STEPV denuncia la mercantilització de la universitat

Moltes recordarem 2010 com l’any de la implantació total del Pla Bolonya a les universitats espanyoles. Segons la versió oficial no es tractava més que d’aconseguir l’adaptació i unificació de criteris educatius en tots els centres europeus, el que venia acompanyat d’una sèrie de mesures com la implantació dels crèdits ECTS, el Suplement Europeu al Títol per tal de facilitar la mobilitat entre centres de l’Espai Europeu d’Educació Superior, la desaparició de les diplomatures i llicenciatures i la seua substitució per estudis de grau, màster i doctorat…

Tot i la transcendència d’aquestes i altres mesures, no hi va haver un veritable debat en la societat. STEPV sí que va tindre un debat intern i prengué posició en el seu moment. Els sectors més crítics de la comunitat universitària es varen mobilitzar contra el Pla Bolonya, en el qual veien un perill de mercantilització de la universitat.
Amb quasi 10 anys d’implantació del Pla Bolonya potser no ens faltava raó a escèptics i dissidents, atès el rumb que han seguit les universitats espanyoles: majors dificultats dels estudiants per compaginar treball i estudi; acurtament dels estudis de grau i potenciació dels màsters, amb el consegüent encariment de l’ensenyament superior, al qual se suma l’augment de les taxes universitàries; establiment de processos d’avaluació de la carrera professional docent i investigadora del professorat universitari condicionats per un sistema d’incentius econòmics i de promoció del professorat que trasllada criteris empresarials a la universitat, lligant privilegiadament la “mesura” de l’eficiència de la pràctica docent i investigadora a la investigació quantificable i comercialitzable, mentre es devalua la docència; una major intervenció del món empresarial a través de projectes finançats amb fons privats, mentre es retiren fons públics a les universitats; augment del control empresarial sobre la universitat també a través de la seua incardinació als òrgans rectors de la mateixa; accentuació de la jerarquització dels cossos universitaris, així com de les figures contractuals i, en general de la precarització del professorat…
Des de fa temps, les universitats són un objectiu preferent en l’estratègia empresarial del Banc de Santander, només cal parar esment a l’activitat de la Fundación Universia, la presència de sucursals en els distints campus, o la publicació de rànquings i informes per la Fundación CyD en els quals ens expliquen com haurien de ser les universitats. Fa uns dies es publicà la notícia del llançament per part de la CRUE d’una aplicació per a smartphones, en principi amb una finalitat acadèmica, que comporta la cessió al Banc de Santander de l’explotació en exclusiva de serveis financers a la comunitat universitària. Segons s’informava en la premsa l’aplicació permetria a l’entitat bancària, amb autorització de l’usuari, l’accés a dades personals i acadèmiques d’estudiants, professorat i personal d’administració i serveis. El potencial del volum de negoci abastaria desenes de milers d’usuàries.
STEPV troba molt anòmala la decisió de la CRUE si, com s’ha informat, l’aplicació no compleix altra funció que no puga trobar l’usuari en la intranet de qualsevol universitat (consulta de notes, horaris, beques, atenció a l’alumnat, etc.), i més quan les universitats tenen sobrada capacitat tècnica i de personal per al desenvolupament i manteniment de la dita App. Per tant, quina és la raó perquè s’haja donat al Santander un regal com aquest? La mercantilització de la universitat també és això.