Balanç 2014: L’any de l’aplicació de la LOMQE i del tancament de línies i escoles

L’any 2014 ha estat l’any de l’aplicació de la LOMQE i de la continuïtat de les retallades d’unitats a les escoles. Però també ha estat l’any de la revolta de moltes escoles a aquestes polítiques i de la consolidació de STEPV com a sindicat majoritari en l’ensenyament públic, amb una majoria absoluta en pública no universitària en les recents eleccions sindicals. Tot seguit en fem el balanç.

Repressió

Hem acabat l’any com el vam començar. Amb manifestacions contra la repressió. El 7 de gener se celebrava un judici contra el company de STEPV i portaveu d’Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, per alteració de l’ordre públic en una concentració en juliol de 2013. El mateix fiscal va proposar l’absolució perquè en el judici es va demostrar la falsetat d’aquestes acusacions i la jutgessa així ho va ratificar. A la porta dels jutjats es concentraven desenes de persones i representants de moltes organitzacions polítiques, sindicals i socials en suport a Maurí.
Fa pocs dies, el passat 20 de desembre, se celebraven manifestacions a tot l’estat contra l’aprovació del projecte de reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Una llei que pretén retallar el dret a manifestar-se i criminalitzar les organitzacions convocants i frenar així les mobilitzacions contra les polítiques de retallades que s’han multiplicat aquests darrers anys.

Aplicació de la LOMQE

En desembre de 2013 es publicava en el BOE la nova llei educativa, la LOMQE. Una llei que ha estat precedida d’intenses mobilitzacions i vagues de rebuig per part de la comunitat educativa durant la seua tramitació en el Congrés dels Diputats. La llei fou aprovada amb els únics vots del PP, la qual cosa indica l’aïllament del govern espanyol en la defensa d’aquesta llei, que no vol ningú.
En gener, STEPV posava en marxa una campanya per esquivar l’aplicació de la llei amb 41 mesures. Aquesta campanya es va presentar a diverses entitats i organitzacions que conformen la comunitat educativa al País Valencià (Escola Valenciana, Confederació Gonçal Anaya de pares i mares, València Laica, associacions de directors de primària i secundària, etc.) i també va tindre una molt bona acollida a nivell estatal en les Marees per l’Educació Pública.
La LOMQE comença la seua aplicació i el MEC elabora les primeres normes de desenvolupament de la llei en primària i estableix el decret de mínims, és a dir, el currículum en aquesta etapa, on s’ha de començar a aplicar en el curs 2014/15.
Al País Valencià, l’adaptació del decret de mínims es publica en ple mes de juliol, sense pràcticament temps per adaptar els nous horaris, matèries i currículums per al curs següent que, a més, s’ha avançat al 3 de setembre. Les queixes dels centres i el caos organitzatiu estan servits.
La LOMQE també s’aplica en el curs 2014/15 a secundària pel que fa a la nova FP Bàsica, que substitueix el primer curs del PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial). Aquesta aplicació també serà problemàtica perquè la substitució no serà automàtica i molts centres es queden sense l’FP Bàsica malgrat les promeses de la Conselleria. Aquesta notícia es produeix també en juliol i STEPV convoca concentracions de protesta que aconsegueixen minimitzar la retallada de professorat que comporta la no autorització d’aquests cursos d’FP Bàsica.
També en juliol, les Marees per l’Educació Pública convoquen la primera trobada estatal a Galícia per acordar mobilitzacions durant el curs 2014/15 contra l’aplicació de la LOMQE. STEPV participa d’aquella trobada i assumeix la campanya 12 mesos, 12 lluites.

Retallades d’unitats i tancament de centres

El 18 de febrer de 2014 es publicava l’arranjament escolar definitiu en infantil i primària. La proposta provisional es va conéixer pocs dies abans de les vacances de Nadal i la Conselleria establia un termini als centres educatius i als consells escolars municipals per a presentar al·legacions fins el 2 de gener, en plenes vacances de Nadal.
STEPV va desplegar una intensa campanya en els centres i va aconseguir que la Conselleria acceptés al·legacions més enllà d’aquest termini, per a facilitar la convocatòria dels consells escolars de centre i municipals. El Sindicat va presentar, a través de les juntes de personal docent, més de 60 al·legacions de centres docents que perdien unitats i va aconseguir que se salvaren un bon grapat.
Tanmateix, la política de desmantellament de l’escola pública i en valencià que va iniciar la Conselleria d’Educació fa uns anys aprofitant la situació de crisi, va provacar el tancament d’escoles senceres (Ciutat d’Oviedo de Torrevella o el Josep Camarena de Gandia), la condemna a un futur tancament d’altres, com el Ciutat de Cremona d’Alaquàs, o la retallada de línies en valencià com ha passat en les escoles d’Ontinyent i de Castelló.
La reacció dels centres afectats no es va fer esperar i el mateix dia de la publicació de l’arranjament escolar el Ciutat de Cremona d’Alaquàs iniciava un tancament que duraria 100 dies i aconseguia situar en l’actualitat informativa les retallades de la Conselleria d’Educació en els centres públics. Al Cremona li seguiren les escoles d’Ontinyent (el Martínez Valls i el Bonavista) que també van romandre mesos tancats en els seus centres. A Castelló, cinc escoles afectades per l’arranjament iniciaven mobilitzacions que encara continuen.
STEPV ha estat treballant colze a colze amb aquestes escoles i ha format part activa de la Trobada de Plataformes Comarcals que va sorgir d’aquestes mobilitzacions i que va convocar, entre altres accions, l’acampada per l’escola pública durant 3 dies de juliol a les portes de la Conselleria d’Educació.

La lluita per les condicions laborals del professorat

A finals de l’any 2013, STEPV acordava llançar una mobilització en febrer de 2014 per la millora de les condicions laborals del professorat, molt malmeses per les polítiques de retallades dels governs valencià i espanyol. El 15 de febrer milers de docents es manifestaven pels carrers d’Alacant, València i Castelló per a reclamar un salari complet, la desburocratització de la tasca docent, la reducció de ràtios i càrrega lectiva, la derogació de l’acord de professorat interí de 2013 i la recuperació de les unitats i línies suprimides per l’arranjament escolar. També es reivindicava la derogació de la LOMQE, aprovada dos mesos abans.
El Tribunal Suprem va dictar diverses sentències que donaven la raó al professorat (i a la resta de personal públic) que havia reclamat una part de la paga extra suprimida de 2012. Es tracta dels 44 dies que van des de l’1 de juny (moment en què es comença a generar la paga extra de desembre) i el 15 de juliol, data de publicació del Reial Decret que retallava l’extra. Eixos 44 dies ja estaven generats i per tant, el reial decret no podia aplicar-se de forma retroactiva i suprimir-los dels nostres salaris. El govern valencià, en lloc d’acatar les sentències i fer-les extensibles a tota la resta de funcionaris que no havien interposat aquells recursos, va pactar amb la resta de sindicats abonar-los en gener de 2015, prorrogant novament una retallada (com la pròrroga del decret Vela) i donant un baló d’oxigen al govern valencià. STEPV-Intersindical Valenciana es va negar a firmar aquell acord, com el de la pròrroga del decret Vela, i va continuar amb la campanya de recursos perquè és la via segura de cobrar els 44 dies de l’extra furtats pel govern.
Altres sentències que s’han conegut recentment, també qüestionen el govern valencià, que no ha tingut cap problema en infringir la llei amb les seues polítiques de retallades. Ens referim a les sentències contra el copagament dels discapacitats, les limitacions al transport escolar i l’ordre de plantilles de secundària i FP de 2010, aquesta última guanyada per STEPV.
L’any 2014 havia d’haver sigut el de la recuperació de les retallades salarials imposades pel decret Vela, però no ha estat així. Un acord entre el govern valencià i la resta de sindicats prorrogava el decret fins a 2015. Els sexennis s’abonarien al 75% de de gener de 2014 i els nous sexennis generats durant la vigència del decret es pagarien a partir d’agost de 2014. El 100% dels sexennis es recuperaria en 2015. Doncs bé, molts docents que van complir el sexenni durant l’aplicació del decret Vela encara no l’han cobrat. Però mentrestant, el govern valencià té garantida la pau social fins 2015.
Tampoc van cobrar la nòmina durant els mesos de setembre i octubre centenars de docents interins, per manca de personal i errades en la gestió de les nòmines. Això va provocar que STEPV, AFID i la CPI presentaren recentment una queixa al Síndic de Greuges instant a l’administració a solucionar aquests problemes.

La lluita del professorat interí contra l’acord de 2013

En maig de 2014, a penes un any des de l’entrada en vigor del nou acord de professorat interí, signat novament entre la Conselleria d’Educació i la resta de sindicats, STEPV feia un balanç de les nefastes conseqüències entre el professorat interí ja que una part important d’aquest col·lectiu ha estat reordenat en les llistes després de les oposicions de 2013, fonamentalment en el cos de mestres. El Sindicat presentava un informe en què demostrava la inutilitat de l’acord perquè no complia el principal objectiu de donar feina als que tenien l’oposició completa aprovada.
La lluita del professorat interí ha continuat durant 2014 amb diversos actes de rebuig a l’acord de 2013 i la demanda als partits polítics de l’oposició de derogar-lo en cas que guanyen les pròximes eleccions en maig de 2015.

Continua el càstig al valencià a les escoles

La Conselleria d’Educació va intensificar la campanya contra el valencià a l’ensenyament després de tancar centenars d’unitats en valencià a través de l’arranjament escolar. Amb l’escusa que la LOMQE obliga a blindar el castellà, intentava convertir una línia en valencià al Pare Català de València, al castellà. La protesta de la comunitat educativa del centre ho va parar, i la conselleria va acabar creant una unitat en castellà només per a quatre famílies que ho van sol·licitar.
Aquest és només un exemple d’aquesta política sistemàtica de tancament de línies en valencià i de conversió al castellà en molts centres malgrat que la demanda majoritària siga en valencià.
En desembre la Conselleria publicava una ordre i una resolució de desenvolupament del decret de plurilingüisme que convocava una consulta als pares i mares sobre el projecte lingüístic de cada centre educatiu, una consulta que es va celebrar el 19 de desembre i que va resultar un fracàs rotund perquè les famílies li van donar l’esquena.
En la mateixa ordre, s’incorporava una disposició addicional que obligarà els centres que tinguen línies en valencià a incorporar el curs que ve una assignatura no lingüística obligatòriament en castellà. Novament la Conselleria fa una interpretació forçada de la LOMQE per imposar matèries en castellà. STEPV ja ha anunciat que presentarà recurs contenciós per intentar evitar aquesta barbaritat.
L’atac al valencià a l’ensenyament forma part d’una estratègia més ampla de marginar el valencià en la societat. Després de tancar les emissions de TV3 i de RTVV, li tocava el torn a Catalunya Ràdio. D’aquesta manera els valencians ja no tenen cap mitjà de comunicació en català.
Una estratègia semblant ha fet servir el govern del PP a les Illes Balears, amb la imposició del TIL (Tractament Integrat de Llengües) que també margina el català a l’ensenyament. Tanmateix el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears a atés favorablement el recurs interposat per STEI (sindicat germà de STEPV a les Balears) i ha tombat aquest nefast decret, que va originar la mobilització sense precedents del sector educatiu a les illes el curs passat.

El desgavell de l’avançament del curs

El curs 2014/15 s’avançava al 3 de setembre, una decisió sense cap fonament pedagògic ni organitzatiu, que va provocar el caos en els centres educatius, sense temps per a preparar el curs, amb un nou currículum en primària per l’aplicació de la LOMQE i nous horaris de 45 minuts.
Les direccions territorials es van col·lapsar els primers dies de setembre perquè el professorat interí havia de presentar la documentació abans de l’inici de les classes.
A més, l’onada de calor d’aquells primers dies de setembre va fer impossible un inici de curs amb normalitat, ja complicat per la política precipitada i errònia de la Conselleria d’avançar el curs en aquestes condicions. Això va generar una campanya informativa per part de STEPV de les condicions de temperatura que regula la llei per poder impartir classes i la suspensió en alguns casos o el trasllat de l’alumnat al pati o a altres zones dels centres educatius per evitar problemes de salut en l’alumnat i el professorat. També va provocar una vaga estudiantil el 18 de setembre. La Conselleria, per no reconéixer l’error en l’avançament del curs no va moure ni un dit i va posar en risc la salut de docents i alumnat.
Una altra imatge de l’inici del curs el 3 de setembre va ser la dels pares i mares del CEIP Cremona d’Alaquàs amb els fills de 3 anys en el centre, com a mesura de protesta pel tancament de la única unitat de 3 anys, i l’intent de desallotjament per part de la policia d’aquest alumnat.

La negociació de la jornada contínua

La Conselleria anunciava en setembre la negociació de la jornada contínua abans de les vacances de Nadal. Per Mesa Sectorial només va passar un decret que ja estava negociat en 2012, però no l’ordre que desenvoluparia el decret i permetria l’adopció d’aquest model de jornada per part dels centres educatius. La promesa d’aquesta negociació, novament s’han vist incomplida. Aquesta és una reivindicació històrica de STEPV, que continuarà reclamant-la en la pròxima Junta de Portaveus de gener.

El desenvolupament de la LOMQE a secundària

El Ministeri d’Educació anunciava un nou decret d’especialitats en secundària, en aplicació de la LOMQE. L’esborrany presentat suposava a la pràctica l’aplicació de noves retallades de professorat en moltes especialitats, ja que moltes matèries podien ser impartides per professorat de diferents especialitats, malgrat no ser matèries afins o de la seua competència.
La pressió sindical va aconseguir la retirada d’aquest decret. Al poc temps, el govern espanyol aprovada els nous currículums de secundària i batxillerat, que encara no han fet públics.

STEPV guanya les eleccions per majoria absoluta

Malgrat els impediments per anar a votar el dia 4 de desembre, el professorat va revalidar el suport a STEPV i li atorgava per primera vegada la majoria absoluta en l’ensenyament públic no universitari amb un 57% de la representativitat. La resta de sindicats obtenien els pitjors resultats en la història de les eleccions sindicals, la qual cosa suposava un càstig a les seues polítiques de pactes amb la Conselleria d’Educació i amb el govern valencià, que porten quatre anys castigant el professorat i el sistema educatiu públic.
Les eleccions sindicals del 4 de desembre en les universitats convertien a STEPV en el primer sindicat en el conjunt de l’ensenyament públic. STEPV guanyava les eleccions per primera vegada en la Universitat Politècnica de València. En concertada, les eleccions duraran tot el curs.

En 2015 continua la lluita per les condicions de treball del professorat, la derogació de l’acord d’interins i de la LOMQE

En 2015, STEPV continuarà treballant per revertir les polítiques de retallades dels governs valencià i espanyol. Una de les prioritats dels pròxims mesos serà intensificar el treball per tal de derogar l’acord de professorat interí i recuperar els criteris de l’acord de 2010, abans de la convocatòria de les oposicions previstes per a 2015. També de continuar treballant per la inaplicació de la LOMQE al País Valencià i de frenar l’atac a l’ensenyament en valencià.
El Sindicat ja ha convocat assemblees de professorat interí el 7 i 8 de gener per a plainificar l’estratègia a seguir aquests pròxims mesos. També ha convocat un Consell Nacional, màxim òrgan de decisió entre congressos, el pròxim 17 de gener, per a presentar el pla d’acció sindical del que queda de curs 2014/15.
El professorat ha dit clarament en les eleccions sindicals quina és l’estratègia sindical que vol mantindre en els pròxims quatre anys i eixa responsabilitat recau en STEPV, que gestionarà la majoria absoluta amb responsabilitat, des de la base i de forma assembleària com sempre ha fet. I buscant acords i consensos amb la resta de sindicats per a millorar les condicions laborals del professorat i de l’escola pública. En eixe sentit, la Conselleria d’Educació ha de decidir si vol arribar a aquests consensos amb STEPV o continuar la seua política de retallades i de confrontació amb la comunitat educativa.