STEPV fa balanç de l’any 2020 i prepara la campanya «Reforcem l’educació» per a 2021

Sens dubte, l’any 2020 ha estat l’any més complicat de la història recent, també per a l’educació. La irrupció de la pandèmia ha intensificat les desigualtats de la nostra societat i les seues conseqüències han tornat a colpejar les classes més desafavorides.

En educació, la bretxa digital va requerir d’una atenció especial per part de l’administració durant el confinament, de la mateixa manera que cobrir les necessitats bàsiques que el servei de menjador va deixar d’oferir perquè les escoles estaven tancades. Els sis mesos sense escola (des de març fins a setembre) ha deixat una empremta important en l’alumnat, no només pels problemes de no poder assolir els continguts acadèmics del curs escolar sinó també quant a rutines, hàbits de comportament i d’estudi, socialització, etc.
Per això era important reprendre el curs presencial a partir de setembre, però amb el màxim de mesures de seguretat possibles. En eixe sentit, STEPV fa una valoració positiva del que portem de curs 2020/21, malgrat que continua considerant que s’han d’implementar més mesures (retornar l’11 de gener, implantar la jornada continuada en les escoles que ho sol·liciten, més mascaretes i de millor qualitat, més proves PCR en cas de detectar una persona positiva en el centre, etc.).
Tant durant el confinament com en la represa de l’activitat presencial, el professorat ha jugat un paper clau i ha hagut de reinventar-se constantment per adaptar-se a les noves situacions (també les famílies i l’alumnat, evidentment). Els sobreesforços del professorat per continuar impartint una educació de qualitat en aquestes condicions també ha evidenciat que el sistema educatiu presenta moltes mancances quant a condicions laborals i molts aspectes pendents de resoldre encara: necessitats de professorat, reducció de ràtios i d’horari lectiu, millores en permisos, llicències i excedències, aplicació en condicions de l’educació inclusiva, un plurilingüisme eficaç, millores pendents en diferents etapes i sectors educatius, consolidació del professorat interí, etc.
Si l’educació és un servei bàsic i essencial com ha demostrat la pandèmia (i la sanitat pública, per suposat) l’administració ha de redoblar els esforços per solucionar totes aquestes mancances, detectades des de fa temps però encara més evidents aquests darrers mesos i enfortir el sistema educatiu en un curt i mitjà termini.
És per això que STEPV engegarà a partir de gener la campanya «Reforcem l’educació», que reformula les campanyes anteriors («Ja toca!» i «Encara toca!» de millora de les condicions laborals del professorat i de la qualitat de l’ensenyament).
La campanya conté tres eixos de treball: un centrat en les condicions laborals del professorat, un altre de millora específica de les diferents etapes i sectors de l’educació i un tercer sobre la qualitat de l’educació en el seu conjunt. Totes tres van íntimament relacionades ja que les tres són necessàries perquè el sistema educatiu estiga en millors condicions per assolir l’èxit del nostre alumnat, que és el subjecte del nostre treball. Les mesures que el Sindicat reclama implementar es resumeixen a continuació:
- Dignificació de la tasca docent: les condicions laborals del professorat han de millorar. Ni tan sols hem acabat de revertir les retallades que va imposar el PP en 2012, tot i que a poc a poc avancem. El curs que ve el professorat del cos de mestres tindrà 23 hores lectives i no les 25 actuals i recuperarem les 18 hores lectives en secundària i resta de cossos, gràcies a l’acord signat el passat mes de juliol per STEPV i altres sindicats (CCOO, CSIF i UGT). Cal dir que la Conselleria sempre s’ha mostrat reticent a reduir a 23 les hores lectives del cos de mestres, però finalment va accedir a fer-ho amb la signatura de l’esmentat acord. També es negociaran en 2021 les plantilles docents d’infantil i primària i de secundària i FP, retallades també en 2013 pel govern del PP. Igualment, es negociaran els decrets de permisos, llicències i excedències, una reivindicació que ha dut perseguint STEPV des de fa molt de temps, ja que necessiten moltes actualitzacions. Aquestes negociacions seran claus per a millorar les condicions laborals del professorat i la qualitat del sistema educatiu, però queden altres que cal continuar reivindicant: recuperació i millora del poder adquisitiu, desburocratització de la tasca docent, consolidació i estabilitat del professorat interí, etc. També cal tindre en compte la situació en la qual queda el professorat tècnic de formació professional (PTFP) després de l’aprovació de la LOMLOE, per tal que el professorat sense titulació universitària també puga formar part de l’escala A1 sense problemes.
- Millora de les diferents etapes i sectors de l’educació: el sistema educatiu és molt complex i la majoria de vegades se centra l’atenció en les etapes obligatòries (primària i secundària) i el batxillerat o la formació professional (FP) i queden en un segon terme altres etapes i sectors que també són molt importants. L’educació infantil és una etapa fonamental per previndre, detectar, i atendre les barreres d’accés i les NEE temporals de l’alumnat i evitar que es convertisquen en permanents. Els serveis psicopedagògics escolars (SPEs) fa temps que reclamen més atenció i solucions a problemes enquistats com les plantilles; els ensenyaments artístics, també reclamen atenció i, en particular, els ensenyaments artístics superiors tenen pendent aclarir el seu futur, ja que, per la normativa que els regula, ni són plenament ensenyaments de secundària o FP ni són plenament ensenyaments universitaris, però naveguen normativament en aquests dos àmbits, que ara pertanyen, a més, a conselleries diferents. També s’ha d’abordar amb més intensitat la problemàtica dels centres que atenen una població amb moltes necessitats de compensació educativa o desconeixement d’ambdues llengües oficials. Igualment, els centres d’educació especial (EE) atenen un alumnat amb moltes necessitats i el repte de la inclusió en la societat, però també en el propi sistema educatiu. No podem oblidar altres etapes i sectors educatius, com les escoles oficials d’idiomes (EOI), l’ensenyament de persones adultes (FPA), els centres de formació del professorat (CEFIREs), els centres d’educació infantil (CEI), els centres d’atenció preferent d’alumnat motòric, els centres amb UEEE o aules CIL o la inspecció educativa. Totes aquestes etapes o sectors tenen unes especificitats que els fan particulars i unes problemàtiques que cal atendre.
- Una educació de qualitat: que passa pel desplegament en condicions de tota la normativa d’educació inclusiva (formació, plantilles específiques, personal d’altres àmbits, etc.), l’aplicació del plurilingüisme que no sobrecarregue el professorat no especialista en anglés o llengües estrangeres, millores en la gestió de les borses de treball, mesures per a dotar d’estabilitat les plantilles dels centres, mesures per a reduir la burocratització de la tasca docent, etc.
Igualment, el Sindicat continua amb la campanya «No a les oposicions en plena pandèmia. Per l’obertura immediata de les borses de treball i la consolidació del professorat interí» i continua convocant accions per tal que la Conselleria deixe que el professorat dedique tot el seu temps i els seus esforços al seu alumnat.