No volies caldo?

És ben cert, si ens aturem a pensar-ho, que no hi ha mai res cert del tot. Almenys, no en la vida d’un professor; i, per descomptat, no en els temps que estem (mal) vivint. Si Ulisses haguera d’escollir hui dia entre les misèries del seu viatge o les d’un docent en procés d’adjudicació, probablement triaria les primeres. L’odissea —amb els seus litòfags, ciclops i sirenes— sembla un joc de xiquets si la comparem amb les complicacions amb què topem en el món de l’educació. Em diuen Alba Vila Serrano, i soc professora de Filosofia. Per al govern, però, soc una de les tantíssimes “incidències informàtiques” de les adjudicacions d’inici de curs. El 23 d’agost es va publicar, després d’uns quants intents fallits, una llista definitiva amb les places adjudicades; quina sorpresa la meua en comprovar que una persona 32 places més arrere que jo en borsa havia estat adjudicada en un centre que jo havia inclòs en la meua llista. Una incidència informàtica, varen dir. Poseu reclamacions, varen dir. Estem buscant solucions, varen dir. El temps ha passat i amb això ens hem quedat: amb paraules, tràmits i un regust amarg al paladar.

I d’incertesa? Dues tasses, per favor!

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.