irrenunciables, en temps on la ultradreta ataca amb més força tant a Amèrica com a Europa. És ara, per tant, quan més hem de treballar per generar consciència de classe com a fonament de la lluita sindical, des de l’internacionalisme i la intersectorialitat, garantint el compromís social dels docents, per tal que l’educació estiga al servei del poble, defensant l’educació pública com a base de consciència del poble, la qual cosa implica educar en la justícia, la igualtat, l’esperit crític i la llibertat, i defensant als seus treballadors.

Cuba, amfitriona del Congrés Internacional Pedagogia 2025, ha estat de nou, i ens refermem, referent de lluita i resistència.

“Mentre hi haja escoles dempeus, no hi haurà pobles agenollats”.
JOSÉ MARTÍ