La LOMLOE, una nova oportunitat perduda per avançar cap a l’escola que volem

STEPV considera que la reforma de la LOE-LOMQE, la Llei Orgànica de modificació de la LOE (LOMLOE), és una nova oportunitat perduda per avançar cap a un model d’escola pública, inclusiva, equitativa, compensadora, coeducativa, democràtica i repectuosa amb les llengües i cultures territorials.

El Sindicat valora positivament que s’eliminen les mesures més agressives de la LOMQE (segregació d’alumnat, eliminació de competències a claustres i consells escolars, avaluació de l’assignatura de Religió, revàlides, etc.). Igualment, s’avança en les noves mesures d’admissió de l’alumnat quant a la distribució equilibrada de l’alumnat entre la pública i la concertada i s’elimina la possibilitat d’establir perfils de professorat.
Ara bé, el Sindicat considera que encara queden molts aspectes que s’haurien de millorar. En primer lloc, el Ministeri d’Educació no ha convocat cap mesa de negociació amb els sindicats ni amb la resta de la comunitat educativa per negociar i consensuar la nova llei, que és una reforma de la LOMQE i un retorn a la LOE, que en el seu moment STEPV i la Confederació d’STES ja van qualificar d’insuficients. Per això el Sindicat considera que s’ha perdut una nova oportunitat perquè el professorat i la comunitat educativa, que és qui finalment aplica la llei, puga opinar i debatre la llei en profunditat.
Des del Sindicat es considera que, entre altres aspectes, cal aprofundir en la gestió democràtica dels centres, ja que l’elecció de les direccions continua depenent en gran mesura de l’administració; cal donar passos més ferms en la laïcitat del sistema educatiu, perquè la Religió continuarà sent matèria d’oferta obligatòria, malgrat que ja no s’avaluarà; cal un compromís amb la millora de les condicions laborals del professorat, perquè la llei no fa cap esment; cal una aposta més decidida perquè l’ensenyament públic siga l’eix vertebrador del sistema educatiu; cal un compromís clar amb les llengües pròpies i suprimir qualsevol intervenció de l’estat en la manera en què els territoris organitzen l’ensenyament vehicular de les llengües pròpies; cal un nou model d’ingrés a la funció pública docent, perquè està obsolet i no garanteix la consolidació del professorat interí.