Valoració de l’STEPV sobre la regulació de la competència lingüística per accedir a llocs de treball docents

STEPV – Intersindical Valenciana sobre el projecte d’ordre de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l’accés als llocs de treball docents.
En aquest projecte s’estableix que, a partir de la seua entrada en vigor, la capacitació en valencià i el Diploma de Mestre deixen de ser requisit i passen a ser mèrits “per a l’accés als llocs de treball docents”. A partir d’eixe moment la competència lingüística mínima per a l’accés als llocs de treball docents serà el C1 (actualment la Capacitació en Valencià consta del C1 més la formació en la competència professional).
Aquesta modificació de la normativa actual, que ha passat a la fase d’informació pública, respon al desenvolupament de l’article 25 de la Llei de Plurilingüisme, que va entrar en vigor el 22 de febrer de 2018. Recordem que l’esmentada llei no es va negociar en la Mesa Sectorial d’Educació sinó que es va tramitar directament en les Corts Valencianes. Per tant, els sindicats no han tingut l’oportunitat d’esmenar-la o de fer-hi aportacions.

Precisament, STEPV s’ha queixat diverses vegades de la manca de negociació del desplegament de la Llei de Plurilingüisme, però el Sindicat considera que aquesta no és la manera de fer. Una queixa que mantenim sobre aquest projecte d’ordre que ara passa a la fase d’informació pública. La primera notícia sobre aquest canvi de normativa la vam tindre a través dels mitjans de comunicació. Més tard, la Conselleria d’Educació va convocar una Mesa Sectorial d’Educació en la qual va tancar la negociació d’un assumpte complex que requereix una negociació pausada que hauria de ser fruit dels corresponents estudis als quals, en cas d’existir, no hem tingut accés en cap moment.
Per tant, des del Sindicat no podem donar per negociada el projecte d’ordre, per la qual cosa demanem que aquesta torne a ser enviada a la Mesa Secrorial d’Educació per sotmetre-la a un procés de negociació real.
A més, sobre el procediment del desplegament de la Llei de Plurilingüisme que és l’argument pel qual es procedeix a modificar la normativa sobre la competència necessària per accedir als llocs de treball docent, considerem que planteja que primer cal planificar i calendaritzar el desplegament de la llei, especialment pel que fa a la formació lingüística del professorat perquè sàpiga a què atendre’s, i a partir d’eixe moment establir els canvis normatius que es consideren adients.
Perquè, ara mateix, amb la Llei aplicant-se al conjunt d’infantil i primària i a punt d’aplicar-se en secundària i FP a partir del curs que ve, quant de professorat té el B2 d’anglés, titulació exigida actualment per impartir les matèries no lingüístiques en anglés fins 2026? Quina és la planificació quant a la formació del professorat perquè obtinga el C1 d’anglés a partir de 2026, moment en què serà requisit segons la Llei de Plurilingüisme? S’ha valorat l’aplicació del plurilingüisme en les etapes en què s’està aplicant? Quin percentatge de matèries en valencià, castellà i anglés estan aplicant els centres educatius? Quines mesures està aplicant la Conselleria per fer del valencià una llengua d’ús normal i de prestigi en els centres educatius, especialment en les comarques castellanoparlants? Quina planificació té prevista la Conselleria per adequar les plantilles docents a la Llei de Plurilingüisme?
Massa preguntes sense resposta. Per tant, com vam dir en la Mesa Sectorial d’Educació del passat 17 d’octubre de 2019, i com reiterem en aquest escrit, abans de fer front als canvis legislatius que proposa ara la Conselleria el que caldria és parlar de quina és la planificació lingüística per als pròxims anys, tant del valencià com de les llengües estrangeres, per aplicar la Llei de Plurilingüisme. Però no només en l’àmbit educatiu. Les llengües s’aprenen també en altres àmbits de la societat: mitjans de comunicació, ús administratiu, àmbit privat, etc.
I, d’altra banda, STEPV va plantejar en aqueixa mateixa Mesa Sectorial la situació de les diferents promocions universitàries que han obtingut el certificat de capacitació en les facultats de Magisteri de les universitats públiques o en les universitats privades, però no el C1 de Valencià, pel fet de cursar determinats crèdits en valencià, entre 2013 i 2017. L’administració va negar aquesta situació en la Mesa Sectorial, fet que no s’ajusta a la realitat sobre l’obtenció de la Capacitació en Valencià en les nostres universitats. Aquest col·lectiu pot presentar-se als diferents procediments administratius (oposicions, concurs de trasllats, comissions de serveis, etc.) amb el títol de Capacitació en Valencià expedit per les universitats però quan es publique la normativa que estem tractant ja no podran fer-ho. Caldria, per tant, abordar una solució a aquest col·lectiu abans d’establir cap canvi normatiu o alguna cosa estarà fent malament aquesta administració.
En definitiva, el que demana STEPV és abordar primer la política lingüística de la Conselleria i del Govern Valencià per a garantir un ús normal del valencià, de prestigi i en igualtat de condicions amb el castellà; quines polítiques s’estan aplicant en territoris castellanoparlants; en quina previsió s’està treballant per a formar el professorat que ha d’aplicar el plurilingüisme en anglés i ara té un requisit de B2, però que en uns anys serà de C1, com se soluciona la problemàtica de les promocions universitàries graduades entre 2013 i 2017, etc., abans d’abordar canvis legislatius.
La modificació que proposa la Conselleria és un canvi substancial del model que des de fa uns vint anys s’aplica al País Valencià. S’ha de valorar amb la necessària tranquil·litat que requereix qualsevol canvi d’aquesta índole, i cal treballar-ho amb els informes que avaluen la seua eficàcia en els objectius per als quals està pensat, que és la formació necessària perquè el professorat tinga una competència mínima, però amb la suficient qualitat, per a desenvolupar la seua tasca en valencià.
Per tot açò, STEPV – Intersindical Valenciana considera que no hi ha hagut una negociació real i que el document ha de ser traslladat, de nou, a la Mesa Sectorial d’Educació per establir una negociació global sobre la política lingüística i l’aplicació de la Llei de Plurilingüisme, així com els seus efectes en les condicions laborals del personal que hi treballa.