Per una Formació Professional de qualitat

STEPV reclama que es prioritze la xarxa pública d’FP i que es dote del professorat i dels equipaments necessaris per al seu desenvolupament, amb un pla transparent de renovació i actualització, incloent l’adaptació dels equips de treball si suposen riscos laborals identificats pel servei de prevenció. Per altra banda, per transparència i per conèixer si realment la FP pública està creixent o no, a més a més d’informar públicament de la nova oferta resultaria necessari comunicar de la mateixa manera els grups de FP que han tancat.

La publicació en Internet de les vacants d’FP en cada centre hauria de millorar i estar disponible actualitzada en temps real, per tots els nivells educatius reglats de FP, tant en oferta pública com concertada. Resulta esperançadora la implantació de cursos d’especialització en instituts públics cobrint un espectre necessari de l’oferta de FP, però cal reafirmar també el paper social de la FP per formació integral que ofereix i atén la diversitat amb un gran marge de millora, amb atenció destacada als nivells més integradors com l’Educació especial, la FP bàsica o els grau mitjans.
Tot i que les circumstàncies que l’alerta sanitària per COVID19 sobrevinguda ha imposat una limitació afegida a la dinamització de la participació de comunitat educativa, sectors productius i administracions públiques per adaptar el mapa de la Formació Professional, això no ha de servir d’excusa per a perpetuar criteris gens transparents d’autoritzar nous estudis i tancar-ne d’altres. STEPV reclama lícitament la seua participació en tots els Consells de la FP de qualsevol àmbit en el País Valencià com a sindicat majoritari en ensenyament. En eixe sentit, els Consells territorials són una oportunitat per millorar la participació, desgraciadament l’operativitat del Consell Valencià de la FP és limitada amb una transparència escassa.
La campanya de difusió de la matriculació en Formació Professional arriba ara de nou tard i amb poca intensitat, mancant una major difusió social que prestigie realment la FP. De nou l’estat d’excepcionalitat no ha de ser l’excusa per que es planifiquen estratègicament accions que difonguen l’FP en tots els nivells educatius, amb especial dedicació a orientadors i famílies. Els equips directius, saturats amb nombroses tasques burocràtiques, no haurien de ser qui, en última instància, hagen de realitzar la major part de l’esforç en la promoció de la FP en proximitat. Atenció especial requereix el trencament de la bretxa de gènere en la matriculació en FP, per al que STEPV ha traslladat propostes a la DGFPERE amb anterioritat, ja que les beques actuals no estan donant els resultats esperats.
Les singularitats que requereix una FP inclusiva de qualitat per l’alumnat, o també les adaptacions dels llocs de treball del professorat de FP per exigències de prevenció de riscos laborals, no arriben a desenvolupar-se amb normalitat, i els centres i professionals docents necessiten recursos per poder portar-la endavant.
Els estudis estratègics recents de la FP (Avalem territori per Conselleria de Treball, Repensem la FP pel Consell escolar valencià, i l’Estudi estratègic de la FP de la UV) han il·luminat punts a millorar en la FP que continuen foscos, i sense un increment notable de la inversió econòmica continuaran en l’obscuritat. STEPV espera coherència en el govern del Botànic potenciant realment la FP pública, tant social com pressupostàriament.
Finalment, no hi haurà una dignificació de la FP sense una millora de les condicions laborals del seu professorat, que ha de passar per l’equiparació dels cossos docents que imparteixen els currículums amb igualtat tant de tasques desenvolupades com d’exigències per accedir a la funció pública en les diferents especialitats.