STEPV considera molt greu la deriva autoritària del poder judicial contra l’autogovern valencià

El Sindicat de Treballadores i Treballadors del País Valencià - Intersindical Valenciana fa una valoració molt negativa les dues sentències publicades pel Tribunal Suprem (sentències núm. 634/2020 i 704.2020, de 2 i 9 de juny i fetes públiques ahir) respecte dels recursos interposats per diverses organitzacions de la dreta reaccionària contra el Decret 61/2017, de 12 de maig, d’usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana.

Aquestes dues sentències que ara ha publicat el Tribunal Suprem (TS) tenen el seu origen en els recursos interposats per dos diputats del Partit Popular i el sindicat de dreta CSIF, contra l’esmentat Decret 61/2017. A més d’aquest dos recursos, n’hi ha encara pendents de sentència, dos més, els interposats per l’Advocacia de l’Estat (aleshores en mans del PP) i la Asociación para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana.
Les sentències del TS són conseqüència dels recursos de cassació que la Generalitat Valenciana i el STEPV-IV vam interposar contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) que anul·laven gran part del Decret (14 articles, afectats en total). Cal ressaltar, que el STEPV-IV ha estat l’única entitat, que a més de la Generalitat, ha donat suport jurídic i ha batallat per la legalitat de l’esmentat Decret.
En aquestes sentències, el Tribunal Suprem ha dictaminat que la qüestió d’interès cassacional només s’havia de centrar en l’incís de l’art. 12.3 del Decret 61/2017, que expressa que “tret que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua”. Recordem que l’article 12.3 estableix:
“Quan hagen de tindre efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà, tret que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada”.
Amb aquesta argumentació, el TS ha obviat completament els nombrosíssims arguments legals i jurisprudencials que hi hem aportat des del STEPV-IV en defensa de la legalitat i l’oportunitat del Decret. Contràriament, el TS afirma que:
  1. El Decret vulnera l’article 15.3 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP), llei de l’estat que fixa que “no serà necessària la traducció al castellà en el cas que la llengua cooficial en què estiguen elaborats els documents siga també la llengua cooficial en la comunitat autònoma en què hagen de sortir efectes”.
  2. Que el concepte “àmbit lingüístic” que estableix la Generalitat Valenciana no té cap suport legal ni de la norma superior estatal, ni tampoc valenciana.
  3. Que la Generalitat Valenciana s’extralimita en les seues competències ja que no pot regular els efectes de la seua llengua pròpia fora dels àmbits del seu territori.
Per tot això,  i tot vulnerant la jurisprudència del Tribunal Constitucional (fonamentalment la STC 75/1994, de 21 d’abril), com també la pròpia del Tribunal Suprem (i que vam aportat de manera detalladíssima en el recurs), el Tribunal Suprem, fent servir el nominalisme sense la més mínima vergonya ni rigor científic, confirma l’anul·lació feta pel TSJ dels citats articles del Decret.
I precisament els que fan servir el pur nominalisme per a dictar sentència són incapaços de posar el nom en valencià tant del nostre sindicat (sindicato de trabajadores de la enseñanza del País Valenciano-Intersindical Valenciana, STPV-IV, així, en castellà, en mínuscules i amb la sigla malament,) o de la mateixa Generalitat (Generalidad Valenciana).
STEPV-IV considerem intolerable aquesta deriva autoritària del poder judicial contra l’autogovern valencià i molt especialment contra els drets lingüístics dels valencianoparlants. Per això continuarem defensant els nostres drets lingüístics i d’autogovern davant de totes les instàncies polítiques i judicials que calga.
STEPV-IV, com hem dit, som l’única organització que ha estat al costat de la Generalitat Valenciana defensant aquest Decret. Per això, i vista aquesta deriva jurisprudencial, i des de la posició que ens hem guanyat, exigim als partits que donen suport al Govern del Botànic, que és l’hora de fer canvis legislatius. Des del STEPV-IV hem demanat en nombroses ocasions la publicació d’una Llei d’igualtat lingüística. Ara més que mai, s’ha demostrat que la Llei d’ús i ensenyament del valencià ja no és un instrument vàlid. Per això, si la Generalitat vol defensar els drets dels valencianoparlants, ha d’aprovar de manera urgent una llei d’igualtat lingüística que pose els drets lingüístics dels i les valencianaporlants al mateix nivell que els dels castellanoparlants i supere d’una vegada per sempre l’absurditat del nominalisme lingüístic.