5 d’octubre: Dia mundial de les persones docents

“Valorem les i els docents, millorem-ne la situació professional”

En aquest 2016, es commemora el 50é aniversari de l’aprovació, en 1966, de la recomanació conjunta de l’OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent i que va donar origen al Dia Mundial de les i els Docents.

El lema d’enguany, “Valorem els i les docents, millorem-ne la situació professional”, recull les recomanacions de l’OIT i la UNESCO, així com els continguts de l’Agenda d’Educació 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2016 de l’ONU. Aquests documents reclamen una educació de qualitat inclusiva i equitativa, recolzant-se en uns docents contractats i remunerats de forma adequada i uns sistemes dotats de recursos. S’incideix també en la necessitat que aquest professorat tinga una adequada formació i qualificació i que es veja armat per una suficient motivació. 

Aquestes afirmacions contrasten amb la realitat de les directrius establides en les agendes neoliberals, aplicades per bona part dels governs, l’objectiu de les quals és mercantilitzar els drets bàsics i que les empreses privades colonitzen els serveis públics. Si tenim en compte l’Agenda d’Educació 2030, la consecució d’una educació primària universal per a aquesta data requeriria augmentar en més de 3 milions el nombre de mestres i mestres –5 milions si aspirem a estendre l’escolarització al tram de la secundària bàsica universal–. Però, amb l’educació convertida en negoci en mans privades, és difícil imaginar que un ampli segment de les classes treballadores de gran part del món puga accedir a alguna cosa diferent d’una mera beneficència, en el millor dels casos.

Bells objectius, però molt llunyans, quan a Mèxic, el mer exercici de la protesta pot costar la vida d’un gran nombre de docents, o quan a Turquia s’està emprenent, amb total impunitat davant la UE i la comunitat internacional, una depuració sistemàtica d’ensenyants.

Si la situació és dramàtica en la perifèria econòmica, en el si de la Unió Europea tampoc ens deslliurem de l’assot de les polítiques de retallades i les limitacions a la llibertat. Els governs europeus, siguen o no conservadors, aposten decididament per reduir l’Estat, quan la gestió pública és l’única que pot garantir una prestació del servei en condicions de gratuïtat i universalitat.

En l’Estat espanyol, amb una LOMQE dissenyada per adoctrinar, privatitzar i desregular el treball docent, les administracions educatives són les primeres a generalitzar el recurs a una mà d’obra precària –el professorat interí–, la qual cosa contravé a la recomanació 45 de l’OIT i la UNESCO de 1966 sobre la seguretat en l’ocupació: “L’estabilitat professional i la seguretat de l’ocupació són indispensables tant per a l’interés de l’ensenyament com per al personal docent i haurien d’estar garantides fins i tot quan es produïsquen canvis en l’organització tant del conjunt com d’una part del sistema escolar”.