STEPV convoca manifestació el 30 d’abril per l’Orientació Educativa

Aquest és el primer curs en què s’aplica el Decret 72/2011 d’Orientació Educativa, que va suprimir els SPES i ha dotat els centres d’infantil i primària de professorat d’aquesta especialitat, pertanyents al cos de secundària.

L’aplicació del nou model està deixant en evidència moltes mancances i l’empitjorament de les condicions laborals del professorat d’orientació, tant del que presta els serveis en instituts com en col·legis.
En destaquem les següents:
1-Sobrecàrrega de burocràcia i funcions extra: tant en els protocols PREVI com en els d’inclusió. Es dediquen nombroses hores a atendre la burocràcia que resta temps per atendre les necessitats reals de l’alumnat i fer-ne el seguiment. Fins i tot per a sol·licitar la intervenció de treballadors i treballadores socials s’ha multiplicat la burocràcia.
A més, la normativa d’inclusió educativa ho dirigeix tot a les mesures de nivell III (grup d’alumnat que necessita una atenció especialitzada), que requereixen un augment dels recursos especialitzats i disminuir les ràtios, perquè si no el professorat té molts problemes per atendre l’atenció a la diversitat
2-Agrupacions de zona: les agrupacions de zona es configuren en funció dels CEIPs adscrits als IES, que de manera no explícita ha d’assumir la càrrega de la coordinació que abans feia l’SPE. L’horari de coordinació és rígid (sempre divendres de matí) i les funcions del professorat d’orientació en instituts i en col·legis són diferents, per tant la coordinació moltes vegades no té cap utilitat. Les agrupacions de zona tenen sentit en Infantil-Primària, sempre que siga supervisada per professionals experts. Amb els IES, amb la reunió trimestral sobre Transició Primària-ESO, és suficient. I és necessària la coordinació entre orientadors d’IES, almenys 1 reunió al mes.
3-Les Unitats Especialitzades d’Orientació (UEO): la relació d’aquestes unitats amb el professorat d’orientació també té una important càrrega burocràtica que retarda la intervenció directa. No té res a veure amb els antics SPES, ara desapareguts, que actuaven de manera directa, multidisciplinària i oferien formació.
4- Condicions laborals: el professorat d’orientació és professorat del Cos de Secundària, per tant ha de tindre les mateixes hores de permanència al centre amb independència de la destinació en Infantil, Primària, o Secundària. El nombre d’orientadors s’ha d’assignar en funció del nombre d’alumnes i de les necessitats específiques d’aquests, no dos orientadors com a màxim per centre (a partir de 700 en els instituts); el nombre de professorat d’orientació en col·legis no s’adequa al nombre de línies i d’alumnat (i de les característiques d’aquest alumnat).
Aquestes són algunes de les situacions en les que el professorat d’orientació s’ha trobat aquest curs i que ha generat un enorme descontent amb l’administració per aplicar un model sense el debat i l’anàlisi necessàries, sense els consensos necessaris i de forma tan dràstica (d’un curs per a un altre i en plena pandèmia) i sense els recursos corresponents.

És per tot això, que STEPV ha convocat una manifestació el pròxim dissabte 30 d’abril a València, que eixirà des de la Plaça Sant Agustí a les 11:30h i acabarà en la Plaça Manises. Aquesta mobilització ha estat acordada amb el professorat d’Orientació Educativa assistent a una assemblea multitudinària el passat 12 de maig. L’objectiu de la manifestació és forçar una negociació amb la Conselleria que atenga les reivindicacions del col·lectiu, millore el model d’orientació i dote dels recursos i del personal necessari els centres per tal de dur a terme una correcta atenció del nostre alumnat.

Descarrega’t ací el cartell de convocatòria