STEPV rebutja frontalment la proposta de modificació de la llei de plurilingüisme

El Secretari Autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va explicar ahir en una entrevista a Europa Press la proposta de modificació de la llei de plurilingüisme. Segons va afirmar seran les famílies les que triaran la llengua vehicular dels centres, al·legant la “llibertat” d’elecció de llengua.

Un altre “principi” que al·leguen per a justificar la modificació de la llei és que el valencià és una llengua d’”imposició”, fet que és un argument maniqueu i totalment absurd pedagògicament parlant.
La introducció del valencià a l’ensenyament s’ha regit per principis pedagògics des del primer dia, és a dir, des dels anys 80 després de l’aprovació, sense cap vot en contra, de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià (LUEV) en 1983, fa tot just 40 anys. Aquesta llei es va promoure per a normalitzar el valencià en la societat valenciana i en l’ensenyament, després de 40 anys de persecució pel règim franquista.
Per això, la seua regulació ha de basar-se en premisses pedagògiques i no partidistes, com pretén implantar ara el PP. El valencià és una llengua oficial i ha de rebre el mateix tractament que el castellà. Per això parlar d’imposició és una fal·làcia que només s’usa en el cas del valencià. O és que el castellà i l’anglés com a llengua vehicular no s’imposa igual que el valencià?
Per això és irresponsable que les famílies trien la llengua vehicular del centre, com no poden elegir si s’ha d’impartir Matemàtiques o Geografia i Història. I no és comparable a l’elecció de la jornada contínua, com també fa el Secretari Autonòmic, perquè la jornada té un element de conciliació de la vida laboral i familiar, on es pot entendre que les famílies tinguen dret a opinar.
En un context de llengua minoritzada com la del valencià, respecte al castellà, aquesta mesura només persegueix aniquilar el valencià del sistema educatiu i limitar els drets de l’alumnat a aprendre la llengua pròpia en igualtat de condicions que el castellà. Perquè el valencià no està en igualtat de condicions que el castellà. El que ha de fer l’administració és, precisament, tot el contrari: afavorir l’ús vehicular del valencià per aconseguir el que diu la llei, que tot l’alumnat acabe dominant les dues llengües oficials en igualtat de condicions cosa que està demostrada en situacions d’immersió lingüística del valencià i no limitant-la.
Quant a les comarques castellanoparlants, un altre argument molt usat pel Conseller d’Educació per a modificar per la via d’urgència la llei de plurilingüisme i evitar que l’alumnat d’aquestes comarques aprenguen una assignatura en valencià, cal dir que ja ho regulava així el decret de plurilingüisme del PP en 2012, amb M. José Català, actual alcaldessa de València, com a Consellera d’Educació. És evident que aquestes comarques han de tindre un tractament diferenciat respecte a l’ensenyament en valencià, però fomentar que no s’estudie el valencià ni que s’impartisquen assignatures en valencià és fer un tractament de ciutadans de segona al nostre alumnat, ja que es limiten les oportunitats de treball futures si no tenen coneixements de la nostra llengua.
STEPV espera que la Conselleria recapacite i no duga endavant aquesta proposta, perquè comptarà amb el rebuig de bona part de la comunitat educativa. Igualment, el Sindicat exigeix que es tracte en Mesa Sectorial la modificació de la llei i s’atenguen les propostes sindicals majoritàries.