Atenent al principi d’igualtat el Tribunal Constitucional declara nul·la la norma que regula la quantia de la pensió de jubilació de les treballadores i treballadors a temps parcial

El Plenari del Constitucional declara en la sentència la inconstitucionalitat i nul·litat del precepte que regula la quantia de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial per considerar que vulnera tant el dret a la igualtat com el principi de no discriminació de la dona.
STEPV-Iv ha fet un anàlisi de la sentència que passem a explicar. Segons la Llei General de la Seguretat Social que regula entre altres qüestions, la quantia de la pensió de jubilació, determina que aquesta quantia ve definida per dos elements reguladors:
  a. La base reguladora, determinada per la quantia de la nòmina de les treballadores i treballadors, és a dir el què cobrem.
  b. I el període de cotització, és a dir anys cotitzats (segons la nova llei 37 anys cotitzats i 67 d’edat per cobrar el 100%  de manera general)

Quan es tracta de treballadores i treballadors a temps complet, la regla s’aplica sense cap problema, no és així quan es tracta de treballadores i treballadors a temps PARCIAL.
Segons la norma en els casos de contractes a temps parcial -per comparativa amb els de temps complet-,  s’aplica un COEFICIENT DE PARCIALITAT que apareix al Reial Decret de 2013. Aquest coeficient de parcialitat preveu una reducció del temps de cotització que s’aplica només als treballadors a temps parcial. És a dir, estem davant d’un COEFICIENT REDUCTOR la qual cosa suposa en el cas del presentador de la demanda que el temps cotitzat se li pot reduir de 37 i 10 mesos a 33 i 4 mesos, amb la conseqüent baixada de la quantia de la pensió.
En la comparativa entre treballadores i treballadors a temps complet i a temps parcial, aquests últims es veuen doblement perjudicats:
  1. Per ser treballadors a temps parcial veuen reduïda la seua base de cotització per tenir unes nòmines inferiors al treballar menys jornada.
  2. Se’ls aplica el COEFICIENT DE PARCIALITAT per la qual cosa també veuen reduït, de manera artificial, el seu temps de cotització. La conseqüència és que no podran cobrar mai el 100% de la seua base reguladora a no ser que allarguen en el temps el seu període de vida laboral.
A més de la sentència es desprèn que els més afectats per aquest coeficient de parcialitat, bàsicament són els que tenen les jornades mes reduïdes. Quan menor és la jornada del coeficient de parcialitat més afecta a les treballadores i treballadors. És a dir estem parlant dels sectors més desafavorits de la societat, i malauradament dins del sectors amb un índex més alt de treballs a temps parcials, com bé sabem, és el sector de les dones. Aquest element també motiva la sentència del TC, pel que té de discriminatori respecte dels homes treballadors que tenen una taxa de parcialitat laboral molt menor, encara que no és l’element definitori ja que com diu el mateix Constitucional, la reclamació la presentada un home.
En resum, la sentència de la Sala Segona del Tribunal Constitucional declara inconstitucional aquest coeficient de parcialitat que discrimina els treballadors i treballadores a temps parcial amb els treballadors a temps complet pel que suposa de reducció dels anys cotitzats, la qual cosa provoca un nombre reduït de dies cotitzats per part dels treballadors a temps parcial que afecta en major mesura a les dones treballadores. Desigualtat clara que manca de justificació objectiva i raonable segons manifesta la sentència.