Manifest del 25 de Novembre: Memòria, Lluita i Compromís Feminista

La nostra memòria comença amb les germanes Mirabal, Patria, Minerva i Maria Teresa —Las Mariposas—, brutalment assassinades el 25 de novembre de 1960 per la dictadura de Trujillo. La seua mort va encendre una flama de resistència que encara hui guia les nostres passes. Recordar-les és recordar que la violència masclista és estructural, sistèmica i incompatible amb la democràcia i la llibertat.

Fer memòria és un acte polític: és entendre per què encara no som lliures. Les violències masclistes —físiques, sexuals, psicològiques, econòmiques, digitals o institucionals— continuen travessant les nostres vides, els nostres centres educatius i la societat sencera. La violència vicària, la forma més cruel d’atac masclista, ha arrabassat des del 2013 fins l’abril del 2025 la vida de 65 xiquets i xiquetes, i només el 2025 ja s’han comptabilitzat quatre menors assassinats. No són estadístiques: són absències irreparables.

Al País Valencià, la realitat és insuportable: dones assassinades, dones que denuncien sense protecció, dones que callen per por o perquè el sistema les abandona. I mentre això ocorre, l’extrema dreta intensifica els atacs contra els drets feministes, qüestiona l’existència mateixa de la violència masclista i promou polítiques regressives que amenacen dècades de lluita col·lectiva. La censura de programes coeducatius, les retallades en igualtat i la banalització del feminisme formen part d’una ofensiva que no podem tolerar.

Davant aquest context, STEPV reafirma el seu compromís feminista i sindical, i exigeix:

• Polítiques públiques valentes i finançades per eradicar totes les formes de violència masclista.
• Una educació feminista real als centres, amb recursos, formació i estabilitat.
• Protecció efectiva i integral per a totes les víctimes, sense exclusions.
• El desplegament complet i efectiu de les lleis vigents d’igualtat i contra la violència de gènere.
• La incorporació de la perspectiva feminista a tota l’acció administrativa i institucional.
• Pressupostos reals i serveis d’atenció que garantisquen drets i vides dignes.

Els centres educatius són espais clau per a la prevenció, la coeducació i la transformació social. Per això, no permetrem cap regressió en els drets conquerits: el feminisme és un pilar irrenunciable del nostre projecte sindical i de la defensa de l’escola pública.

Tampoc oblidem Palestina, on la violència patriarcal i la violència bèl·lica es trenen en els cossos de les dones, que sostenen la vida fins i tot enmig de la destrucció. Les arrels d’ambdues violències són les mateixes: dominació, deshumanització i abús de poder.

Entre el 25/11/24 i el 25/11/25, a l’Estat espanyol s’han registrat 74 feminicidis. Cada número és un assassinat, una vida truncada, una comunitat trencada. No acceptarem la normalització d’aquesta barbàrie.

El moviment feminista valencià ha demostrat que la força està en el col·lectiu. Però la responsabilitat és de totes i tots: qui educa, qui governa, qui jutja, qui comunica i qui conviu. El 25N no és una data simbòlica, ni un ritual buit, ni una foto institucional:
És un crit de vida.

No volem minuts de silenci, volem respostes valentes.
No volem flors, volem recursos.
No volem discursos, volem acció feminista sostinguda.

STEPV Dones participarà activament en les mobilitzacions arreu del País Valencià i anima tota la comunitat educativa i la ciutadania a sumar-s’hi de manera massiva.

Perquè volem que cap dona tinga por.
Que cap xiqueta cresca pensant que val menys.
Que cap dona siga assassinada per ser dona.

La memòria de les Mirabal ens recorda que cada vegada que resistim, les seues ales tornen a volar.
Ni una menys.
Vives, lliures i combatives ens volem.
Per un País Valencià lliure de violències masclistes.