Propostes comunes

Per un ensenyament públic, inclusiu, equitatiu, de qualitat, gratuït, coeducatiu, respectuós amb el medi ambient, democràtic, laic i en Valencià

L’ensenyament públic ha de ser l’eix vertebrador del sistema educatiu; un model que garanteix una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, de manera científica i crítica per comprendre i transformar la realitat. Que ha de garantir oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a totes i tots i compensar les desigualtats socials.
Millora de la LOMLOE i negociació d’una Llei Valenciana d’Educació per a garantir el model d’escola pública que volem. Derogació de la malanomenada llei de llibertat educativa.
Cos únic d’ensenyants. Mobilitat horitzontal i vertical, fins a la universitat, per concurs de mèrits.
Revisió i negociació del mapa escolar de tots els ensenyaments per tal de garantir el dret a l’Educació per a tot l’alumnat en centres públics, inclosos els trams no obligatoris (infantil, batxillerat, FP, ensenyaments artístics i idiomes).
Compromís social per a frenar i revertir els processos de privatització. Oferta immediata suficient, en les etapes educatives no obligatòries, de llocs escolars públics en tots els àmbits territorials. Matriculació equitativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu en tots els centres sostinguts amb fons públics.
Gratuïtat de l’ensenyament i de tots els serveis complementaris en l’ensenyament, des d’Educació Infantil fins a la universitat (menjador escolar, transports, activitats extraescolars, etc).
Augment de la inversió en educació fins al 10% del PIB com a mínim per garantir la igualtat i la qualitat de l’educació en el conjunt de la població.
Elaboració, en el marc de la mesa sectorial d’Educació, d’un pla de centres i equipaments escolars, amb l’objectiu de garantir el compliment dels requisits mínims per a tots els centres escolars sobre infraestructures i dotacions materials.
Un model integral de plantilles que comprenga professorat, personal de suport educatiu (personal educador, fisioterapeuta, treballador social, educador social i altres agents externs) i personal d’administració i serveis adequat a les necessitats educatives actuals i que depenga de la Conselleria d’Educació.
Dotació als centres de recursos, infraestructures i del personal especialitzat per a la inclusió de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) i de compensació educativa.
Simplificació de la burocràcia. La direcció dels centres educatius s’ha de dedicar al lideratge pedagògic i cal la dedicació necessària per a fer-ho.
Negociació d’un calendari escolar adequat a les necessitats i als temps d’aprenentatge de l’alumnat i no depenent del calendari religiós.
Supressió del concordat de 1953 i els acords posteriors entre l’estat espanyol i el Vaticà per garantir l’eliminació de l’assignatura de Religió del currículum.
No a una avaluació externa del sistema educatiu subordinada a objectius de mercantilització. L’avaluació ha de ser un procés continu de la pròpia comunitat educativa que ha d’estar orientat a la detecció i superació de les dificultats i problemes plantejats, és a dir, a la millora i perfeccionament del sistema educatiu públic.
Establiment de convenis entre la conselleria d’Educació, el departament d’Ensenyament de la Generalitat Catalana i la conselleria d’Educació del Govern Balear per establir un currículum de llengua i literatura comú, editar conjuntament materials didàctics i realitzar programes d’intercanvi de professorat i alumnat.
Desenvolupament de l’educació en valors de forma transversal en totes les matèries i etapes educatives. Foment per part de l’administració dels programes de coeducació per la diversitat afectivosexual i de gènere, mediambiental, per al consum, per la cultura de la pau, entre d’altres.
Consideració dels centres educatius com a espais lliures de publicitat, sense cap tipus d’intromissió mercantil ni comercial.
Posar fi al contracte amb Microsoft i substituir-lo per una alternativa lliure.

Inclusió educativa

Reivindiquem una escola inclusiva, que responga a la diversitat de tot l’alumnat, que respecte i reconega les seues diferències i les seues singularitats, que oferisca les oportunitats educatives i les ajudes necessàries –curriculars, personals i materials– per al progrés acadèmic i personal de l’alumnat en totes les etapes educatives.
Millora de la ràtio quan s’escolaritze alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE): aplicació d’una reducció de ràtio de 3 alumnes quan s’escolaritze alumnat NESE i en cada aula hi haurà un màxim d’un alumne amb aquestes característiques (només s’acceptaria un increment en cas de matriculació sobrevinguda). Aquesta reducció s’aplicarà, a més de les reduccions de ràtios especials, com els centres de caràcter singular, CRA o reduccions de ràtio de localitat.
Increment de professorat de PT, AL i Orientació Educativa. Possibilitat de realitzar peticions extraordinàries d’increment de plantilla motivades per necessitats sobrevingudes. Increment de professorat de PT i AL. Establiment d’una ràtio d’Orientació Educativa en 250 alumnes per assegurar els informes per determinar els recursos per a l’alumnat.
Dotació de professorat de suport per a les tasques educatives en els centres que atenguen alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per al desenvolupament de plans i programes de reforç educatiu.
Agilització en els tràmits i arribada dels recursos i personal necessaris en períodes extraordinaris per tal que l’alumnat nouvingut estiga atés de forma adequada.
Atenció de les necessitats, tant temporals com permanents, derivades tant de l’alumnat NESE com amb necessitats de compensació de desigualtats, per poder donar resposta des de les dues vessants en el cas de confluència en el mateix alumne/a, així com a efectes de la reducció de ràtio.
Plans d’acollida per a un acompanyament efectiu i real a l’alumnat nouvingut i de nova incorporació. El professorat que se’n faça càrrec ha de tindre les reduccions horàries necessàries per garantir l’atenció adequada.
Implementació i negociació de programes destinats a l’alumnat amb una situació de desavantatge educatiu i necessitats de compensació educativa.
Pla de formació específica de professorat, inicial i permanent, en inclusió educativa i també formació per al tractament en casos d’assetjament i abús sexual, a càrrec d’especialistes.
Atenció domiciliària per a l’alumnat que ho necessite independentment de l’etapa educativa en la qual es trobe.
Pla coordinat entre les institucions públiques per a la compensació de desigualtats i la prevenció del desarrelament i la marginació social.
Mesures concretes per a incrementar l’accés de l’alumnat als ensenyaments postobligatoris i per combatre’n l’abandonament.
Adequació del servei de transport escolar a unes condicions de seguretat i qualitat òptimes i adequades a les característiques i necessitats de l’alumnat –rampes i ancoratges necessaris per a cadires de rodes, etc.–.
Dotació dels equipaments i materials tècnics necessaris per atendre a l’alumnat NESE i amb necessitats de compensació de desigualtats.
Garantir el menjador escolar per a l’alumnat amb situacions socials crítiques i exclusió social fins i tot de períodes no lectius.

Gestió democràtica i organització dels centres

Potenciació de claustres i consells escolars, amb totes les competències sobre gestió i govern dels centres. Les decisions d’aquests òrgans han de ser vinculants i no han de ser tractats com a òrgans consultius.
Elecció democràtica dels equips directius per part de Claustre i els Consells Escolars i Consells Socials.
Potenciació dels Consells Escolars Municipals i territorials.
Informació, per part de les direccions dels centres, de les resolucions i acords aprovats per les juntes de personal i els comitès de seguretat i salut laboral.
Manteniment de la proporció representativa dels diferents sectors en les comissions que depenguen del Consell Escolar.
Nova llei del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana que recupere el nom de Consell Escolar Valencià i la representació plural i democràtica dels membres de la comunitat educativa.
Gestió i participació democràtica dels centres educatius amb la participació de tota la comunitat educativa en la presa de decisions. No al model de gestió empresarial i competitiu.
Autonomia organitzativa i pedagògica dels centres per establir el seu model de gestió i la seua jornada escolar.

Pel valencià a l’ensenyament

Implantació d’un model plurilingüe que situe el valencià com a eix central i integrador, mitjançant la immersió lingüística. La Llei 1/2024 suposa un menyspreu intolerable de la llengua valenciana com a llengua vehicular en contra de la LUEV i els acords signats pels nostres responsables polítics, com ara la Carta Europea de les Llengües Minoritzades.
Requisit lingüístic de C1 de Valencià, de manera general, per al professorat de totes les etapes educatives.
Foment de l’ensenyament en valencià perquè la llengua és una eina clau en la vertebració social del País Valencià.
Pla d’acollida lingüístic, cultural i inclusiu per a l’alumnat nouvingut que desconega les llengües oficials del País Valencià.
Ampliació dels desdoblaments i reforços per tal de garantir l’aplicació d’un model plurilingüe en l’ensenyament de veres efectiu i generalitzat.
Eliminació de l’exempció lingüística per tal de garantir el dret de l’alumnat a assolir la competència lingüística en valencià.
Pla formatiu continu sense limitacions de places i obert al llarg de tot el curs escolar, per garantir que tot el professorat dels diferents cossos docents aconseguisca la competència lingüística en valencià, i que aquest estiga obert a qualsevol persona que vulga dedicar-se a la docència.
Polítiques actives de foment del valencià per part del Govern en l’àmbit educatiu, en la resta d’àmbits socials i en el sector privat.
En els territoris castellanoparlants, es dotaran de professorat especialista en valencià per a donar suport a l’alumnat i al professorat.

Per la millora de les condicions de treball

Disminució del nombre total de grups i d’alumnat que ha d’atendre cada docent.
Reducció de les hores lectives en tots els cossos: 19 hores en primària; 15 en la resta.
Reducció de les ràtios de l’alumnat. Reducció de l’alumnat amb necessitats educatives especials per aula.
Jornada laboral de 32 hores setmanals. Reducció i equiparació de la jornada lectiva en tots els nivells educatius.
Increment de les reduccions horàries dels tutors i tutores en tots els ensenyaments. Millora de les condicions horàries de les coordinacions, que han de ser a còmput de 3 hores lectives per setmana.
Reducció de 3 hores lectives setmanals a les persones majors de 55 anys fins a l’edat legal de jubilació, sense minva de les retribucions salarials i, a més, exempció de tutories i guàrdies.
Desburocratització de la tasca docent i dels equips directius. Dotació a tots els centres del personal d’administració i serveis necessari per dur a terme tasca burocràtica que ha augmentat els darrers anys.
Accés indefinit del professorat del cos de mestres als llocs de treball de primer cicle de l’ESO i de l’FPA i abonament del complement d’ESO a aquest professorat.
Accés al cos A1 del professorat del cos de mestres i de tots els cossos de professorat de formació professional així com els mestres de taller de les escoles d’art i disseny.
Catalogació del màxim nombre de places possibles i oferta en el concurs de trasllats per tal de garantir la mobilitat del professorat.
Possibilitat de concentrar la jornada laboral setmanal en 4 dies.
Ampliació de les casuístiques pels quals es donen les comissions de serveis. Manteniment de la possibilitat que el professorat en expectativa de destí les sol·licite.
El decret de permisos i llicències ha de millorar les reduccions de jornada, protecció a la maternitat, equiparació de drets del professorat interí amb el de carrera.
Permís de maternitat a totes les docents en la setmana 30 d’embaràs. Ampliació a un any de manera voluntària dels permisos per naixement i adopció. Contracte en vigor des de l’1 de setembre per al funcionariat interí que es trobe en aquest permís.
Contracte en vigor des de l’1 de setembre per a totes les persones en permís de naixement.
Possibilitat de compatibilitzar la llicència per cura de fills menors de 3 anys i l’acumulació de lactància, com es permetia abans.
Implantació de l’any sabàtic i del permís parcialent retribuït.
Opció de demanar llicència de menys de 5 dies.
Conciliació de la vida laboral i sociofamiliar independentment del grau de parentesc.
Aplicació de les llicències retribuïdes per estudis.
Derogació de l’Ordre 44/2012 d’itineràncies i nova regulació de les condicions de treball del professorat que imparteix docència entre dos centres. Eliminació de la diferència entre lloc itinerant i compartit. Tots aquests llocs s’han de considerar itinerants i, per tant, amb dret a la indemnització per desplaçament.
Eliminació de tots els contractes parcials.
Actualització del decret d’indemnitzacions per raó de serveis, per augmentar les quantitats per quilometratge, dietes, etc.
Reconeixement a efectes de concurs de trasllats de la singularitat de centres com centres de caràcter singular, CEE, Aules hospitalàries, atenció domiciliària, aules terapèutiques, centres de motòrics, aules CIL, aules específiques d’educació especial, etc., i consignació com a llocs d’especial dificultat i d’acceptació voluntària a totes les adjudicacions. Des de qualsevol situació administrativa (interinitat, pràctiques, professorat funcionari de carrera) el temps treballat en aquest tipus de centres ha de comptar. Igualment comptaran les funcions realitzades, independentment del centre des del qual es participa.
Consolidació de la jubilació anticipada. Jubilació, amb el 100% de les retribucions per a tot el professorat (funcionariat de carrera i funcionariat interí) amb 30 anys cotitzats o 60 d’edat.
Assegurança específica de cobertura per al professorat que en l’exercici de les seues funcions comporte desplaçament (inspecció educativa, personal assessor CEFIRES, professorat itinerant/compartit, orientació, etc.).

Per l’estabilitat en el treball del conjunt del professorat

Conversió en plantilla orgànica de totes les vacants existents en els centres per a la seua oferta en els concursos de trasllats. Coneixement previ de les vacants.
Elaboració en la Mesa Sectorial d’Educació dels criteris de l’arranjament escolar que preserven i/o augmenten les plantilles i les unitats dels centres públics. Negociació anual amb cada Junta de Personal de l’arranjament escolar.
Respecte als drets adquirits pel professorat funcionariat de carrera amb destinació definitiva: no a les supressions ni als desplaçaments.
Catalogació de totes les places que actualment són ocupades de forma provisional i que la seua provisió siga voluntària informant en tots els sistemes de provisió de les seues característiques perquè el professorat en siga coneixedor.
Ampliació del catàleg dels llocs d’especial dificultat (centres incomplets, CRA, Unitat Terapèutica, etc.).

Per l’estabilitat en el treball del professorat funcionari interí

Negociació d’un nou sistema d’accés a la funció pública que reculla l’accés diferenciat per al professorat interí. Consolidació per concurs de mèrits que respecte l’antiguitat i amb el nombre de places suficient per garantir la seua consolidació real.
Estabilitat per a tot el professorat interí fins al seu accés definitiu a la condició de funcionariat de carrera.
Cobrament de l’estiu per a tot el professorat interí que haja treballat com a mínim 150 dies encara que no siguen consecutius.
Accés en igualtat de condicions a la formació oferida al professorat interí.
Convalidació de la fase de pràctiques amb un curs d’experiència docent.
Màximes garanties d’objectivitat i transparència en qualsevol procés selectiu.
Garantia d’un procés d’habilitació obert durant tot el curs i obertura permanent de totes les borses de treball per garantir la seua provisió.

Millora dels processos administratius

Informació completa de les places en les adjudicacions, les comissions de serveis, el concurs de trasllats i en el llistats de vacants per a supressions i desplaçaments.
Diferenciació i provisió voluntària de les places d’especial dificultat.
Transparència i publicitat en la provisió de tots els llocs de treball.
Dotació del personal administratiu necessari en les direccions territorials per poder fer els diferents tràmits administratius amb eficàcia i eficiència i que atenguen personalment el professorat.
Creació de 5 noves direccions territorials per millorar el servei administratiu i la representació dels docents del nostre territori segons l’exemple d’altres territoris.

Per la millora de les retribucions

Un sistema de retribucions basat en un cos únic de tot el professorat. A igual treball, igual salari.
Recuperació del 25% del poder adquisitiu perdut a causa de les diferents retallades del govern espanyol i valencià. Recuperació del cobrament del 100% de la paga extra, com abans de les retallades de 2010.
Negociació d’un nou sistema retributiu desvinculat de la formació del professorat.
Clàusula de revisió salarial anual automàtica, per compensar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu. Adequació a l’encariment de la vida.
Pagues extraordinàries completes, amb el 100% de tots els complements.
Eliminació del pla de pensions i trasllat a la nòmina amb les actualitzacions pendents.
Abonament immediat dels triennis i sexennis al professorat en pràctiques i abonament dels càrrecs unipersonals.
Abonament immediat de les indemnitzacions per serveis prestats (tribunals d’oposició, etc.).
Abonament per part de la Conselleria d’un subsidi que cobrisca el 100% del sou en qualsevol baixa de 90 dies per als FC.

Per una formació que millore l’ensenyament

Formació contínua i gratuïta del professorat dins de l’horari de permanència en el centre.
Gratuïtat del màster d’accés a la docència.
Formació inicial i permanent del professorat que incloga els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a desenvolupar la tasca docent. Els increments salarials han de deslligar-se de la formació contínua del professorat per evitar la perversió dels seus objectius.
Implantació de cursos de valencià i llengües estrangeres de tots els nivells en els centres educatius perquè el professorat puga assistir-hi de manera còmoda i gratuïtament dins de l’horari laboral. A més, l’avaluació serà realitzada pel professorat que impartisca els cursos i no per organismes externs.
Les places oferides a les estades a l’estranger han de permetre la conciliació de la vida laboral i familiar.
Accés dels col·lectius de persones que desitgen incorporar-se a la docència, als programes de formació del professorat.
Tutorització efectiva de les pràctiques, tant durant la carrera com després de les oposicions, amb professorat amb experiència. L’administració garantirà aquesta tutorització amb formació i descomptes de l’horari lectiu.
Augment de la funció docent de les persones assessores pedagògiques dels CEFIRE en detriment de les seues tasques burocràtiques perquè l’administració complisca la seua obligació de garantir el dret i el deure del professorat a la formació continua.
Planificació de la formació que ha d’oferir l’administració amb la participació amb els representants del professorat elegits democràticament, les universitats públiques i els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP).
Gestió democràtica i autònoma dels centres de formació i recursos (CEFIRE) amb la participació, a través d’organismes similars als consells escolars, dels centres educatius dels seus territoris d’influència. Elecció democràtica dels seus equips directius.
Ampliació de la xarxa de CEFIRE i establiment de mesures de coordinació entre ells. Increment del banc de recursos didàctics.
Millora de la dotació de personal assessor als diferents CEFIRE i de les seues condicions laborals per tal d’evitar la sobrecàrrega de treball.
Formació continua del professorat a través dels mitjans que disposa l’administració sense recórrer ni a l’externalització ni a la privatització del servei.
Nomenament de persones responsables –degudament qualificades– de temes d’igualtat en els CEFIRE, que planifiquen i coordinen la formació contínua del professorat en coeducació.
Pla formatiu continu sense limitació de places i obert al llarg de tot el curs escolar per garantir que tot el professorat dels diferents cossos docents aconseguisca la capacitació en valencià i que aquest estiga obert a qualsevol persona que vulga dedicar-se a la docència.
Potenciació, en la formació contínua, de tots aquells aprenentatges necessaris per a adaptar-se a les exigències socials i educatives, així com de qualsevol innovació pedagògica que millore el sistema educatiu. Formació en inclusió educativa amb la finalitat d’aconseguir una atenció individualitzada de l’alumnat. Formació en resolució de conflictes, TIC i llengües estrangeres.
Impuls i suport a la innovació, l’experimentació i la investigació educativa del professorat, així com a la creació de materials i la seua difusió per tal de poder-se compartir entre el professorat de forma col·laborativa.
Possibilitat dins de l’horari lectiu de poder fer visites del professorat a centres on s’estan duent experiències educatives d’interés i així poder intercanviar i difondre les mateixes.
Autorització en els CEIPS, CRA, centres incomplets i CEE de l’horari especial, per desenvolupar la vesprada formativa, sol·licitada per part dels centres de forma voluntària, responent a criteris objectius i així afavorint la seua autonomia.
Reconeixement i suport institucional als grups de docents que planifiquen la seua autoformació i la reflexió educativa. Suport institucional als MRP.
Convocatòria anual i publicitat de tots els models de formació, llicències d’estudi, estades a l’estranger, ajudes individuals a la formació, ajudes als plans de formació dels MRP, plans de formació europeus (Comenius, Grundvig, Erasmus +, etc), amb el cobrament íntegre de les retribucions si escau.
Autogestió dels programes de formació de cada centre educatiu, dins de la jornada lectiva per aconseguir un model de formació pública i gratuïta. L’administració ha de preveure els mitjans econòmics suficients perquè siga possible així com les substitucions del professorat que està en activitats formatives.
Millora del desenvolupament de les funcions de la persona coordinadora de formació als centres amb reducció horària de 3 hores lectives de l’horari setmanal i no de complementàries i que aquestes siguen substituïdes.
Augment de la durada de vigència del PAF dels centres per tal de poder implementar les accions formatives programades i poder fer l’avaluació del desenvolupament d’aquestes per part del professorat al centre. Inclusió dins dels PAF de models formatius que afavorisquen la investigació-acció com a fórmula de millora de la qualitat educativa.

Per una convivència sana en els centres educatius

Elaboració de plans integrals de formació i el foment de la competència social. Impulsar l’educació en valors i continguts que fomenten el respecte per la persona i el medi i totes les habilitats socials que permeten afrontar la gestió i la resolució dels conflictes en positiu.
Rebuig a qualsevol contingut i exaltació de violència, física, verbal, gestual, sexual, sexista, racista, organitzativa o psicològica que danya la convivència sana en els contextos escolars.
Desenvolupament ple de sistemes de vigilància de la salut psicosocial, universalitzant a tot el professorat la seua cobertura, amb adaptació dels reconeixements a les especificitats de les situacions de convivència i als diferents perfils de centres i de llocs de treball.
Planificació coordinada de les institucions públiques —autonòmica, comarcal i local— en la intervenció dels diferents professionals i agents que col·labo- ren amb la tasca educativa dels centres.
Acords amb els mitjans de comunicació perquè siguen rigorosos en el tractament informatiu de la violència en els centres escolars: veracitat, respecte als menors, no al sensacionalisme.
Ús reflexiu i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació per la seua incidència educativa. Estudi de l’impacte de les TIC en la convivència escolar.
Exigència de protocols d’actuació davant les gravacions que es realitzen relacionades amb les activitats escolars.
Increment dels recursos i mesures per a fer front als reptes socials i culturals: qualificació de la formació inicial i contínua del professorat. Impuls als programes de coeducació i a les escoles familiars. Reconeixement i reforç de les tutories i el departaments d’orientació.
Creació d’un entorn laboral saludable per les administracions educatives sense pressions en forma d’increments de productivitat sobre el professorat.
Extensió de la democràcia i dels valors participatius i la corresponsabilitat en la gestió dels centres. Potenciació del treball en equip. Més col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes. Potenciació del funcionament de les assemblees de delegades i delegats de classe omplint-les de contingut.
Ús de la mediació entre iguals com a instrument i recurs per a la resolució de conflictes. Foment de propostes de formació específica per als components dels equips de mediació.
Prohibició de la venda en els centres educatius de productes no saludables i promoció de productes saludables.

Per la cultura preventiva i la seguretat i salut en el treball

Exigència del compliment de les obligacions legals i dels acords signats entre els sindicats i la Conselleria d’Educació: pla de prevenció de riscos laborals, avaluació dels riscos de tots els centres i llocs de treball, vigilància de la salut, adaptació de llocs de treball, plans d’emergència o autoprotecció, amb la col·laboració del servei de prevenció i sense cap privatització.
Posada en marxa del Pla de prevenció de riscos laborals, avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva, com els instruments essencials per a la gestió i aplicació del Pla, en tots els centres docents.
Desenvolupament de la figura del coordinador o coordinadora de prevenció de riscos laborals als centres, amb crèdit horari i formació suficient.
Model integrat de prevenció de riscos laborals en el sistema de gestió de l’administració, en totes les activitats, decisions i nivells jeràrquics, els objectius bàsics del qual han de ser la modificació de les condicions laborals amb risc per a la seguretat i la salut del professorat, així com la promoció de la salut en l’àmbit laboral.
Recuperació del servei de prevenció propi en el marc sectorial educatiu.
Realització de l’avaluació de riscos en tots els centres i en totes les disciplines contemplades a la llei de prevenció (seguretat, higiene, ergonomia i psicosocial).
Millora de la informació i formació en salut laboral per a tot el professorat, el coordinador o coordinadora de salut laboral dels centres i per als delegats i delegades dels comitès de seguretat i salut laboral, incidint en la formació en autoprotecció com també a la vigilància de la salut.
Dret efectiu de reducció horària sense detriment retributiu per als majors de 55 anys com a prevenció de patologies derivades de l’edat.
Vigilància de la salut de tots els treballadors i treballadores –exàmens de salut…– atenent les patologies més freqüents a l’educació. Revisions periòdiques no solament de les malalties amb relació amb el lloc de treball sinó també de l’estat de salut del professorat, especialment amb patologies cròniques.
Distribucions grupals i horàries equilibrades per a evitar la sobrecàrrega física o psicològica del professorat, amb l’eliminació dels riscos sorgits com a conseqüència de la intensificació del treball i la deficient organització.
Reconeixement i el tractament preventiu de les patologies o malalties emergents que tenen origen en el treball, com ara l’estrès; la síndrome de burnout o de l’esgotament professional; mobbing o assetjament psicològic; patologies musculoesquelètiques, Covid persistent etc, tal com és considerat com a malaltia professional els nòduls vocals.
Les contingències professionals (accidents de treball i malalties professionals) del professorat interí han de ser ateses pel Servei Valencià de Salut, la qual cosa comportaria la desaparició del concert amb les mútues.
Les baixes per accident laboral i malalties professionals han de ser retribuïdes al 100% a partir dels 91 dies.
Desenvolupament ple de sistemes de vigilància de la salut psicosocial, atenent la salut mental, universalitzant a tot el professorat la seua cobertura, amb adaptació dels reconeixements a les especificitats de les situacions de convivència i als diferents perfils de centres i de llocs de treball.
Adaptacions de lloc de treball: quan l’informe faça referència a un canvi d’adscripció de destí, a un canvi d’especialitat dins les seues especialitats reconegudes en el seu mateix centre, o a l’adequació d’horari i/o jornada, per part d’òrgan competent en matèria de personal, s’ha d’adaptar el lloc de la persona treballadora d’acord amb les recomanacions emeses en l’informe del servei de prevenció i quan no siga possible, procedir a la possibilitat de canvi de lloc de treball.
Actualització i publicació del protocol de prevenció i actuació davant de l’assetjament laboral en centres docents i així també un protocol d’activació en cas d’agressions a l’empleat públic.
Assessorament i assistència jurídica i psicològica per part de la Conselleria en cas d’agressió al professorat, exercint les seues funcions, o com a conseqüència de l’exercici de les seues funcions.
Protocol d’actuació davant l’alumnat amb problemes del comportament en CEE, UTE i aules específiques.
Dotació dels EPIs necessaris i de qualitat en els centres de Formació Professional.
Modificació de la normativa estatal i autonòmica per augmentar les distàncies mínimes dels centres educatius a les subestacions elèctriques i les antenes de telefonia.
Incorporació en tots els centres educatius de personal sanitari d’infermeria per desenvolupar tasques de caràcter assistencial, educatiu i preventiu.
Ús de la mediació entre iguals com a instrument i recurs per a la resolució de conflictes. Foment de propostes de formació específica per als components dels equips de mediació.

Pel medi ambient

Creació en tots els centres educatius de la figura de la persona coordinadora de sostenibilitat, amb formació específica, reconeixement i dotació horària.
Construcció, ampliació i rehabilitació dels centres amb criteris bioclimàtics, arquitectura passiva i bioconstrucció per l’eficiència.
Millorar l’aïllament tèrmic, l’orientació dels edificis i eliminar definitivament el fibrociment.
Afavoriment de l’autosuficiència energètica mitjançant energies renovables (plaques fotovoltaiques i climatització sostenible), sistemes intel·ligents d’enllumenat i mesures d’estalvi energètic.
Implantació de plans de gestió ambiental basats en auditories energètiques i ambientals periòdiques.
Seguiment de la qualitat de l’aire, la contaminació acústica, la petjada ecològica i hídrica, especialment als menjadors escolars.
Reducció, reutilització i separació de residus amb l’objectiu d’avançar cap als residus zero.
Naturalització dels centres amb més arbres, cobertes vegetals, espais verds i sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja.
Redisseny dels espais educatius, especialment els exteriors, amb criteris pedagògics, ambientals i de benestar.
Xarxa d’aigua potable de qualitat.
Foment de menjadors escolars saludables i sostenibles, basats en productes de proximitat, ecològics i de quilòmetre zero.
Promoció d’esmorzars saludables i sense residus.
Impuls dels horts escolars ecològics com a eina d’educació ambiental i alimentària.
Accessos segurs als centres mitjançant itineraris per a vianants, ús de la bicicleta, aparcaments segurs específics i altres formes de mobilitat sostenible, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO₂.
Potenciació d’entorns escolars segurs, sostenibles i inclusius.
Elaboració d’una guia de sostenibilitat per als centres educatius amb propostes pràctiques per al professorat.
Organització d’activitats de formació i divulgació sobre mobilitat sostenible, agroecologia, les 7R, canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Impuls de projectes d’Aprenentatge Servei (ApS) i la col·laboració amb ajuntaments i entitats locals per a la conservació i millora del medi ambient.
Foment de projectes curriculars i educatius ecològics a les Universitats, sobretot a Magisteri i als Màsters d’Educació per a que els futurs docents s’impliquen en l’educació ambiental.

Per la igualtat real i efectiva entre dones i homes

Impuls als centres docents de les mesures previstes en la llei contra la violència de gènere i en la llei d’igualtat.
Ús d’un llenguatge no sexista i projecció pública d’una imatge no discriminatòria de la dona per part de les administracions públiques en totes les comunicacions amb els centres i la societat.
Aplicació de la Llei Organica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva entre dones i homes, en la composició d’òrgans directius i col·legiats normatiu en l’àmbit educatiu.
Formació inicial i permanent del professorat sobre les diversitats sexuals i la seua incidència en el desenvolupament de persones. Promoció als centres educatius d’activitats formatives per prevenir la violència sexual treballant amb l’alumnat i especialment amb l’alumnat adolescent, famílies i la resta de comunitat educativa.
Incorporació al currículum de manera efectiva l’aportació de les dones a les diferents disciplines, així com la seua presència equilibrada als materials i recursos.
Potenciació de la presència de manera equilibrada de dones i hòmens en totes les etapes educatives.
Reducció horària lectiva per als o les responsables d’igualtat de cada centre i amb la formació adequada, que s’encarregue d’impulsar mesures educatives que fomenten la igualtat i previnguen la violència contra les dones i les xiquetes utilitzant els instruments necessaris per solucionar les possibles situacions de violència.
Desenvolupament de programes de prevenció, detecció precoç i protocols especialitzats adaptant-los a l’especificitat de les diferents violències sexuals en tots els àmbits de l’Educació Infantil, Primària, Secundària, Ensenyaments artístics, EOI així com a l’àmbit universitari.
Realització periòdica d’avaluacions d’impacte de gènere per comprovar la incidència que tenen sobre homes i dones les mesures que es prenen respecte a la conciliació. Presentació de les dades estadístiques amb la informació desagregada.
Formació a l’alumnat en totes les etapes educatives en igualtat per a la prevenció de la violència contra les dones i les xiquetes, el masclisme i les conductes violentes i afavorint l’educació emocional i sexual. Educació en la coresponsabilitat i repartiment del treball de cura i domèstic. Inclusió d’aquests continguts en el currículum escolar i en els plans d’acció tutorial juntament amb l’educació afectivosexual i prevenció i resolució pacífica dels conflictes.
Inclusió en els plans d’estudi de la formació en coeducació per avançar en la igualtat i la prevenció de la violència contra les dones i les xiquetes.
Ampliació del permís per naixement o adopció a un període de 26 setmanes, acumulables per a les famílies monoparentals o per a aquelles en què una de les persones progenitores mor.
Possibilitat d’unir l’acumulació de lactància a una excedència o un permís per assumptes propis sense minva retributiva ni de temps ni restriccions en la seua aplicació.
Els períodes de vacances i no lectius del calendari escolar no computaran com a permís per naixement i/o adopció.
Regulació de les condicions d’accés a les substitucions per a les persones que estiguen en període de llicència per naixement i/o adopció. Contracte ple a efectes administratius i econòmics.

Diversitat sexual, afectiva i de gènere

Impuls als centres docents de les mesures previstes en la llei d’igualtat de persones LGTBI i en la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI.
Dotació de recursos necessaris per a garantir que els centres educatius siguen espais lliures de LGTBIfòbia.
Formació inicial i permanent del professorat sobre diversitats sexuals, afectives i de gènere i la seua incidència en el desenvolupament de persones lliures.
Promoció als centres educatius d’activitats formatives per a previndre la LGTBIfòbia i garantir la tolerància cap a les diferents diversitats sexuals, afectives i de gènere, especialment per a l’alumnat adolescent, famílies i la resta de comunitat educativa.
Incorporació al currículum i als plans d’estudi de manera efectiva de l’aportació del col·lectiu LGTBIQ a les diferents disciplines, així com la seua presència equilibrada als materials i recursos.
Reducció horària lectiva per a les persones responsables d’igualtat de cada centre i amb la formació adequada, que s’encarregue d’impulsar mesures educatives que fomenten la igualtat de les persones LGTBI.
Desenvolupament de programes de prevenció, detecció precoç i protocols especialitzats adaptant-los a l’especificitat de les diferents actituds i violències lgtbifòbiques en totes les etapes educatives, incloent la universitat.
Incidir en els protocols l’acompanyament de l’alumnat LGTBIQ+ per previndre els intents i les idees suïcides, molt presents entre l’alumnat d’aquest col·lectiu.

Per la conciliació de la vida personal, familiar i laboral

Ampliació de les mesures de conciliació entre vida personal i laboral.
Aplicació immediata dels drets reconeguts en la llei integral contra la violència de gènere i en la llei d’igualtat.
Ampliació de la reducció horària per lactància fins als 25 mesos de vida dels xiquets i xiquetes. En cas d’acumular-la al permís per naixement i/o adopció, s’haurà d’augmentar el nombre de dies proporcionalment.
Reducció de la jornada laboral tant per a homes com per a dones per cura de familiars a càrrec en un terç o mitja jornada sense reducció de les retribucions.
Promoció de les reduccions de jornada tant per a homes com per a dones per cura de fill o filla menor o familiars a càrrec sense reducció de les retribucions.
En cas de pandèmia que hi haja un permís retribuït per a familiar amb descendent en confinament.
Permisos sense límit de temps per a familiar amb descendent amb malalties greus o molt greus.

Infraestructures educatives

STEPV denuncia la degradació generalitzada de les infraestructures educatives, conseqüència de la manca de manteniment preventiu per part de la Conselleria i, en alguns casos, dels ajuntaments, així com dels continus retards en les actuacions de construcció, ampliació, rehabilitació i millora dels centres.

Per aquest motiu:

Denunciem la degradació generalitzada de les infraestructures educatives, conseqüència de la manca de manteniment preventiu per part de la Conselleria i, en alguns casos, dels ajuntaments, així com dels continus retards en les actuacions de construcció, ampliació, rehabilitació i millora dels centres.
Negociació en Mesa Sectorial de tota la planificació en matèria d’infraestructures educatives, incloent-hi el Pla Edificant i la resta de plans d’inversió.
Manteniment i impuls efectiu del Pla Edificant, garantint la delegació de competències als ajuntaments, la dotació pressupostària suficient i el compliment dels calendaris d’execució.
Publicació al web de la Conselleria de totes les actuacions previstes, el seu estat d’execució i els calendaris corresponents.
Creació d’una plataforma única de comunicació d’incidències en infraestructures perquè els equips directius puguen informar de les necessitats dels centres.
Reforç de la Direcció General d’Infraestructures i dels serveis territorials per garantir una gestió àgil i l’execució de les actuacions.
Eliminació definitiva de tots els barracons dels centres educatius.
Construcció, ampliació i rehabilitació dels centres d’acord amb criteris pedagògics, de sostenibilitat, seguretat, salut laboral, eficiència energètica, accessibilitat i inclusió.
Aprovació d’una nova normativa de construcció de centres educatius que substituïsca l’Ordre de 1992 i incorpore:
- arquitectura solar passiva i bioconstrucció;
- adaptació al canvi climàtic;
- renaturalització dels patis;
- accessibilitat universal;
- entorns escolars segurs, accessibles, inclusius i sostenibles;
- disseny dels espais amb criteris pedagògics;
- participació de les comunitats educatives en els projectes de construcció i rehabilitació.

Dotació suficient de mobiliari i equipament didàctic adient per a totes les etapes educatives.

Eliminació de les barreres arquitectòniques.

Retirada del fibrociment i de qualsevol altre material potencialment tòxic dels centres.

Desenvolupament d’un pla específic per als centres afectats per la DANA, que garantisca:
- una dotació pressupostària específica;
- prioritat en les actuacions;
- adequació dels espais provisionals i dels patis(cobertes, mobiliari, vegetació, etc.);
- informació periòdica a les comunitats educatives.
- enderrocament dels centres DANA que amenacen ruïna.

Incorporació, dins del Pla EduClima, de la renaturalització dels patis i de mesures de confort climàtic que permeten l’ús dels centres durant tot l’any.

Desenvolupament, dins del Pla Obrim l’Escola i del Pla Recol·le, d’actuacions destinades a garantir entorns escolars segurs, accessibles i sostenibles, així com convenis que asseguren la conservació, el manteniment i la vigilància de les instal·lacions.

Garantir que els centres d’ensenyaments artístics complisquen els requisits establerts pel RD 303/2010, superant les actuals deficiències en matèria d’espais, seguretat, accessibilitat, climatització, eficiència energètica i condicions estructurals.

Donar resposta a les necessitats de les EOI, especialment d’aquelles que no disposen d’edifici propi, garantint espais adequats, climatització, accessibilitat i unes instal·lacions dignes per al desenvolupament de la seua activitat.

Per la dignificació de l’escola rural

Garantia d’una oferta suficient de llocs públics en els diferents ensenyaments i etapes educatives.
Establiment d’un marc normatiu específic per als CRA i centres incomplets, i un tractament legislatiu específic en la resta d’etapes educatives i ensenyaments desenvolupats en un entorn rural.
Reconeixement dels CRAS, centres incomplets, centres educatius ubicats en zones rurals com a centres docents singulars amb reconeixement com a mèrit per als concursos de trasllats i altres procediments.
Establiment de ràtios diferenciades per a les aules multigrau segons els nivells educatius atesos.
Ràtios reduïdes per afavorir el manteniment d’unitats en el medi rural en els diferents ensenyaments i etapes educatives.
Inclusió de l’escola rural com a pilar en les estratègies contra el despoblament.
Dotar de major autonomia horària, curricular i econòmica que permeta donar resposta a les necessitats del context rural.
Dotació i millora d’infraestructures, de recursos i d’una plantilla estable i suficient per tal d’atendre la diversitat dels models d’escolarització en el medi rural (escoles unitàries, centres incomplets, CRA, centres de secundària ubicats en entorns rurals).
Garantir els serveis complementaris (menjador i transport escolar), així com activitats extraescolars amb una dotació económica suficient com a pla estratègic prioritari per fer front al despoblament.