El ministre ignora l’exigència majoritària de les noves conselleries de paralitzar la LOMQE

L’anunciada voluntat de revisió del calendari d’aplicació de la LOMQE ha quedat, com era d’esperar, definitivament desmentida i només la paralització momentània de les revàlides d’ESO i Batxillerat ha estat l’únic avanç acceptat pel ministeri.

La resta de mesures proposades per Íñigo Méndez són descaradament electoralistes i l’escàs marge de legislatura les fa gens creïbles, com la insuficient dotació econòmica per a l’adquisició de llibres de text, l’elaboració d’un Llibre Blanc de la Funció Docent, la proposta d’un Pla de Convivència Escolar, el Mapa d’Ocupació de l’FP i el Pla de Connectivitat de Centres Escolars.
El ministre, en canvi, ha ignorat que el sistema públic d’ensenyament continua sotmés a les retallades imposades pel seu predecessor, especialment el Reial Decret 14/2012 de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en l’Àmbit Educatiu, que han empitjorat considerablement la qualitat educativa i les condicions laborals del professorat.
El desgastat i caduc govern de Mariano Rajoy no va fer el que havia d’haver fet després de les eleccions autonòmiques, anticipar les eleccions generals. Lluny d’això, s’aferra al poder i intenta lligar tot el possible per quan ja no el tinga, com s’ha vist amb el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2016.
L’actual mapa polític evidencia la solitud del Partit Popular per a continuar endavant amb la seua política educativa. Amb l’actual conjuntura política, mantenir l’aplicació de la LOMQE no té el mínim sentit de responsabilitat, i la declarada voluntat de diàleg del nou i fugaç titular Méndez de Vigo no és seriosa si no es fa el que la comunitat educativa i la societat en general reclamen, la liquidació de la llei i l’obertura d’un diàleg real.
Davant l’inici del nou curs, la Confederació d’STEs-Intersindical es manté ferma davant el MECD en l’exigència de paralització de la LOMQE, i insisteix a les noves conselleries en què no cedisquen a les imposicions d’un govern que menysprea la legitimitat de les urnes.