Llengua

STEPV insta a la desobediència davant la prohibició d’ensenyament en valencià

Conselleria manipula la realitat per suprimir línies en valencià

dimarts 15 abril 2014 14:38 h

La Consellera d’Educació, María José Català, va realitzar ahir unes declaracions a Castelló on justificava la supressió de línies en valencià per a equilibrar l’oferta en valencià i castellà, ja que segons la conselleria, el castellà està marginat a Castelló. A més, argumenta que la LOMQE obliga a prioritzar els drets dels pares i mares que volen ensenyament en castellà.

A més, animem a tota la societat valenciana a participar en la pròxima manifestació el proper 10 de maig

Aquests arguments falsegen la realitat de forma interessada, pels motius següents:

  1. La regulació que fa la LOMQE de les llengües cooficials (disposició addicional trenta-vuit) està pensada per a destruir models d’immersió lingüística com els de Catalunya, però hauria de tindre poca incidència en el model de programes lingüístics del País Valencià. El que diu la llei és que es poden implantar sistemes lingüístics sempre i quan es determine “la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes”. Recordem que el decret de plurilingüisme de la Conselleria d’Educació estableix l’ús vehicular de les llengües cooficials amb unes determinades proporcions, que imaginem que són les raonables per a la Conselleria.
  2. També diu la LOMQE que es podran establir “sistemes en els que les assignatures no lingüístiques s’impartisquen exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera,  sempre que existisca oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en què s’use com a llengua vehicular cada una de les llengües cooficials”. Com dèiem, aquest no és el cas del País Valencià, en què els programes plurilingües, tant en castellà com en valencià, inclouen una matèria en l’altra llengua cooficial que no és la base del programa. Però, a més, Castelló té suficient oferta de programes lingüístics en castellà per als pares i mares que ho preferisquen. I si no, que l’administració els pague l’ensenyament en castellà en centres privats, com regula la LOMQE.
  3. La LOMQE diu que “En acabar l’educació bàsica, tot l’alumnat haurà de comprendre i expressar-se, de forma oral i per escrit, en la llengua castellana i, si s’escau, en la llengua cooficial corresponent”. Tots els informes i estudis de què disposem, inclosos els de la Conselleria d’Educació, diuen que els programes òptims per aconseguir aquest objectiu són els programes d’ensenyament en valencià, que ara la consellera pretén suprimir malgrat la demanda de les famílies.
  4. La LOMQE introdueix un nou principi en l’article 1: “La llibertat d’ensenyament, que reconega el dret dels pares i mares i tutors legals a elegir el tipus d’educació i el centre per als seus fills”. Aquest principi sembla que només és possible quan es tracta de l’elecció d’educació religiosa i dels centres concertats, però no serveix per a l’ensenyament en valencià i en centres públics.
  5. En l’informe sobre la situació del valencià a l’ensenyament que va realitzar STEPV en 2011, s’indicava que l’ensenyament en valencià a la província de Castelló és d’un 61%, mentre que en castellà és del 39%. Efectivament, Castelló és l’únic territori del País Valencià on la majoria de l’ensenyament és en valencià. I ho és per la voluntat dels centres i de les famílies, malgrat els entrebancs constants del govern valencià. En el mateix informe indicàvem que la situació a València i Alacant, és a la inversa. A València només hi ha un 30% d’ensenyament en valencià i a Alacant, encara menys, un 17%. Per què no es té en compte aquesta situació per a “equilibrar” l’ensenyament en valencià en aquests territoris?

El govern valencià aplica la llei a la seua conveniència, perquè ha estat menystenint la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) durant tot el mandat del PP, perquè fa una lectura restrictiva i interessada de la LOMQE, perquè atén la voluntat de les famílies quan li interessa ideològicament (encara que siguen una minoria insignificant, com és el cas del Pare Català de Benimaclet), però no atén mai la majoria de la comunitat educativa quan reclama un ensenyament públic, de qualitat i en valencià.
Davant d’aquesta situació, STEPV fa una crida als centres educatius a rebel•lar-se contra la Conselleria d’Educació, a aplicar mesures per a esquivar la llei i a continuar impartint programes en valencià encara que els ho prohibisca l’administració. Per què ja s’han traspassat moltes línies roges i perquè el nostre alumnat no es mereix patir les polítiques liquidadores del tresor lingüístic del nostre poble.
A més, animem a tota la societat valenciana a participar en la pròxima manifestació el proper 10 de maig, en rebuig a les retallades en educació, contra la LOMQE i a favor de l’ensenyament en valencià.

Etiquetat com a

valencià lomqe

Comentaris

Josep Franco Giner

16 abril 2014 / 11:24 h

Hola, companys. Volia fer algunes matisacions, insisitint en la línia del vostre article.
1.- En qualsevol part del territori lingüístic català la LOMQE té efectes destructius i immediats. Aprofitaria l’avinentesa de tot el que està passant per fer un bloc únic territorial, pel que fa a sistemes lingüístics: l’espanyolització planificada per Wert ens ateny a tots igualment.
2.- Es tractaria, ara, de dir que volem el 100% ja, i no encara de fer comparacions a la baixa i justificar que aquí sí que existeix l’alternativa d’estudiar en castellà a l’abast, perquè aquesta possibilitat cancel·la radicalment l’opció d’aprendre la nostra llengua.
3.- Parlar encara de programes òptims front a d’altres, és una imprecisió, perquè no és una qüestió d’excel·lència, com es diu en altres llocs, sinó de condicions de possibilitat: o s’estudia en valencià, més enllà del 50%, diuen, en tots els casos -encara que crec que s’hauria d’incrementar mollt més- o, senzillament, no aprenen ni l’una ni l’altra ni tot el que hi ha pel mig.
4.- S’ha de dir que la llibertat dels pares no pot estar mai per damunt del dret fonamental a l’educació dels fills, i que aquesta educació passa per acordar sistemes entre els professionals. I denunciar-ho, si cal.
5.- No hauríem de dir que convindria que tingueren en compte els desequilibris del nostre sistema -territorials- per actuar de cap manera; el que hauríem de dir és que volem que Alacant arribe on està Castelló i que València siga igual, com a mínim. Per davall dels 60% i escaig no hi ha res a fer.
6.- L’STEPV hauria de promoure un estudi per veure quants exàmens a les PAU es fan en la nostra llengua. I així sabríem fins a quin punt la nostra inseguretat jurídica i lingüística està fefaentment present en la nostra societat. D’altra banda, caldria visitar de bell nou les estadístiques, perquè a massa llocs es fa passar per PEV el que en realitat és un PIP una mica enriquit.
Salut i força, companys.
Josep Franco i Giner
Membre de la Junta de Personal Docent d’Alacant.


Comenta

Has d'estar registrat per a deixar comentaris.


  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR