Propostes de continuació de les mobilitzacions

De l’anàlisi conjunta de les assemblees intercomarcals es desprén que la línia més compartida és una estratègia progressiva, territorialitzada i sostinguda, combinant mobilització, denúncia pública, pedagogia amb famílies i pressió institucional.

Fem un resum de les diferents propostes fruit d’aquestes assemblees obertes al conjunt del professorat.

Síntesi de coincidències principals en les assemblees intercomarcals

Les coincidències més rellevants entre intercomarcals són les següents:

1. Accions progressives i escalonades a partir de setembre. Reforç de les assemblees de centre
El curs ha de començar amb accions als centres, però també de carrer. Igualment, cal reforçar i potenciar les assemblees dels centres i constituir assemblees en aquells centres que encara no en tinguen.

Cal tindre en compte que cada any entre un 20% i un 30% de la plantilla canvia de centre, entre el concurs de trasllats, desplaçaments i supressions, comissions de serveis i les adjudicacions d’inici de curs. Proposem que tot aquest professorat que arriba a un centre nou siga convidat a integrar-se a l’assemblea del centre, si n’hi ha.

2. Necessitat de pedagogia sindical i explicació del full de ruta
Cal més claredat en explicar l’estratègia, les accions previstes i els objectius a aconseguir. El sindicat es compromet a treballar en aquesta direcció.

3. Implicació de les famílies
La implicació de les famílies és clau per aconseguir més suport de la comunitat educativa. Cal treballar amb les AFA de cada centre en aquest sentit.

4. Denúncia pública de les mancances dels centres
Hi ha coincidència directa en convertir les mancances reals dels centres en una eina de denúncia pública. Aquesta proposta pot tindre molt de recorregut perquè vincula les reivindicacions laborals amb conseqüències concretes sobre l’alumnat i les famílies.

5. Vaga de zel
Existeix coincidència en utilitzar les activitats extraescolars o complementàries com a espai de pressió. Ara bé, també cal remarcar que pot restar suport de les famílies, de manera que seria convenient analitzar bé l’impacte, la recepció per part de les famílies i les possibles conseqüències jurídiques o organitzatives.

Una altra qüestió és que el professorat no sobrepasse en cap cas les 37,5 setmanals de treball i no donar ni un minut més sense cobrar-lo, cosa habitual entre el nostre col·lectiu per la sobrecàrrega de feina que suportem.

6. Mobilitzacions territorials, descentralitzades o per comarques
Durant l’estiu, es planteja utilitzar les festes locals com a espais de visibilització de les reivindicacions docents, també en les excursions i viatges, en la volta ciclista i organitzar rutes senderistes per cohesionar el col·lectiu.

A partir de setembre, es proposa combinar mobilitzacions unitàries, per capitals i descentralitzades, especialment a Alacant i València. També s’ha tractar convocar mobilitzacions per comarques o intercomarcals.

Aquesta línia permetria mantindre la pressió sense concentrar sempre l’esforç en una única convocatòria general.

7. Confluència amb altres sectors o territoris
Es proposa crear vincles amb altres territoris, especialment amb marees verdes, i crear blocs educatius en altres mobilitzacions comunes. També treballar amb altres sectors per confluir.

Hi ha coincidència en ampliar el conflicte més enllà del sector docent valencià, buscant aliances socials, territorials i intersectorials.

8. Pressió institucional i política
Es proposen diverses accions com convocar accions en actes públics dels càrrecs polítics. També es demana exigir als partits de l’oposició compromisos concrets d’aplicació de les mesures pendents si governen, tot i que ja s’està treballant aquesta mesura.

Aquesta és una línia transversal que podria articular-se amb accions jurídiques, administratives, públiques i de compromís polític.

Propostes específiques
• Formulari sindical sobre mesures de vaga de zel amb assessorament jurídic.
• Bombardeig de queixes al correu de Conselleria.
• Seguiment de la normativa i denúncia de resolucions, ordres i licitacions, si s’escau.
• No acollir alumnat en pràctiques universitàries per pressionar les universitats.
• Calendari d’estiu per visibilitzar que el conflicte continua.
• Ús de les notes i memòries de fi de curs per introduir comentaris.
• Accions vinculades al Consell Escolar Municipal CEM i denúncies públiques.
• Aprofitament de festes locals per visibilitzar el conflicte
• Accions vinculades a la Volta ciclista.
• Rutes senderistes.
• Fraccionament dels descomptes de vaga.
• Model Catalunya de vagues per comarques o intercomarcals.
• Marxa a València.
• Vinculació amb marees verdes.
• Manifestació l’11 de setembre o en dissabte.
• Vaga o accions cada dia 11 de cada mes.
• Participació en els actes públics del govern.
• Compromís formal dels partits de l’oposició per aplicar les mesures pendents si governen.

---