Dignitat del professorat
Carta oberta a tot el professorat de Catalunya
STEPV envia una carta a USTEC en solidaritat amb el professorat de Catalunya, víctima de diversos atacs
Imatge d'arxiu d'una mobilització del professorat català encapçalada per USTEC.
Benvolgudes companyes, benvolguts companys,
Des del País Valencià, us transmetem un missatge fraternal i solidari pels atacs irracionals i la persecució de què sou objecte per part de distintes instàncies de poder: Ministeri d’Educació, mitjans de comunicació i actors polítics.
Violència, brutalitat, dolor, indignació, fàstic, vergonya, tristesa, impotència són qualificatius amb què han estat qualificades les imatges de l’extrema repressió ordenada pel govern espanyol l’1 d’octubre contra la població de Catalunya que en l’exercici del seu dret a decidir es disposava a votar de manera pacífica. Una gran majoria d’aquestes agressions van afectar les escoles i els centres públics disposats com a col·legis electorals. Professorat, mares i pares, estudiants, veïnes i veïns de distintes edats i condicions socials s’havien mobilitzat per donar una gran lliçó de pau i civisme, en consonància amb la convivència, la llibertat, el respecte, la tolerància i altres valors educatius propis de la institució escolar.
Una escola arrelada al seu medi no pot ignorar el que hi passa en el seu entorn, sobretot quan en aquests espais s’han viscut episodis dramàtics per a la ciutadania. L’escola catalana i els seus mestres, dones i homes capdavanters en matèria de innovació pedagògica des de fa més d’un segle, han estat un model i una referència indefugible per a tot el professorat que aspira a construir una educació més lliure. Per això, són inadmissibles les declaracions i iniciatives que ara pretenen acusar, desprestigiar i fins i tot criminalitzar un col·lectiu modèlic, protagonista de les millors pàgines de la història de l’educació, dins i fora de Catalunya.
No s’ha de confondre, com pretenen alguns, l’adoctrinament ideològic amb l’educació crítica. Perquè l’escola no pot romandre mai al marge de la societat que l’envolta. I quan a l’entorn es viu tanta violència verbal i física com la que alguns van provocar, a les aules cal construir un relat alternatiu més digne, humanitzat i democràtic. Les ciutadanes i els ciutadans de demà necessitaran d’aquest relat per a construir un futur més lliure, crític i responsable. Aquest és el principal repte de l’educació.
Traslladem a tot el professorat de Catalunya, exemple d’innovació i compromís amb la societat, tot el nostre afecte, comprensió i suport solidari.
Comentaris
Rafael Sartorio Maulini
13 octubre 2017 / 17:17 h
Felicitacions per la carta. En els temps que corren la presa de partit contra la brutalitat i la censura és un imperatiu moral.
Mª Jesus Bernabeu Sanchez-mayoral
14 octubre 2017 / 11:15 h
No estic d’acord i no crec que aquesta carta em represente com afiliada al sindicat. Tinc clar el meu rebuig per la brutalitat però la carta és massa partidista i no m’agrada.
Emilio Martin Cetina
15 octubre 2017 / 16:26 h
No estic d’acord amb el missatge ni com afiliat al sindicat ni com a mestre. I què vol dir la imatge del mapa dels “països catalans” per a il.lustrar la carta?
És clar que enviar els antidisturbis als col.legis va ser la major errada d’un govern inmovilista i retrògrad però també tinc clar que els governants catalans han utilitzat tots els mitjans al seu abast per a inculcar nacionalisme i antiespanyolisme: la televisió pública, les institucions, i també les escoles.
Tots els malfets són culpa d’Espanya? Espanya ens roba?
També tinc clar que eixos mateixos governants han utilitzat a la població d’una forma descarada solament per a aconseguir uns interessos inconfessables. Segurament, entre d’altres, que es deixe de parlar dels seus 3 per cent.
Miquel Prior Romero
16 octubre 2017 / 10:57 h
Em sembla molt adequada la carta. No observe el partidisme per cap lloc. Des d’un sindicat de professors, cal condemnar la violència que s’ha exercit a les escoles, i els atacs d’adoctrinament generalitzat rebuts pel professorat.
En quant al mapa, es tracta d’un mapa lingüístic, no polític, d’una agenda escolar, que també ha rebut atacs injustificats.
Pel que fa al “adoctrinament”, Emilio, tornes a acusar gratuïtament i de forma generalitzada a les escoles, les quals convindria excloure de qualsevol discussió política. I la televisió pública, ja m’agradaria poder veure-la des d’ací, com abans. La censura política ens ho impedeix i només ens permet accedir a la visió de Madrid.