Cal garantir els mateixos drets lingüístics a tota la ciutadania

STEPV ha presentat aquest matí en roda de premsa el nou format de l’Allioli. Arran del XII Congrés, el Sindicat ha decidit renovar la seua revista per orientar-la cap a un espai de reflexió, de debat i de propostes, en el marc de la comunicació sindical. Cada Allioli tractarà un bloc temàtic monogràfic, que serà el nucli de la revista, i tindrà, a més, una secció amb un resum de l’actualitat sindical i una sèrie de seccions fixes d’opinió i ressenyes de llibres i pel·lícules.

Hem volgut dedicar el primer número d’aquesta nova etapa a fer una anàlisi de la situació del valencià en tot l’ensenyament, inclòs l’universitari, i també de la situació de la llengua al territori lingüístic català. Des de l’any 1999, STEPV ha publicat diversos informes sobre aquest tema i ara ha volgut actualitzar-ne l’últim, elaborat pel Sindicat en 2011, però no ha trobat bones notícies. El nostre sistema educatiu és un sistema fragmentat que no compleix el propòsit d’anivellar desigualtats, sinó que presenta forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris: com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià.
L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa lentament: en vint anys, segons les dades de la Conselleria d’Educació, el creixement ha sigut només d’un 28%. En el curs 2015/16 el percentatge d’alumnat que estudia en valencià representa un 38% sobre el total. A més, les polítiques lingüístiques han estat ineficaces. La LUEV establia el compromís d’introduir progressivament l’ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà i l’exempció com una situació transitòria, però amb el pas dels anys s’ha regularitzat una situació perversa: la normalització de l’exempció, que impossibilita que part de l’alumnat siga competent en les dues llengües oficials.
El Sindicat té la certesa que el moment és decisiu per al futur de la llengua en l’àmbit educatiu. La LUEV és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics a tota la ciutadania. Quasi un any després de la presa de possessió del nou govern valencià, considerem que cal fer passos decidits i ferms en el procés de normalització lingüística al País Valencià. No és acceptable que no s’haja avançat ni s’hagen produït els canvis legislatius que els nous temps i les noves polítiques requereixen. No podem demorar-nos ja més i ja no és temps de dubtes ni d’una prudència que esclerotitze el moviment.
L’Allioli es presenta en aquesta nova etapa, ara que a la major part de les institucions hi ha governs que no són hostils a la llengua dels valencians. Volem fer balanç de la situació que hem heretat dels que sí que ho eren (i molt), i volem també aprofitar les esperables possibilitats de treball sinèrgic, per a fer propostes sobre com cal avançar cap a la igualtat lingüística.
La idea central és que ja tenim una part de la ciutadania, que té absolutament garantits tots els seus drets lingüístics, i volem estendre això al conjunt de la població. No volem que únicament la gent que opta pel castellà tinga drets; volem que també qui opta pel valencià com a llengua de comunicació, puga gaudir d’uns drets equivalents.
Intersindical està a favor de la igualtat en molts altres àmbits, i també ho està en el terreny dels drets lingüístics.

Consulteu l’Allioli ací

Consulteu l’informe ací