Davant una presumpta impugnació de la candidatura de CSO a València

1. El dia 18 de maig es va constituir la mesa electoral de València. Van estar presents els tres sindicats que promouen les eleccions (STEPV, UGT i CCOO) i un quart que també va participar, CSO.
2. En eixa reunió, la Mesa, que està formada per companys experts i no disposa de permís per a estar reunida diàriament a la Direcció Territorial, va decidir que en els períodes entre reunions, el procediment per a funcionar era que s’utilitzara el registre d’entrada, presencial i telemàtic, dirigida a ella per a la presentació de documents i qualsevol altra gestió.
3. El termini de presentació de candidatures va acabar el dia 3 de juny.
4. El dia 5 de juny, fetes les comprovacions de les candidatures presentades per registre (antiguitat, inscripció en el cens…) la mesa es va tornar a reunir per a procedir a la proclamació provisional d’eixes candidatures. A la reunió també van assistir els representants dels sindicats STEPV, UGT i CCOO. Però, CSO no va assistir-hi.
5. En eixa reunió, el president va notificar que li havien fet entrega personalment d’una altra candidatura, la de CSO. Per tant, s’incorporava a la resta com a presentada sense cap problema. No va haver-hi cap impugnació.
6. Com la candidatura presentada no havia estat comprovada, com les altres si ho van estar, i en una primera observació es va comprovar que hi havia gent que ja figurava en una altra llista o que no tenia l’antiguitat necessària, els sindicats que estaven presents van presentar una petició a la mesa perquè es revisarà la candidatura d’igual manera que s’havia fet amb les altres candidatures. Ni més ni menys.

CONCLUSIÓ
No és cert que s’haja impugnat cap presentació de candidatura i no és acceptable utilitzar el victimisme com a mitjà per a obtindre un plus d’acceptació.
El resultat de les eleccions haurà de ser determinat pel suport a les diferents propostes i no a altres qüestions alienes a elles.

Fins ara, només s’havien fet dues reunions de la Mesa electoral, la de la constitució (18 de maig) i la de la proclamació provisional (5 de juny). Si el representant de la candidatura de CSO haguera estat present en ella, com li corresponia i com sí va fer la resta, potser evitarien alguns problemes i no utilitzarien el victimisme per a suplir la seua absència.

Defendre els interessos de les treballadores i treballadors experts i especialistes ens obliga a estar on cal, en la mobilització, en la negociació i en el dia a dia, també en el procés electoral.

NO, NO TOTS SOM IGUALS
València, 8 de juny 2026