2 Aules de 2 Anys amb 2 Educadores

Les aules de dos anys, projecte estrella de la conselleria d’Educació, Cultura i Esport, van obrir-se el curs 2015/2016, de manera precipitada i sense l’adequada planificació i sense un ajust real a les necessitats de l’alumnat que pretenien acollir. El model de parella educativa, format per una mestra i una tècnica especialista en educació infantil, cadascuna d’elles amb una àrea de treball i una especialització concreta, ha sigut sacrificada aviat basant-se en criteris exclusivament econòmics.

A la fi del curs passat, la Conselleria publicava, amb premeditació i traïdoria, el Reglament que regula l’organització i el funcionament dels centres de primer cicle d’infantil (ROF): una disposició final ocultava la retallada de personal a les aules. La sorpresa que tenia l’Ordre, no estava en els esborranys previs i no va ser negociada amb les organitzacions sindicals.

Així, comencem el curs 2019/2020 amb inspeccions educatives que tractaven de convèncer als equips directius dels centres i a les famílies de què es tractava d’un error i que els llocs anaven a ser coberts. La trista realitat és que la Conselleria ha ocultat la veritat, que la disposició parla d’una educadora per centre i que d’ara endavant serà igual que en el centre tinga dos, tres o més aules, que la dotació de personal serà la mateixa i una educadora haurà de cobrir les necessitats de tot l’alumnat del centre.

Des d’aquestes organitzacions sindicals considerem que la precipitació i la falta d’un criteri unànime i consensuat a l’hora d’establir ràtios, condicions de treball, característiques de l’alumnat i necessitats dels centres suposa un greu perjudici per a les i els professionals que atenem a les escoles i els centres d’educació infantil. L’enfocament assistencialista, allunyat dels models pedagògics actuals, fa anys que va quedar obsolet. No es tracta d’embotir nens i nenes menors de tres anys en guarderies o aparcaments per a bebès. Fruit de l’experiència, els models actuals, parlen de la importància vital d’aquesta etapa educativa i de les implicacions per al desenvolupament integral durant la infància.

A més de suposar un injustificable greuge comparatiu per a l’alumnat més vulnerable del sistema educatiu. Que d’ara endavant podrà ser atès amb més o menys personal i amb ràtios, molt per sobre de les recomanades, en virtut dels capritxos d’una administració que no és capaç de tenir en compte els seus ritmes vitals, que no planifica i que adopta decisions sense criteri tècnic, de manera arbitrària i sense la negociació oportuna amb les famílies, els centres, les professionals del sector o els seus representants sindicals.

Les famílies de Torrevella han estat les primeres a fer un important pas per a denunciar la situació, però darrere vindran altres centres, les protestes dels quals encoratjarem, perquè la lluita és legítima, perquè les nostres companyes i companys es mereixen dignitat professional i perquè defensem una escola pública de qualitat i inclusiva, per a tots i totes. Des d’aquesta organització sindical exigim la derogació de l’Ordre de Primer Cicle d’Educació Infantil i la cobertura immediata de les vacants, perquè l’alumnat del País Valencià mereix un tracte digne i perquè l’escola pública no és una opció, és un dret.