Oposicions: discriminació cap a les mares lactants

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) i el Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria, la lactància materna és un dret de la mare i l’infant. Les recomanacions que indiquen els anteriors organismes són, entre altres, l’alimentació exclusiva i a demanda del pit durant els primers sis mesos de vida i continuar amb l’alletament junt amb l’alimentació complementària, almenys, fins els dos anys de vida, mentre la mare i el fill o la filla ho desitgen.

Lactància materna a demanda significa l’oferiment del pit sempre que el bebè ho demane (sense contar el número de preses) i tot el temps que ho necessite (sense fixar-nos en la durada de cada presa). A més, s’indica que no és convenient retirar el bebè del pit, sinó que és preferible que ell mateixa el solte espontàniament.
A més de les esmentades recomanacions, també s’especifica que les tetines poden afavorir una mala adherència o l’aparició d’esquerdes al mugró de la mare, entre altres problemes de salut. Per tant, com es pot observar, l’establiment i el seguiment de la lactància materna és un tema de salut, tant de l’infant com de la mare, i com a tal, s’ha de protegir a tots els nivells.
Algunes mares, en intentar opositar, es troben amb el fantasma de la discriminació de la dona i han d’elegir entre la maternitat i la vida professional, donant per sentat que a la burocràcia del sistema la lactància no està suficientment reconeguda.
A l’estat espanyol tenim una regulació estatal i autonòmica (i per descomptat internacional) que reconeix la lactància com un dret del i de la menor (i la mare) i exigeix la col·laboració dels poders públics per a la protecció d’aquest.
A més, els poders públics han de fer complir els drets establerts a la Constitució espanyola. Cal destacar, en aquest cas, l’article 18, que ens parla del dret a la intimitat familiar.
La lactància materna és un dret i una qüestió de salut tant de la mare com de l’infant i, per tant, STEPV considera necessari que es concrete aquest dret i no deixe lloc a interpretacions. Hi ha proves a les oposicions de quatre hores de durada i és molt probable que durant aquest període de temps la mare necessite alletar o extraure’s la llet. Si es neguen aquestes pràctiques, es poden donar problemes de salut en la mare com, per exemple, una mastitis. Per contra, si no es regula aquesta situació, el fet d’alletar en un moment així pot anar en el seu detriment, ja que inverteix un temps important de la prova que després no recupera. És a dir, en ambdós casos s’està propiciant una situació de desigualtat cap a les dones i, en concret, cap a les mares que decideixen alletar.
A més, aquest dret pren especial rellevància en temps de la pandèmia esdevinguda per la Covid-19, i així ho indica la Iniciativa per la Humanització de l’Assistència al Naixement i a la Lactància (IHAN). Aquesta ha elaborat una sèrie de documents dirigits tant a les famílies com a les persones sanitàries, especificant els beneficis de la lactància materna en temps de Covid: “el que sabem de la nova malaltia i el nou virus, l’experiència amb malalties similars i els coneixements sobre la importància de l’alletament per a la protecció i desenvolupament de la immunitat als primers mesos i anys de vida, indiquen que la mesura més adequada de protecció per als bebès és que les mares continuen alletant als seus bebès i xiquets i xiquetes menudes durant el major temps possible. Es recomana la lactància materna exclusiva i a demanda durant els primers sis mesos de vida i amb altres aliments almenys fins els dos anys”.
STEPV ha aconseguit que al Pla de contingència es contemple l’habilitació d’un espai a tal efecte i que una altra persona puga romandre amb la criatura, però considera discriminatori que aquest fet natural i reconegut com a dret, compte dins del temps que les persones opositores tenen per fer l’examen. És per això que sol·licita que la mare puga recuperar el temps invertit en l’alletament. Ha de considerar-se aquest un acte necessari per a la salut, tant la seua pròpia com la del bebè, i per tant, no anar en detriment de la persona que s’examina.
Així doncs, el sindicat anima a reclamar a aquelles dones que puguen patir aquesta discriminació.