El Tempir, STEPV i Escola Valenciana registren en Conselleria les signatures per a la retirada del decret d’homologació del C1 de valencià en educació

Les tres entitats, l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, STEPV-Intersindical Valenciana i Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua van iniciar una campanya virtual de recollida de signatures per exigir la retirada del Projecte de decret del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià, que està en tramitació.

La majoria del professorat que ha de posar en pràctica la mesura s’hi oposa clarament

Aquesta campanya va adreçada sobretot al professorat de l’àrea de valencià dels centres educatius del nostre país, que ha respost majoritàriament amb la seua signatura. En total han signat 840 docents de Valencià, que representa el 60% del professorat d’aquesta assignatura.

És evident que la majoria del professorat que ha de posar en pràctica la mesura regulada per la proposta de decret d’homologació s’hi oposa clarament. Recordem que el decret regula que l’alumnat que aprove amb un 7 o més l’assignatura de Valencià en el batxillerat obtindrà el C1 de Valencià.

Les tres entitats es mostren satisfetes del resultat de la campanya i insten a la Conselleria d’Educació i al conjunt del Govern valencià a retirar el decret.

Recordem les 10 raons per les quals les tres entitats promouen la retirada del decret d’homologació:

1. La proposta de decret, tal com es va evidenciar en la Mesa Sectorial d’Educació del passat 31 de gener, respon a un pacte polític entre la Conselleria d’Educació i Funció Pública per dur avant el requisit lingüístic en la funció pública a canvi d’obtenir el C1 en el batxillerat. No es tenen en compte criteris educatius, pedagògics, lingüístics o sociolingüístics.

2. No hi ha una avaluació de l’aplicació del PEPLI (Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural), que segons la llei de plurilingüisme s’ha de realitzar al cap de quatre anys de la seua aplicació, que avale aquesta proposta.

3. Es proposa una ampliació de la llei de plurilingüisme mitjançant un decret, que eleva l’homologació del B2 al C1, quan a penes s’ha aplicat la llei en el sistema educatiu (aquest és el segon curs que s’aplica el PEPLI a batxillerat).

4. El currículum de valencià és molt més extens que les competències en comprensió i expressió oral i escrita i la mediació (MECR), i no està pensat per atendre les exigències del MECR. El professorat de valencià hauria de prescindir de la majoria de currículum per a garantir que el seu alumnat obté els nivells recomanats en el decret, fet que seria il·legal.

5. Això trasllada al professorat de valencià una responsabilitat que no li correspon i una pressió terrible davant famílies i alumnat. Per posar un exemple: un alumne que es mereix un 7 o més en batxillerat per l’avaluació de totes les competències pròpies del curs, però que no arriba a aquesta nota en les competències establertes pel MECR (per exemple, l’expressió oral o l’expressió escrita), quina nota li haurà de posar el docent, conscient que obtindrà un C1 si li posa un 7 quan realment no compleix els requisits del MECR?

6. L’aplicació de la mesura serà molt diferent segons la comarca i la titularitat del centre. Això comportarà greuges comparatius i pràctiques discriminatòries entre centres de tota mena.

7.  No és responsabilitat de secundària i batxillerat “homologar” o “acreditar” competències lingüístiques, per a això hi ha altres organismes que ho fan: EOI, JQCV i CIEACOVA. L’opció viable perquè l’alumnat puga aconseguir acreditar el nivell C1 de valencià és presentar-se a una prova específica davant els organismes competents.

8. Hi ha altres aspectes de la llei de plurilingüisme que no s’han desenvolupat i que són urgents de desenvolupar, com l’atenció a l’alumnat nouvingut o els aspectes metodològics i els processos d’avaluació de la intervenció didàctica a l’aula, com exigeix la mateixa llei.

9. El batxillerat està orientat a l’accés a la universitat. Les proves de les EBAU són escrites, per la qual cosa la competència oral que exigeix nivells com el C1 de Valencià no està garantida ni es demana, i menys amb unes ràtios d’alumnes com les que tenim actualment als instituts. A més, tampoc en l’EBAU es demana una competència escrita equivalent a la del C1. Tot són contradiccions.

10. En definitiva, aquest decret repercuteix negativament en el prestigi social del valencià, i no contribuirà al seu ús social, aspecte sobre el qual cal una intervenció real i urgent per a evitar el greu retrocés social del valencià. De fet, només cal veure què ha passat en altres territoris del nostre domini lingüístic on s’han aprovat mesures semblants i els resultats han estat ben negatius per a la llengua.

---