La proposta de reforma del Ministeri: elitista i jerarquitzadora

El Ministeri d’Educació va presentar dijous passat als sindicats el document «24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente». La reforma s’iniciarà amb l’establiment d’un Marc de Competències Professionals Docents a partir del qual s’adequaran les 23 propostes restants que s’agrupen en quatre eixos: formació inicial, formació permanent, accés a la professió docent, especialitats docents i desenvolupament professional docent (carrera professional, per entendre’ns).

Una primera lectura de la proposta del Ministeri d’Educació sobre la reforma de la professió docent ens deixa aquest titular: elitista i jerarquitzadora. Elitista perquè la formació inicial per qui vulga dedicar-se a la docència serà una carrera d’obstacles, encara més si és al sistema públic, ja que s’implantaran noves proves per accedir als graus d’infantil i primària i al màster de secundària, dificultant l’accés a qui no tinga els recursos i les condicions per a preparar-se-les. Posteriorment, cal fer front a un concurs oposició, com ara, si es vol accedir a l’ensenyament públic.
Però el que justifica aquesta proposta sobre la formació inicial és que, com també explica el Ministeri, en el cos de mestres per cada dos nous titulats només hi ha una plaça i, en la resta de cossos de professorat, per cada quatre titulats amb el màster de secundària només una plaça en la docència. Per fer front a aquesta situació, en lloc de fer propostes per a millorar les plantilles docents (reducció de la ràtio d’alumnat, desdoblaments d’aules i matèries, etc.) que ampliarien les plantilles docents per atendre millor el nostre alumnat, el Ministeri proposa implantar nous filtres per reduir el nombre de persones aspirants per accedir a la docència.
Quant a la carrera professional, novament el Ministeri d’Educació intenta dividir amb diferències retributives el professorat segons el nivell d’adquisició de les competències professionals establides en el Marc de Competències Professionals Docents, que encara no coneixem. Això ja es va intentar en 2006, quan el Ministeri, també en mans del PSOE en aquell moment, va intentar establir els graus docents, una jerarquia retributiva en funció de la superació o no d’unes avaluacions subjectives. Aquesta proposta, per sort, no va veure mai la llum perquè es va aconseguir aturar, amb una forta campanya en contra dels STEs.
Quant a la formació permanent, es proposa que la formació del professorat tinga més a veure amb la realitat de l’aula, tot i que no hi ha moltes més concrecions, més enllà d’una aposta per un altre marc, aquesta vegada vinculat a la formació: el Marc de la Competència Digital Docent.
Pel que fa a l’accés a la funció pública docent, no hi ha massa canvis respecte del model actual, del segle XIX. Després de la suposada reducció de professorat interí a partir de 2024 (massa optimista és aquesta afirmació per part del ministeri), es proposen algunes modificacions del model, per incorporar no solament la competència científica disciplinar del professorat, si no, a més, «los conocimientos, destrezas y actitudes referidos a la función docente (normativa educativa, atención a la diversidad, etc.)».
Les altres propostes sobre el model d’oposicions fan referència a l’actualització dels temaris (fet que clama al cel perquè són de 1993) i a la incorporació d’aspectes referits al funcionament dels centres, el sistema educatiu, l’atenció a la diversitat, etc. També les pràctiques es prolongaran en el temps i deixaran de ser un mer tràmit, incrementant «los agentes en la evaluación de las prácticas (equipo directivo, inspectores, docentes de reconocido prestigio, etc.)».
I, finalment, el Ministeri proposa adequar les especialitats docents a les diferents situacions actuals, sense concretar encara com: especialitats que pertanyen a un cos però atenent etapes d’altres cossos docents (professorat d’audició i llenguatge, pedagogia terapèutica, llengua estrangera en educació infantil o orientació). Quasi amb tota probabilitat pensem que el Ministeri no està pensant en el cos únic de professorat.
També es proposa revisar l’adscripció d’especialitats als diferents àmbits, en cas que les administracions educatives els establisquen, com passa al País Valencià, on recordem que els àmbits són obligatoris en 1r d’ESO, fet que rebutja el Sindicat.
El Ministeri proposa igualment habilitar per a dur a terme determinades funcions com l’ensenyament de continguts no lingüístics en un llengua estrangera, la docència en FPA o en centres penitenciaris o els responsables de les TIC en els centres. Les habilitacions mai han de servir pel que està passant actualment: oferisc, per exemple, una plaça d’Audició i Llenguatge amb el requisit del B2 d’Anglés i ja tinc una mestra o un mestre que em pot fer un tres per un: AL, Primària i Anglés. La proposta que fa ara el Ministeri segurament contribuirà a fer més 3x1.
Finalment s’aborden les condicions de qualificació i formació de docents en centres privats, tot indicant que cal revisar la normativa que regula les condicions de formació inicial del professorat dels centrs privats per a exercir la docència.

De les condicions de treball en les aules, ni rastre
En cap moment el Ministeri ens proposa abordar la situació real de l’aula. No importa que les ràtios altes i les plantilles insuficients dificulten l’acció docent, que el salari del professorat haja perdut més d’11 punts de poder adquisitiu des de 2010, que la burocràcia ens ofegue i no ens permeta concentrar-nos en la docència, que els constants requisits com l’adquisició de llengües estrangeres per impartir el plurilingüisme ocupen gran part de la nostra formació, etc. I tot això sense parlar de la situació actual en plena pandèmia.
Abordar aquestes qüestions sembla que no contribuiran a millorar la professió docent, però sí les carreres d’obstacles per accedir-hi i les diferències salarials quan ja hi formes part. En resum: competir amb els teus companys i companyes mentre estudies i també quan hi treballes.
Per tot el que acabem d’explicar, STEPV s’hi oposa a aquesta nova/vella proposta del Ministeri d’Educació, perquè l’efecte que tindrà en la professió serà negatiu. En lloc d’abordar la docència des del punt de vista de la col·laboració i el treball en equip, novament, creem divisions entre nosaltres. Lamentable.

Consulta ací el document del ministeri