Escassa transparència del Reial Decret sobre processos d’acreditació del professorat universitari

STEPV considera que la introducció de criteris d’avaluació del PDI basats en una qualificació alfabètica de 5 nivells (A,B,C,D i E) obri la porta a la discrecionalitat en l’acreditació del professorat universitari.

En la nostra opinió, qualsevol sistema d’avaluació de l’activitat docent i investigadora del professorat universitari, ha de ser, sobretot, transparent i objectiu, per a permetre l’aplicació dels principis de mèrit i capacitat.  I això significa que el sistema s’ha de poder aplicar de manera homogènia a tots els candidats. Si no és així, el sistema provoca situacions d’inseguretat jurídica.
En aquest sentit el RD d’acreditacions que aprovà divendres passat el Consell de Ministres estableix com a base una qualificació (A,B,C,D i E) que no aclareix quin és el llindar que permet passar d’un nivell al següent. Per tant els candidats, abans de presentar la seua sol·licitud, no saben amb quin criteris s’avaluarà el seu currículum. És evident que això pot generar situacions d’indefensió, per falta de seguretat jurídica.
Un altre punt del RD que ens crida l’atenció és que l’avaluació de la investigació, que té un paper clau, es farà sobre la base de les 5 publicacions més rellevants de cada aspirant. Això farà que una persona amb només 5 publicacions, puga obtenir la mateixa puntuació que una altra amb 20 o 30, o més, perquè només es tindran en compte les 5 més rellevants, i no tota la trajectòria. Això, des del nostre punt de vista, contradiu el principi constitucional de mèrit i capacitat.
A més, la docència perd pes dins del l’avaluació. Un pes que guanya fonamentalment la investigació, que va lligada a les publicacions en revistes (fonamentalment en anglés) incloses en determinats rànquings, cosa que es pot traduir en la pèrdua de lligams entre la universitat pública i la societat a què ha de servir. També ens resulta cridaner que entre els ítems a avaluar s’incloga haver tingut càrrecs de caràcter polític en l’administració pública. Crida l’atenció que per avaluar docents, la docència tinga cada vegada menys pes, si el que es pretén és millorar la qualitat de l’ensenyament universitari. 
D’altra banda, el fet que es creen diferents comissions per àrees de coneixement si no s’estableixen uns criteris clars sobre quins són els llindars de cada nivell de qualificació, pot donar lloc a una gran discrecionalitat i falta d’homogeneïtat.
A més, el passat mes d’abril de 2014, el Consejo Asesor de la ANECA va aprovar per unanimitat un document on es proposen, entre altres, les mesures següents:

Punt 12 del document: en casos concrets es requerirà una entrevista personal. Això implica un tractament discrecional dels candidats, perquè aquesta entrevista no es preveu per a tothom, sinó només en casos concrets. Amb quins criteris s’estableixen quins són eixos casos?

Punt 19 del document: es considera que en els processos d’avaluació no es requereix la utilització de CV normalitzats. En la nostra opinió si no hi ha normalització en el CV, la conseqüència serà la falta d’un tractament homogeni dels aspirants, cosa que –de nou- atempta contra el principi constitucional de mèrit i capacitat.

En definitiva STEPV està a favor d’un sistema d’acreditació del professorat que prime la transparència, i que tinga en compte tota la trajectòria professional dels professors com a personal docent investigador de manera equilibrada.