Viatge pel Vinalopó. El riu autòcton més llarg del País Valencià (II)

Encara que el naixement oficial del Vinalopó es fixa al Racó de Bodí a Bocairent, en la capçalera a penes porta aigua excepte en ocasió de fortes pluges. Els cabals permanents apareixen més avall mitjançant surgències com les de la Font dels Brulls i la Font de la Coveta procedents de l’aqüífer del Pinar de Camús. Més avant, a l’assut de la Tosca, les aigües són derivades i conduïdes per la séquia del Reg Major fins a l’edifici del Partidor de les Aigües (edifici actual construït per l’enginyer Pròsper Lafarga en 1911), on se’n distribueixen, una part per al reg de les hortes de Banyeres de Mariola i Bocairent, i l’altra per a les de la vall de Beneixama.

Ja en terme de Banyeres, aigües avall del Partidor, el riu rep aportacions de les fonts de l’Ull de Canals, l’Ansari i Benassait, i del riu de la Marjal; d’aquesta manera arriba a l’assut de Beneixama, on les aigües són derivades de nou a la séquia Major per a regar les hortes de la vall Beneixama. Les poques aigües sobrants es perden per infiltració en els sediments quaternaris del fons de la vall i més avant, en els termes del Camp de Mirra, la Canyada i Biar, en la cubeta endorreica que formen els paratges dels Salerets, la Foia i els Fondets, la qual cosa fa que el riu nascut a Bocairent pràcticament desapareix en arribar al terme de Villena, on la presència de nous brolladors donarà lloc a l’aparició d’un nou Vinalopó que discorrerà des d’aquesta població fins a Elx.

Només en cas d’avingudes ocasionals provocades per episodis de pluges torrencials de forta intensitat horària, les aigües arriben a Villena per la rambla Caracol. En els anys 1898 i 1899 aquestes avingudes van provocar greus inundacions que van fer malbé l’horta de Villena i danys en la població, la qual cosa va motivar la construcció, en 1903, d’un canal de desviació mitjançant el qual les aigües són desviades a un nou llit que desguassa sobre l’Acequia del Rey a les proximitats de la Colònia de Santa Eulàlia.

Cavanilles ens aporta una magnífica descripció d’aquest tram del riu, que ell anomena Vinalapó:

«Las aguas que fecundan los campos de Bañeres, y sucesivamente los de Bocayrént, Benijama y Biár , vienen por el rio de Vinalapó. Este principia en el rincon de Bodi ó foya del Bobalár á una hora al poniente de Moncabrér, y sigue pobre por barrancos hasta las inmediaciones de la torrecilla de su nombre: allí se aumenta con multitud de fuentes, muchas de ellas copiosas .../... Engrosado así llega á la presa y se parte en dos porciones , una para regar lo perteneciente á Bañeres y Bocayrént, y otra para Benijama y Biár .../... y despues de recibir las aguas del barranco que baxa de Ull de Canáls entra en el valle de Biár, y continúa hasta la punta oriental de los cerros de San Bartolomé: quítanle allí sus aguas, que introducidas en un ancho canal sirven para regar las huertas de Benijama, situadas al norte de dichos cerros; pero él tiene su cauce en las raices meridionales de estos, al fin de los quales recobra las aguas inútiles á Biár y Benijama, y continúa por Villena, Saix demas pueblos ya citados.»

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.