El Dia de les Escriptores

Al llarg de la història, moltes escriptores han hagut d’enfrontar-se a un escenari advers, on l’escriptura no encaixava amb les activitats que suposadament havia de realitzar una dama. La societat s’encarregava d’ocultar les seues veus i obres, però gràcies a la determinació de moltes dones valentes, hui podem gaudir del seu llegat literari.

Alguns llibres escrits per dones van ser signats amb pseudònims perquè la seua obra vera la llum. Aquest fenomen no era inusual; moltes autores van adoptar noms masculins per a eludir la censura i el rebuig d’una societat patriarcal que considerava la literatura una esfera exclusiva d’homes. Charlotte Brontë, per exemple, va publicar la seua famosa obra “Jane Eyre” sota el pseudònim de Currer Bell. Aquest acte de valentia no sols li va permetre publicar la seua obra, sinó que també va obrir la porta a futures generacions d’escriptores.

Al llarg dels anys, diverses autores van desafiar els estàndards imposats per la societat. Amantine Aurore Dupin, coneguda com a George Sand, va ser una dona de fort caràcter que mai va renunciar a la literatura, a pesar que es creia que no era “cosa de dones”. A més de ser novel·lista, Sand va ser periodista i revolucionària, trencant barreres tant en la seua escriptura com en la seua vida personal. El seu llegat perdura com a símbol de la lluita per la igualtat i la llibertat d’expressió.

Les obres d’aquestes escriptores no sols són un refugi de bellesa literària, sinó també un poderós vehicle per a criticar les injustícies socials i polítiques del seu temps. Moltes d’elles van abordar temes com l’opressió, la guerra i els drets de les dones, utilitzant la seua ploma com a instrument de canvi. No obstant això, moltes d’aquestes històries van romandre ocultes durant anys, esperant ser descobertes i valorades.

En el context de la història literària espanyola, sovint es deixen de costat figures femenines que, malgrat la seua indiscutible aportació, romanen en les ombres. Una d’aquestes dones és Juana Capdevielle, un personatge excel·lent i, no obstant això, desconegut per a molts. La seua vida és un testimoniatge del compromís amb la cultura i l’educació en temps de repressió.

Matilde Cherner, per part seua, és un altre nom que brilla en la constel·lació d’intel·lectuals republicanes, posicionant-se com una veu idealista i progressista. En abordar temes polèmics com l’educació de la dona, l’accés a la universitat, la prostitució i la monarquia, Cherner va deixar clar que la literatura podia ser una eina de canvi i reflexió. Els seus escrits, encara que sovint signats amb noms masculins, estan imbuïts d’una vocació ideològica que va ressonar en la seua època i que continua inspirant a les generacions actuals.

Capdevielle, encara que no va arribar a publicar obres literàries, va tindre un paper crucial en la difusió del coneixement. En 1933, es va convertir en la primera dona a dirigir una biblioteca universitària, la Facultat de Filosofia i Lletres, on va fomentar l’escriptura femenina i va cuidar dels valuosos escrits que allí s’albergaven. La seua dedicació a la cultura era tan intensa que la va portar a convertir-se en la “cuidadora de l’art”, envoltant-se de grans poetes i escriptors de la Generació del 27.

No obstant això, la seua vida, marcada per un fervor per l’educació i la literatura, va ser truncada brutalment pel règim franquista. Acusada sense proves d’instigar al seu marit per a armar als obrers i contribuir a organitzar la resistència, Capdevielle va ser afusellada, un tràgic desenllaç que ressona com un ressò del sofriment infligit a les veus dissidents.

Hui, a través d’iniciatives com la celebració del Dia de les Escriptores, es fa imperatiu rescatar la memòria de figures com Juana Capdevielle. Des de STEPV, celebrem aquest dia no sols com un homenatge a aquelles que han aportat al llegat literari, sinó també com un recordatori de la importància de la igualtat en l’àmbit cultural. Les dones, com Capdevielle i Cherner, continuen sent font d’inspiració i models de lluita per l’equitat i el reconeixement.