STEPV reclama la negociació de les plantilles per adaptar-les a la normativa actual

En primer lloc, cal treballar el desenvolupament del decret 104/2018 i l’ordre 20/2019 d’educació inclusiva que modifica substancialment el concepte d’atenció a la diversitat amb el qual s’estava treballant fins ara. El model anterior se centrava en aquell alumnat que o bé tenia dificultats d’aprenentatge (atenent als possibles motius: de procedència geogràfica, culturals, socioeconòmics, diversitat funcional o motora, etc.) o bé tenien altes capacitats intel•lectuals. Es regulaven diferents accions per tal d’atendre aquest alumnat.

Amb el decret d’educació inclusiva de 2018 tot l’alumnat mereix un tractament individualitzat perquè cada alumne és diferent. És manté, evidentment, el tractament específic per a l’alumnat descrit en el model anterior però ara s’amplia a tot l’alumnat i també a altres col•lectius: persones LGTBI, lluita contra la violència de gènere i per la coeducació, etc. Es concreta millor l’atenció educativa domiciliària i hospitalària. Els centres CAES (Centres d’Acció Educativa Singular) que tenen més d’un 30% d’alumnat de compensatòria desapareixen per a parlar d’escolarització equilibrada d’alumnat on no se supere en cap centre el 25% d’alumnat de compensació educativa. Però caldran accions coordinades interdisciplinars per tal d’aconseguir-ho a mig termini (serveis socials, vivenda, etc) sent un repte educatiu important i que requereix molts esforços.
A més, s’han de dotar els centres del personal de suport a la inclusió, especialitzat o no, fet que encara està per definir. Igualment, cal regular les coordinacions i l’horari de dedicació per a les accions a realitzar pel nou equip de suport a la inclusió educativa que es regula als centres educatius.
Una altra normativa que cal desenvolupar és la Llei 4/2018 de plurilingüisme. Aquest curs s’aplicarà a la totalitat de l’educació infantil, primària i especial. El curs que ve entrarà en secundària, batxillerat, formació de persones adultes i Formació Professional.
Per poder aplicar l’anglés, el professorat a qui li corresponga impartir la seua màteria en aquesta llengua ha de tindre un nivell de B2 mínim, fet clarament insuficient. Ara mateix no tenim les dades actualitzades del nombre de professorat que té aquesta titulació, malgrat que el Sindicat les ha demanat insistentment.
Aquestes dues normatives, el decret d’inclusió i la llei de plurilingüisme s’estan aplicant amb una normativa de plantilles retallada en 2013 pel govern del PP. Cal, per tant, negociar aquest curs una nova normativa que adeqüe les plantilles a la nova normativa esmentada per tal de garantir la seua aplicació.
En eixe sentit, cal dotar els centres d’infantil i primària de més professorat especialista d’anglés, per dur a terme el programa d’educació plurilingüe i intercultural. També cal reforçar les plantilles dels departaments d’orientació educativa en secundària i els SPEs per aplicar el decret d’inclusió educativa. Cal dotar d’altres professionals necessaris per aconseguir la inclusió educativa (personal educador, fisioterapeutes, professorat de llenguatge de signes,...), així com és fa necessari que aquests professionals depenguen ja directament de la Conselleria d’Educació, com va anunciar el Conseller d’Educació.
Hem de dotar de professorat especialista d’anglés addicional als centres educatius per tal de dur endavant els programes lingüístics, tal i com s’arreplega a la Llei 4/2018 de plurilingüisme, i tal i com es fa fer en la implementació del PIL i PEV.
Hem de conèixer el professorat que està capacitat per a impartir en anglés les seues matèries o parts d’aquestes i evitar que es carregue en el professorat interí el pes de l’aplicació del plurilingüisme.
Per tot això, cal negociar unes noves normatives de plantilles o estarem ofegant el professorat amb més feina. Aquestes noves plantilles donaran estabilitat i continuïtat en la feina al professorat i als centres per poder desenvolupar els projectes educatius.
Per això és molt important que el País Valencià tinga el finançament que es mereix o tota la normativa que estem comentant es quedarà en paper mullat o s’aplicarà amb moltes dificultats a costa de les condicions laborals del professorat. En eixe sentit, STEPV presentarà oposició a qualsevol intent de retallada de pressupostos educatius que ja s’està anunciant per part del govern valencià, ja que el sistema educatiu no està en condicions de suportar retallades. Encara no ens hem recuperat al 100% de les retallades de 2012, que van ser molt dures.
D’altra banda hi ha altres temes que també s’haurien d’abordar aquest curs, com la reversió definitiva de les retallades imposades pel govern del PP a partir de 2012 i que encara s’estan aplicant, com la normativa d’itineràncies que va empitjorar les condicions laborals del professorat que treballa en més d’un centre; la recuperació del poder adquisitiu del professorat; la reducció de l’horari lectiu en totes les etapes (23 a infantil i primària i 18h a secundària i resta de cossos), reducció de les ràtios, millores per al professorat major de 55 anys, o la negociació d’un nou decret de permisos, llicències i excedències, actualitzat a les necessitats i la legislació d’ara.
Quant a l’àmbit estatal, STEPV continuarà treballant per la negociació d’una nova llei educativa que derogue la LOMQE i la modificació del sistema d’ingrés a la funció pública docent. Per a això necessitem un nou govern compromés en eixa línia i que complisca els compromisos manifestats en diverses declaracions públiques. Per això hem instat a Pedro Sánchez a la configuració d’un govern progressista que derogue la LOMQE i negocie amb la comunitat educativa una nova llei que situe l’ensenyament públic com a eix prioritari, treballe per la qualitat educativa, la laïcitat, la coeducació, la gestió democràtica dels centres i el respecte a les llengües pròpies.
Finalment, el Sindicat ha presentat un estudi, que adjuntem, sobre la situació del professorat interí després de les oposicions massives. En l’estudi es veu com en determinades especialitats, especialment menudes i concentrades en cossos com el de professorat d’EOI i de Música i Arts Escèniques (conservatoris) hi ha un nombre important de professorat interí que s’ha quedat en l’atur, després d’anys de treball per a la Conselleria. També en algunes especialitats de secundària i de formació professional s’ha donat aquesta situació. En total 590 persones interines es veuen en l’atur aquest curs 2019/20. L’altra cara de la moneda són les noves places que s’han creat en altres especialitats, la qual cosa ha permés que el professorat interí que no ha superat les oposicions continue treballant i que, fins i tot, s’incorpore nou professorat al sistema. Segons l’estudi, hi ha 1571 places de nova creació en les adjudicacions de juliol de 2019. Aquestes places noves són resultat, fonamentalment, de la reducció a 19 hores lectives que s’aplica aquest curs i que s’ha deixat sentir més en les grans especialitats.
Fruit d’aquest estudi, STEPV reclama una reflexió a la Conselleria d’Educació perquè s’ha complert el que el Sindicat preveia durant la negociació de l’oferta pública d’ocupació docent, que en les especialitats més menudes el professorat interí corria el perill de quedar-se sense feina, ja que, a més, són les especialitats que més anys porten sense convocatòria d’oposicions i el professorat interí que les ocupava ha estat molts anys com a interins “forçosos”. En eixe sentit el Sindicat demana a la Conselleria un replantejament de l’oferta prevista per a l’any que ve i la necessitat de recol•locar el professorat que s’ha quedat sense feina aquest curs.

- Estudi situació professorat interí després de les oposicions 2019