Es confirma l’eliminació d’autors no valencians del currículum de Valencià

Dimarts 24 de febrer es negocia la modificació del decret de currículum de Batxillerat. Com ja va anunciar fa mesos la Conselleria, només es poden estudiar autors i autores valencians. Però no només això, si no que la dialectologia, per exemple, es limita també a la pròpia del País Valencià.

Aquesta proposta és una més en l’ofensiva contra el valencià que el govern del PP està duent a terme sota el dictat de VOX, ja que el PP mai s’havia atrevit a desenvolupar una estratègia tan forta per atacar, conflictivitzar i arraconar el valencià, no només en el sistema educatiu, si no en el conjunt de la societat valenciana.

És per això que STEPV fa una crida al conjunt del professorat però especialment al professorat de Valencià perquè acudisca massivament a la manifestació del dia 28 de febrer a Alacant, València i Castelló i secunde la vaga del 31 de març.

Igualment, el Sindicat ha convocat una assemblea per a dimecres 25 de febrer a les 17:30h del professorat de Valencià per a tractar les accions a dur a terme per evitar que es publique l’acord en aquests termes.
No té cap sentit les limitacions que planteja la Conselleria d’Educació sobre el currículum de Valencià, ja que és impossible entendre la literatura en valencià des de l’edat mitjana fins a l’actualitat sense el seu context lingüístic i cultural, que inclou els autors i autores catalans i de balears, és a dir, els territoris de parla catalana.

No es pot entendre l’actual sistema lingüístic valencià sense conèixer Ramon Llull (Illes Balears), ni es pot entendre Ausiàs March sense explicar i conèixer els trobadors i trobairitz catalanes, ni Vicent Andrés Estellés sense conèixer Joan Salvat-Papasseit (Catalunya).

Això pel que fa a la literatura, però no explicar que el parlar de Vinaròs (País Valencià) i el d’Alcanar (Catalunya) és el mateix, és una aberració acadèmica, per posar només un exemple respecte a la dialectologia.

En canvi, el currículum de Castellà fomenta l’estudi d’autors i autores en castellà de països llatinoamericans, cosa perfectament normal i òbvia, malgrat els milers de quilòmetres de distància que hi ha entre l’estat espanyol i aquests països.