La Plataforma Estatal per l’Escola Pública rebutja el RD sobre les revàlides en ESO i Batxillerat

La Plataforma Estatal per l’Escola Pública (CCOO, STES-i, UGT, CGT, MRP, Sindicat d’Estudiants, FAEST, Estudiants en Moviment i CEAPA) s’oposa a la aprovació d’una normativa bàsica que regularà les revàlides d’Educació Secundària, Batxillerat i Formació Professional i l’accés a la Universitat.

L’actual situació política i jurídica deslegitima al Govern en funcions per seguir desenvolupant la LOMQE, sobretot en referència a les avaluacions finals de Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, que han estat els elements més rebutjats de la Llei educativa, més quan el Ple del Congrés dels Diputats va prendre en consideració, el passat 5 d’abril, una proposició de llei per paralitzar el calendari d’implantació de la LOMQE, amb 186 vots a favor.
La Plataforma Estatal per l’Escola pública considera que l’avaluació que proposa el Reial decret no respon als objectius que una normativa sobre aquest assumpte hauria de proposar. La prova dissenyada no conté informació sobre capacitats, expectatives, ni interessos de l’alumnat que puguen contribuir a l’objectiu raonable de millorar l’orientació. Tots aquests elements, més altres que serien necessaris i que no depenen del propi alumne, s’haurien de tenir en compte per a l’orientació i l’acompanyament personalitzat de l’alumnat. En lloc d’orientar, el resultat de la prova obliga l’alumnat a seguir o no seguir determinades trajectòries.
El Govern no preveu sortides adequades per a l’alumnat que no supere les proves. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport es desentén de l’alumnat que no supere l’avaluació final, en ESO i en Batxillerat. La mesura visible que proposa és la repetició de l’examen, en successives convocatòries. Però, a més, com a alternativa a la preparació d’aquestes proves, en solitari o en acadèmies particulars per a les quals s’obre una altra via de negoci, es força als qui no superen les proves i no vulguen quedar exclosos del sistema educatiu, a acceptar la FPB si s’ha suspés la prova d’ESO o a canviar cap a la FP si es va suspendre la de Batxillerat.
Cal destacar que aquestes proves permetran a les administracions educatives, mitjançant la graduació de la duresa de les proves per aconseguir un percentatge de suspesos desitjats, distribuir percentualment a l’alumnat, bé entre Batxillerat o o FPB, bé entre Universitat i FP. És un sistema pervers que ha de ser eliminat per garantir el dret de l’alumnat a cursar els estudis que es volen i no els que vulga l’Administració de torn.
El govern, convençut que l’educació obeeix a les regles de l’aritmètica, i tal com prescriu la LOMQE, arbitra que per a l’obtenció del títol, les qualificacions obtingudes en l’etapa avaluada tinguen un pes percentual per a aquell alumnat que prové, en cada cas, de l’ESO (70%) i del Batxillerat (60%). A l’alumnat que prové de Formació Professional, les seues qualificacions no els sumen en cap proporció. Tampoc a l’alumnat que prové de la formació de persones adultes.
D’aquesta manera, el Reial decret no garanteix els mitjans per aconseguir la normalització i es posa en qüestió el dret fonamental a l’educació. El sistema educatiu ja té mecanismes per garantir la informació a les famílies. El resultat d’una prova estandarditzada no canvia el coneixement sobre el procés educatiu.
Un altre dels aspectes principals del text és l’ús de la qualificació de les matèries avaluades i de l’avaluació final de batxillerat en els procediments d’admissió a la Universitat. La LOMQE permetrà a les universitats realitzar les seues pròpies proves, i suprimeix les PAU que s’han vingut desenvolupant fins ara. A partir d’aquest moment es crea la comissió central, òrgan amb veu però sense vot en el qual participen les comunitats autònomes i la Conferència de Rectors, responsable de establir i proposar cada any el disseny i els continguts de les proves.
La Plataforma considera que cap avaluació pot garantir que tot l’alumnat assolisca els nivells avaluats. Perquè l’alumnat desenvolupe una educació adequada es necessiten encert en la programació de l’ensenyament i recursos adequats. Si el primer ha generat controvèrsia, sobre el segon no hi ha cap dubte: els pressupostos per a l’educació han caigut per sobre del 20% i de manera desigual.
La Plataforma estatal per l’Escola Pública insisteix que el Govern no pot legislar oblidant els drets de l’alumnat i l’equitat del sistema educatiu públic. Així mateix, davant l’estat de confusió i inequitat que es genera amb el real decret de revàlides i accés a la universitat, proposa prorrogar les normes vigents actualment fins a la constitució de nou govern.
Però, davant l’actuació d’un Govern en funcions, deslegitimat completament per aprovar aquest Reial decret, la Plataforma Estatal per l’Escola Pública inicia actuacions per aconseguir l’anul·lació del mateix i exigeix ​​als grups parlamentaris del Congrés que facen el mateix de forma urgent perquè això siga una realitat en el termini més breu possible.

Comunicat de la plataforma estatal.