El Tribunal Suprem desestima el recurs de STES contra el Reial Decret pel qual es regula el barem dels processos d’estabilització

En concret, s’impugnava la limitació de 10 anys de l’experiència docent; la limitació de 0,7 punts per any treballat només quan l’experiència siga en la mateixa especialitat del cos a què s’opta; la valoració de les oposicions aprovades només a partir del 2012; i la impossibilitat d’aportar mèrits propis dels territoris.

1.- La limitació de deu anys per valorar experiència docent es desestima perquè es tracta d’un procés extraordinari no comparable amb l’ordinari, on no hi ha aquesta limitació i, a més, equilibra els mèrits respecte als altres dos apartats. Si no es limités, segons el TS, la valoració de lexperiència seria desproporcionada respecte a la resta de mèrits.
“El establecimiento de la limitación de los 10 años para la valoración de la experiencia docente no resulta discriminatoria porque al socaire de la misma lo que se intenta es equilibrar de modo objetivo, en la configuración de los baremos que es donde radica la discrepancia, entre los tres bloques, que establecen las citadas disposiciones transitorias, para permitir una variada y óptima formación para la selección de los candidatos, como es la experiencia docente (i), la formación académica (ii) y otros méritos (iii) en el que se incluye, por lo que hace al caso, haber superado la fase de oposición en procedimientos selectivos de convocatorias anteriores.
Esta formulación proporcionada, sobre las diversas vertientes que deben integrar la formación de los aspirantes a las distintas especialidades del cuerpo que se trate, quedaría absolutamente descompensada, haciendo el eje central y casi único, a la experiencia profesional, si no se impusiera algún tipo de límite temporal en relación con la valoración de la misma.”
Per a STES continua sense tenir sentit limitar l’antiguitat, que ja es limita amb la puntuació màxima. En altres procediments com el concurs oposició ordinari o el concurs de trasllats no hi ha aquesta limitació.

2.- La limitació de 0.7 punts per any treballat només quan l’experiència siga en la mateixa especialitat del cos a què s’opta.
STES pretenia mantenir el mateix criteri de valoració que a les oposicions, és a dir, que es valore l’experiència docent en les especialitats del cos amb la mateixa puntuació, amb el matís que es puntue així sempre que s’hagen prestat serveis en l’especialitat a la que s’aspira.
L’argumentació del Tribunal Suprem, després de recordar que els cossos docents s’organitzen per especialitats, és la següent:
“Que la experiencia docente previa sólo sea tenida en cuenta, cuando coincida la especialidad de esa plaza a la que se aspira, con la especialidad de la plaza desempeñada anteriormente para adquirir experiencia, es una medida que no sólo no es discriminatoria, ni irracional, ni arbitraria, sino que, al contrario, permite que la experiencia obtenida en la misma especialidad que la plaza a la que se aspira se aproveche de forma inmediata al acceder al puesto de Trabajo”.
El Tribunal Suprem no ha tingut en compte l’argument del sindicat respecte del professorat, especialment del cos de mestres, que té diverses habilitacions i, per tant, no sempre accedeix a places per la mateixa especialitat. Per això a les oposicions ordinàries sí que es puntua igual treballar en la mateixa especialitat que en altres, sempre que siguen del mateix cos.

3.- Sobre la valoració de la superació de la fase d’oposició de les convocatòries celebrades des de 2012 i no anteriors o, si escau, cap, com a les oposicions ordinàries, el TS argumenta que hi va haver un procés extraordinari entre 2007 i 2011 amb característiques diferents i, per tant, la valoració de la superació d’aquestes oposicions diferents no és procedent:
“Así es, durante el periodo de 2007 a 2021 (sic) estaba vigente la posibilidad de sustituir alguna prueba de la oposición por un informe de la Administración educativa. Posibilidad que fue anulada por esta Sala Tercera. De manera que si se hubiera establecido tal valoración de la superación de la fase de oposición, sin la fijación del límite señalado, se estaría valorando de manera igual, lo que era sustancialmente diferente, toda vez que no resulta equiparable la existencia de un informe de la Administración, que la superación de una fase de oposición de la misma especialidad del cuerpo al que se opta. Lo que destierra cualquier tipo de discriminación.”
Que sapiguem ni al Reial Decret impugnat ni en una altra normativa relacionada no s’argumenta aquesta limitació de valoració de les oposicions superades a partir del 2012. A més, tampoc no s’argumenta perquè no es valoren les oposicions superades amb anterioritat al 2007.

4.- Mèrits que podrien introduir les comunitats autònomes.
A les oposicions ordinàries hi ha marge perquè les comunitats introduïsquen mèrits propis, especialment relacionats amb la llengua pròpia. El TS no entra a valorar la qüestió sinó que es limita a recordar que és competència de l’administració incorporar els mèrits que considere i que han de complir les comunitats autònomes, i conclou:
“En todo caso, el alegato que se esgrime en el escrito de demanda, en este punto, se centra, más que en alegar las infracciones normativas en que pudiera haber incurrido el Real Decreto impugnado, en relación con el reparto de competencias en materia educativa, en esgrimir las razones que considera oportunas sobre la conveniencia de seguir un modelo distinto, el que postula la parte recurrente y que, como señalamos en anteriores fundamentos no encuentra cobertura ni en nuestro ordenamiento jurídico ni en la jurisprudencia de esta Sala Tercera”.

El TS també es posiciona respecte a una reflexió que introdueix el sindicat com a preàmbul als articles impugnats, respecte a l’abús de temporalitat i les sentències del TJUE en referència als processos selectius, que no són la manera de solucionar l’abús de temporalitat a la administració pública. El TS és categòric respecte a la conversió del personal en frau de llei en funcionariat de carrera:
“No cabe en nuestra Administración la transformación automática de una relación de servicio temporal en una relación de servicio permanente. Esta opción está excluida categóricamente en el Derecho español, ya que el acceso a la condición de funcionario de carrera de personal laboral fijo sólo es posible a raíz de la superación de un proceso selectivo, que garantice los principios constitucionales de igualdad, mérito y capacidad” (...) y “la cláusula 5 del Acuerdo Marco no impone a los Estados miembros una obligación general de transformar en contratos por tiempo indefinido los contratos de trabajo de duración determinada”.

Malgrat la sentència, la Confederació de STES continua considerant que el barem de mèrits establert al RD 270/2022 conté elements discriminatoris que impedeixen la valoració completa dels mèrits de les persones aspirants, inclosos els mèrits als territoris amb llengua pròpia.
El Sindicat continuarà la lluita perquè el professorat en frau de llei es consolide en el sistema educatiu i, mentrestant, puga continuar treballant com a personal interí. En aquest sentit, cal evitar que s’aplique l’amenaça del cessament als tres anys d’interinitat, com recull la llei Iceta.