STEPV demana actualitzar i desplegar la llei de Formació de Persones Adultes

El Sindicat ha fet una bateria de propostes sobre la situació dels centres d’FPA aprofitant la negociació de les instruccions i ha plantejat aquestes qüestions:

- Actualització de la llei d’FPA de 1995: és una demanda de fa anys la necessitat de desplegar i actualitzar la llei. Se suposava que formaria part de la Llei Valenciana de l’Educació, però no se’n sap res d’aquesta proposta i la Llei d’FPA continua pendent. Hi ha multitud d’aspectes que estan per desplegar des de l’any 95, com les coordinacions territorials i interdepartamentals. També portem demanant des de fa temps un mapa de les FPA, una revisió de la xarxa de centres públics que cal distribuir en funció de criteris de compensació social i territorial, especialment en l’àmbit rural.
- Quant a l’educació a distància, proposem que el CEED funcione com a centre coordinador de la xarxa de centres en les modalitats semipresencial i a distància. Aquest model ja va funcionar amb l’antic CEVEAD.
- Proposem també l’ampliació de les ofertes educatives dels centres d’FPA: ampliar l’oferta de batxillerat nocturn a les FPA; ampliació a cicles d’FP, bàsica i de segona oportunitat.
- Cal la inclusió dels sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació en el Consell Valencià de la FPA.
- ROF específic dels centres d’FPA: l’FPA ha patit un retrocés en normatives de funcionament. El ROF de secundària actual no té referències d’articulat a les quals es puguen referenciar els centres d’FPA, de forma que el ROF de secundària implica aspectes de funcionament que resulten impossibles d’aplicar amb el personal i circumstàncies actuals dels centres d’FPA. Cal, per tant i de forma urgent un ROF específic per als centres públics d’FPA del País Valencià, amb models organitzatius i de funcionament singulars i adients.
- Equips docents i òrgans de gestió i funcionament: Val a dir a més que els òrgans de funcionament dels centres d’FPA no estan reflectits al ROF de secundària. Més que departaments es fa necessari enfortir els equips docents i les coordinacions de programes i cicles, amb el treball de tutors i tutores per coordinar propostes formatives i fer front a la desmotivació, l’absentisme i l’abandonament.
Les hores de cap de departament, dissenyades a imitació del model dels instituts, haurien de flexibilitzar-se més a fi de poder nomenar coordinadors i coordinadores d’equips docents (de cicle I, de programes formatius com ara castellà per a estrangers…) amb reducció horària i nomenament administratiu reconegut. Alguns centres no tenen personal suficient per nomenar tots els caps de departament.
Un aspecte més de l’error d’aplicar normatives de secundària (ROF i horaris) als centres d’FPA és la impossibilitat que hi haja en tot moment un membre de l’equip directiu al centre.
- Incorporació de personal docent d’altres especialitats: orientació educativa i informàtica. Professionals d’Educació Social: en altres comunitats autònomes s’ha demostrat que el professorat d’orientació educativa és molt efectiu en la transició de les persones adultes a la resta del sistema i en l’orientació de les persones amb necessitats de suport educatiu. Pensem que el punt 5.6.5 de l’esborrany hauria de ser canviat i ser la UEO qui contactara amb els centres i ens assignara un orientador o orientadora de referència que coneguera l’FPA i ens poguera ajudar als centres de manera directa i proactiva. 
Per altra banda, es fa imprescindible la dotació de professorat d’informàtica a temps complet i en el catàleg dels centres. Les competències digitals són un aspecte fonamental del paper social dels centres d’FPA. S’hauria de dotar de personal a temps complet en tots els centres, així com al catàleg de plantilles de personal per desenvolupar les competències digitals i millorar el potencial dels centres.
Per això mateix, la implantació progressiva i a temps parcial no és suficient i no atén la demanda social necessària.
També considerem necessària la incorporació de personal educador social a la plantilla dels centres d’FPA.
- Suport a la càrrega burocràtica en la gestió dels centres públics d’FPA: La càrrega burócràtica dels centres d’FPA és molt alta: pocs docents per repartir tasques i elaborar plans i projectes. Cal doncs preveure i disposar de temps i persones que s’encarreguen de tasques com el PLC, el PDC i altres plans que s’incorporen enguany, com ara el Projecte de gestió...
Si, a més, el centre desitja participar en altres convocatòries: PIIE, Erasmus, i-Moute i d’altres convocatòries anuals d’innovació, tot açò es fa impossible de gestionar si no s’augmenten les plantilles i en paral·lel la càrrega burocràtica augmenta.
Una altra qüestió és la necessitat de personal administratiu que es responsabilitze d’aquesta càrrega burocràtica. És unànime l’opinió, per part dels equips directius dels centres d’FPA, que necessiten ajuda en les tasques de secretaria.
Cal, per tant, personal administratiu que podria començar a implantar-se a temps parcial i compartit entre centres propers o que superen més de 1000 matrícules totals finals.
Hem de pensar que no tindre informatitzada la matrícula i introduir les matrícules a ITACA ja és una tasca important.
- Catalogació de llocs de treball: cal que es tingueren en compte les demandes per part de les direccions dels centres pel que fa a la catalogació de places. Els equips directius saben quines són les demandes socials i les llistes d’espera que tenim any rere any. Que accepten propostes realistes és l’única manera que tenen els centres FPA per poder créixer, atendre les necessitats formatives reals de la ciutadania adulta i demostrar la importància que tenen i han de tindre a l’educació.
Entenem que s’haurien d’arbitrar aqueixes necessitats amb paràmetres objectius, com ara el nombre de matrícules o les llistes d’espera que es gestionen a l’inici de curs.
- Nota mitjana de Graduat en Educació Secundària: considerem que no és adequat, tant per a les persones adultes participants com per al professorat, que per a la nota mitjana del GES, només compute GES2. La majoria d’alumnes cursen GES1 i GES2 i hi ha casos d’alumnes que s’esforcen molt en GES1, treuen molt bones notes i la seua situació personal i/o laboral canvia a l’any següent, baixant-los la nota mitjana. Per al professorat que imparteix el nivell de GES1 també és molt desmotivador que les qualificacions que posen no tinguen la importància que caldria.
- Flexibilització horària en l’horari no lectiu de permanència obligada al centre: la càrrega horària de 9, 10 o 11 hores de dedicació no lectiva sobre les 30 hores de permanència obligada al centre es podria flexibilitzar tal com es fa als centres de secundària segons els criteris d’autonomia organitzativa determinada per cada centre al PEC, per tal de desenvolupar tasques com les de coordinació dels centres amb altres institucions més enllà de reunions amb professorat, i que impliquen la cogestió amb l’Ajuntament, Serveis Socials, associacions, altres centres educatius… i són fonamentals per atraure i atendre adequadament les persones adultes participants o per coordinar serveis als territoris.
- Coordinació amb la DG de Política Lingüística en la planificació de les proves de coneixement de valencià: cal aquesta coordinació amb els centres d’FPA sostinguts amb fons públics per a programar el calendari anual de les proves dels diferents nivells que s’adiga als ritmes d’aprenentatge de les persones adultes participants que es deriven de la programació per cursos acadèmics pròpia d’aquests centres.
No comptar amb els centres d’FPA en la planificació d’aquestes proves significa la fugida d’alumnat d’FPA cap a entitats i acadèmies privades perquè el calendari de les proves no va en consonància amb el ritme dels centres d’FPA.
Davant d’aquestes propostes i altres més concretes, la Conselleria només ha aclarit que estan treballant perquè pròximament s’incorpore el professorat d’informàtica a les plantilles de catàleg d’aquests centres i deixen de dependre de programes experimentals.