STEPV dóna suport a la declaració de l’associació Un entre tants sobre la PAU i les exempcions

Vora trenta anys després de l’aprovació per unanimitat en les Corts valencianes de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), cal continuar denunciant, com ho fem cada any en l’Informe sobre l’ensenyament en valencià, el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives. Com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià. A hores d’ara el nostre sistema educatiu és un sistema fragmentat que no compleix el propòsit d’anivellar desigualtats.

L’exempció a l’assignatura de valencià continua sent permesa. Com diu la inspectora Tudi Torró en el Llibre blanc de l’ús del valencià (AVL, 2008): «Una bona part de l’alumnat de les zones castellanoparlants han passat tota la seua escolaritat obligatòria sense conéixer ni aprendre una de les dues llengües oficials. (…) Aquesta situació no ha fet més que perpetuar la divisió existent entre valencians que són bilingües –valencià i castellà– i valencians que són monolingües –únicament castellà».
Cal trencar aquesta dinàmica i exigir que la interpretació que es fa de la LUEV, en el sentit que qualsevol persona puga demanar l’exempció de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura”, només es puga fer efectiva als territoris castellanoparlants (i valencianoparlants, si és el cas) durant un any i en els casos que marca la mateixa llei com una cosa excepcional i no com una pràctica habitual i discriminatòria contra els valencianoparlants i els castellanoparlants. En aquest sentit, cal denunciar que l’actual celebració de l’examen de “Valencià: llengua i literatura” de la PAU, com ha passat enguany, en companyia de les assignatures optatives, no contribueix, de cap manera, al prestigi, ni acadèmic ni social, de la llengua entre l’alumnat, sinó que manifesta una clara desafecció i desconsideració vers la nostra llengua.
El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús. El valencià és de llei, i la llei s’ha de complir, però qui governa des de fa anys amb majories absolutes i que és el primer responsable del compliment i l’aplicació de la llei, no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, doncs, ens trobem en una situació en la qual el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.
La Conselleria, més partidària del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, ha de recordar que l’alumnat ha d’aconseguir l’objectiu que estableix la LUEV: dominar el valencià en igualtat de condicions respecte al castellà. I la llei s’ha de complir.
Done el meu suport a la DECLARACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ 1ENTRETANTS SOBRE LA PAU I LES EXEMPCIONS
Full d’adhesió a la Declaració sobre la PAU i les exempcions