La nova llei de FP no resol els problemes actuals i fins i tot crearà de nous problemes

STEPV i la Confederació de STEs creiem que la nova Llei de la Formació Professional ha de tenir com a eix vertebrador a la persona en tots els seus àmbits. En el redactat de el Projecte de Llei, l’eix director de tot el sistema de la Formació Professional és l’empresa en termes abstractes sense tenir en compte l’alumnat, el professorat i la societat en general.

De la seua lectura i de l’entrada de fons d’inversió estrangers a comprar empreses de formació d’FP a tot l’estat, es dedueix que s’està creant un nou nínxol de negoci: aquesta Llei no és la solució per a les empreses ni per a la ciutadania, sinó una oportunitat per als de sempre d’agafar un trosset del pastís de 5.400 milions d’euros que es destinaran a la seua implementació.
La nova Llei de Formació Professional ha d’acabar amb els vells estigmes que l’envolten des dels seus inicis i apostar per una Formació Professional situada al marc social, econòmic i administratiu que li correspon. Aquest projecte crea noves situacions que encara estigmatitzaran més l’FP.
Aquesta llei prima l’ocupabilitat en detriment de la professionalitat i de l’emprenedoria . Es tendeix a la microformació per donar resposta ràpida a les empreses en detriment de la formació en una cultura professional determinada. Això que el ministeri ven com flexibilitat ocasionarà més temporalitat a l’ocupació: amb la mateixa rapidesa que s’entre en el mercat laboral, se n’eixirà. El principi d’elecció de professió només és vàlid si realment l’alumnat d’FP rep una formació suficient que els permeta una polivalència a l’hora de desenvolupar llocs i perfils diferents dins d’un àmbit concret, dotant-los de capacitat d’adaptar-se als canvis.
Les diferents famílies professionals, els diferents graus i els diferents nivells en què es va a configurar la formació professional amb aquesta llei no poden tenir uns patrons d’homogeneïtat com els que es pretenen en el capítol segon (Règim Dual). No són iguals les 26 famílies professionals, ni els més de 150 cicles formatius i tampoc als 3 graus que hi ha (Bàsic, Mitja i Superior). Tampoc és igual l’FP en entorns rurals i despoblats que la que es puga desenvolupar en entorns industrialitzats, però la llei fixa unes condicions tals que farà impossible el seu compliment, com ja va passar amb la Llei de FP Industrial de 1955 (on es van imposar quatre graus de formació i van acabar desenvolupant-se solament dos), la Llei General d’Educació de 1970 (on s’establien tres nivells de FP, però el tercer mai va arribar a aplicar-se) o la pròpia LOE de 2006 (que va introduir els cursos d’especialització que s’han començat a aplicar fa escassos anys, amb una demora de més de 10 anys en moltes administracions).
Per la seua banda el professorat d’FP queda disseminat en diferents cossos docents i grups professionals incrementant el desajust i les disparitats entre iguals existents fins avui. A costa d’eliminar un greuge que dura més de 30 anys, es crearan noves discriminacions que obriran noves vies judicials. El projecte crea un nou cos docent, el cos de Professors Especialistes en sectors singulars de la Formació Professional que integra 10 especialitats docents. D’altra banda, el text no manté una equitat entre els docents de el sistema educatiu i els formadors dels centres o entitats que no pertanyen a el sistema, als quals se’ls exigeix diferents titulacions per impartir els mateixos ensenyaments.
Durant mesos, els STEs hem defensat la inclusió dels professionals provinents de l’Educació Superior (Tècnic / a Superior i Tècnic / a Especialista) en el cos d’Educació Secundària. Incomprensiblement s’han oposat a aquesta opció. No entenem que sí es permeta l’accés a la funció docent a titulacions inferiors als tècnics superiors d’FP per als centres o entitats que no pertanyen al sistema educatiu. Tractar aquests docents de manera diferent que a la resta de professorat després que durant tres dècades realitzen la mateixa feina i exerceixen les mateixes responsabilitats no és la millor manera de dignificar la Formació Professional. Si de veritat es vol dignificar aquesta formació i als seus estudiants, s’ha de començar per reconèixer la vàlua professional d’aquest professorat que ha contribuït que la Formació Professional compte amb el reconeixement que actualment té i, a el mateix temps, que els que vagen a iniciar els seus estudis sàpiguen que un títol de FP té un valor de primer ordre. I això no és el que sembla que aquesta llei els vulga reconèixer a el donar-li aquesta categoria de segona. Tampoc l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) pot ser l’excusa per a exercir tal discriminació ja que el mateix estableix que tant en l’àmbit educatiu com en el sanitari es regeixen per la seua normativa específica.
Finalment, respecte al termini per a la integració del PTFP en el cos de PES, la nova redacció de la DA 11ª de la LOMLOE estableix que hauria de ser amb caràcter retroactiu des de la seva entrada en vigor. Sens dubte, aquest és el resultat de la pressió que els STEs han estat fent mentre altres sindicats callaven, ja que des de l’entrada en vigor de la LOMLOE portem denunciant la demora que hi hauria en aquest pas a ell no fixar-se calendari d’aplicació.
Per tot això, seguim treballant en esmenar aquest projecte de llei de la mà dels partits polítics que no estan al govern, molts dels quals ens han escoltat i compartit les nostres propostes fins ara. Proposem una redacció nova de la llei que arreplegue adequadament aquest esperit conciliador entre una formació integral de l’alumnat i els interessos de perfils adequats per a les empreses, capaç de transmetre els coneixements necessaris a les treballadores i els treballadors per a conformar un teixit laboral realment adaptable als canvis. Una redacció que mantinga la formació actual en els centres educatius i que l’avanç cap a la dualitat no siga en detriment dels coneixements generals i globals que han de ser adquirits en els cicles formatius. Una llei que done solucions a les persones amb necessitats educatives especials, on la inclusió siga una realitat i no una intenció plasmada en un paper. Una llei amb perspectiva feminista, on les dones tinguen la presència que els correspon fomentant la seua integració en sectors masculinitzats, contribuint a disminuir les bretxes existents. En definitiva una llei orgànica que tinga com a eix vertebrador a la persona.