STEPV fa balanç de l’any 2021

En juliol de 2020, tant el President de la Generalitat, Ximo Puig, com en Conseller d’Educació, Vicent Marzà, es van comprometre en una reunió del Fòrum Educatiu a reforçar l’educació en aquests moments de pandèmia perquè el sistema educatiu estigués ben preparat per a futures situacions complicades.
El Sindicat va valorar positivament aquest compromís i va proposar un Pacte Valencià per l’Educació en el qual es diagnosticaren les necessitats del sistema educatiu i s’acordaren les solucions entre la comunitat educativa i el govern valencià. STEPV entén que l’any 2021 era l’any per a materialitzar aquesta proposta, però no ha estat així. Per això el Sindicat va posar en marxa la campanya «Reforcem l’educació». Esperem que 2022 siga l’any del pacte.

És cert que la Conselleria ha mantingut els reforços de professorat en el curs 2021/22, però no les ràtios del curs anterior, demandades per tota la comunitat educativa, que va provocar la convocatòria d’una concentració del sindicat davant la Conselleria d’Educació. Se suposa que aquest curs es negociaran les plantilles docents, un dels pilars fonamentals per a reforçar el sistema educatiu, un compromís pendent del govern del Botànic pràcticament des que van prendre possessió.

Gestió de la pandèmia
Cal valorar positivament la campanya de vacunació del professorat i de l’alumnat, que encara està en marxa. La vacunació del professorat es va dur a terme de forma àgil i efectiva igual que la vacunació de l’alumnat major de 12 anys. Ara estem pendents d’acabar la campanya de l’alumnat entre 5 i 11 anys i la tercera dosi del professorat.
En canvi, els centres es queixen que el material COVID està arribant amb molt de retard o encara no ha arribat, especialment les mascaretes per al professorat.

Negociació insuficient
L’any 2021 ha estat un any en què la negociació s’ha centrat en aquells aspectes indispensables per a posar en marxa el curs 2021/22: concurs de trasllats,  comissions de serveis, adjudicacions, arranjament escolar, etc. I quan la Conselleria ha introduït algun tema important, com el nou decret d’orientació educativa que suprimeix els SPEs, o els àmbits obligatoris en 1r d’ESO, no ha comptat amb el suport de STEPV ni d’altres sindicats. Per tant, el balanç, en l’aspecte de la negociació, és pobre i, quan no, negatiu.
Les oposicions en plena pandèmia també van suposar un desgast important per al professorat implicat, tant el que formava part dels tribunals com el que s’hi presentava per consolidar plaça. L’avançament de les proves coincidint amb l’activitat lectiva va rematar la feina, empitjorant enormement les condicions de treball del professorat. Al remat, 500 de les 3500 places oferides van quedar desertes.
Iniciat el curs 2021/22, s’ha negociat un tema molt important que estava aparcat des d’abans de l’inici de la pandèmia i que afecta especialment per als centres d’infantil i primària: la jornada escolar. Un tema tan important i tan esperat pels centres, es va negociar amb presses, sense el debat necessari i sense analitzar amb la profunditat que es mereix un aspecte fonamental com aquest.
Hi ha aspectes que la Conselleria s’ha compromés a abordar però no arriben mai. En 2019 es va acordar l’abonament dels triennis i sexennis del professorat en pràctiques i la contractació de personal administratiu per a obrir borses de treball. Aquests acords continuen pendents d’aplicació, com també les inversions per a reduir la bretxa salarial entre homes i dones. Igualment, continuen els impagaments de les nòmines a setembre (i en molts casos s’allarguen a octubre).
El Sindicat ha hagut de recórrer als tribunals per a guanyar drets, com el dret del professorat en pràctiques a cobrar la caporalia de departament, la reducció horària a 99% en cas de cura de fill o filla amb malaltia greu o permisos de paternitat en determinades situacions.

Acords i desacords
Un aspecte que cal valorar positivament és l’aplicació de l’acord de reducció horària signat pel sindicat i que ha permés recuperar plantilla en secundària en recuperar les 18 hores lectives, que el govern del PP va incrementar a 20 en 2012. En infantil i primària s’ha passat de les 25 hores lectives a les 23, també per aplicació de l’acord, però no ha generat més plantilla, fet criticat pel sindicat.
En 2021 es va acordar amb la Conselleria el procediment d’incorporació a les borses de treball de les persones que havien suspés les oposicions del cos de mestres en 2016 i 2018 però que compten amb la titulació adequada. El retard en aquesta gestió de la Conselleria va suposar moltes complicacions en la incorporació d’aquest personal que va requerir la signatura d’un acord en Mesa Sectorial. En canvi, STEPV no va signar un altre acord amb l’ISEA en què s’introduïa el requisit d’acreditació de la capacitat de tutela de les investigacions al professorat dels ensenyaments artístics superiors perquè la moratòria que s’introduïa no garantia que tot el professorat pogués continuar treballant mentre s’obtenien les titulacions requerides.

Plurilingüisme i valencià
Un aspecte que va generar el rebuig de molts instituts va ser l’aplicació del plurilingüisme en secundària en aquest curs 2021/22. La pèrdua d’hores de valencià com a llengua vehicular va provocar la queixa de més de 100 instituts d’arreu del País Valencià. La Conselleria, de la mateixa manera que va autoritzar a alguns centres a aplicar menys valencià del que correspon, hauria d’haver permés que els instituts hagueren mantingut les hores vehiculars de valencià com estaven, ja que està demostrat que la immersió lingüística en valencià és l’única manera de complir la llei quant a la competència lingüística de l’alumnat en les dues llengües oficials.
Per això, el Sindicat ha donat suport a les mobilitzacions a Catalunya en rebuig a la sentència del TSJ de Catalunya, avalada pel Tribunal Suprem, i que obliga a les escoles catalanes a aplicar el mateix model que tenim al País Valencià (un mínim de 25% en castellà), imposant així decisions pedagògiques que no corresponen als tribunals de justícia.
En març, el Sindicat va posar en marxa una campanya sota el lema «Viure en valencià» que va arrancar amb la presentació d’un Allioli monogràfic sobre la llengua. La campanya ha continuat amb vídeos de diferents persones que expliquen perquè usen el valencià quotidianament i per què cal usar-lo.
LOMLOE i Llei FP
L’any 2021 també ha sigut l’any de la nova llei educativa i de la proposta de llei d’FP. STEPV ha sigut crític amb ambdues lleis. Amb la LOMLOE perquè, malgrat valorar positivament la derogació dels aspectes més lesius de la LOMQE, novament s’ha perdut una oportunitat per avançar cap un sistema educatiu realment públic i laic, amb un model de gestió democràtica dels centres i que aposte per la millora de les condicions laborals del professorat. Amb la proposta de Llei d’FP, perquè, entre altres qüestions, aposta per la dotació de mà d’obra barata per a les empreses i crea tres cossos diferents de professorat d’FP, amb condicions laborals diferents, per a dur a terme les mateixes tasques.

Decret Iceta
L’exministre de Funció Pública, Miquel Iceta, va acordar amb CCOO, UGT i CSIF un reial decret llei per a disminuir la temporalitat en la funció pública que va ser esmenat pel Congrés dels Diputats. El resultat, que s’ha publicat avui al BOE, introdueix canvis significatius respecte a l’acord dels sindicats i l’exministre abans esmentat, entre els quals, el concurs de mèrits com a procediment selectiu extraordinari, a banda del concurs oposició habitual. Tanmateix, l’anomenat decret Iceta no resoldrà la situació d’abús de temporalitat de tot el personal interí o temporal, malgrat introduir una mesura reivindicada per STEPV com és el concurs de mèrits.

Ensenyament concertat
En la concertada, la tònica ha sigut molt similar que en la pública, quant a la negociació. Les meses de negociació no han abordat aspectes que el sindicat porta reivindicant des de fa temps (desjudicialització de la paga de 25 anys, pagament delegat del PAS, reducció horària, etc.). Només s’ha signat un acord sobre el permís de lactància, a instàncies de STEPV, i, novament, la pròrroga de l’Acord de Jubilació Parcial.

Universitats
L’11 de gener de 2021 es va constituir el Fòrum de Diàleg de les Universitats, un espai de debat entre el govern autonòmic, les universitats públiques valencianes i els sindicats més representatius en aquestes universitats. No hi ha hagut massa debat perquè no s’ha tornat a convocar el Fòrum en tot l’any 2021. I temes n’hi ha molts que tractar: aplicació del conveni col·lectiu als treballadors i treballadores de les universitats, retribucions, finançament universitari o la mateixa LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) que ha estat imposada sense consensuar ni negociar amb la comunitat universitària ni amb els representants dels teballadors i treballadores de la universitat. Tampoc s’ha creat la Mesa de Negociació de les Universitats malgrat que està recollit en la Llei de la Funció Pública Valenciana.

A casa nostra
Acabem aquest breu balanç de 2021 amb iniciatives sorgides del Sindicat com ha estat la commemoració de l’any Paolo Freire, pedagog brasiler referent mundialment. La commemoració del centenari del naixement de Freire va comptar, per part de STEPV, amb la col·laboració de desenes d’experts en educació i en Freire, així com també amb el reconeixement per part de l’administració valenciana, en la figura del Conseller d’Educació, Vicent Marzà. Els diferents articles sobre Freire es poden consultar en l’Espai Freire, creat expressament per a la celebració de l’efemèride.
Finalment, en novembre de 2021 es va realitzar el VI Congrés d’Intersindical Valenciana, de la qual forma part STEPV. Un congrés en el qual es va evidenciar el creixement del sindicat i el seu reconeixement per altres sindicats de classe i alternatius, tant d’altres territoris de l’estat com de fora, i que va retre un merescut homenatge al portaveu d’Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, que deixava els seus càrrecs orgànics per jubilació.

29 de desembre de 2021