PISA: l’equitat del sistema educatiu acusa les retallades

L’informe PISA 2012 desvetlla alguns dels efectes nocius per al sistema educatiu de les polítiques dels governs del PP: han augmentat les diferències entre estudiants provocades per l’entorn socioeconòmic, i han augmentat també les diferències entre xics i xiques. També augmenten les diferències entre territoris, atribuïbles a causes socioeconòmiques: els territoris més rics van millor que els més pobres. Cal recordar que el País Valencià tampoc no ha participat en aquesta edició.

En informes anteriors, PISA situava el sistema educatiu espanyol com el segon més igualitari de l’OCDE, després de Finlàndia. Això significava que el sistema educatiu no era un factor afegit que augmentara la desigualtat entre l’alumnat. Les famílies treballadores pateixen aquest pèrdua d’equitat, com pateixen el preu de la crisi, amb més atur, menys ajudes en mesures de compensació social i més retallades educatives. Les polítiques neoliberals estan convertint el sistema educatiu en un parany de discriminació econòmica i de gènere per als fills i les filles de la classe treballadora.

A pesar d’això, i com venia passant en informes anteriors, els resultats en aquelles destreses parcials que examina PISA, el sistema educatiu no ha deixat de millorar: l’alumnat examinat ha obtingut 484 punts en matemàtiques (483 en 2010), 488 en comprensió lectora (481 en 2010) i 496 en ciències (488 en 2010). Com afirma STEs en un comunicat aquest matí “el sistema educatiu funciona”, malgrat els intents de l’equip del ministeri per desacreditar-lo i per culpabilitzar el professorat d’un suposat estat d’emergència educatiu. PISA també mostra que l’Estat espanyol es troba per sota de la mitjana en el percentatge del PIB destinat a educació.

Què pretén PISA

L’OCDE, entitat que impulsa els informes PISA, és una de les coordinadores de la implantació de polítiques neoliberals que s’implanten al món, i és la primera en advertir que PISA no pretén establir rànquings competitius entre països ni avalua els sistemes educatius. La interpretació esbiaixada que fa dels informes el ministeri d’Educació per a justificar la seua reforma educativa és obscena. La LOMQE no contribuïrà a la millora del sistema, sinó que aprofundirà l’escletxa quant a les oportunitats de progrés social dels més desafavorits, amb mesures privatitzadores, desreguladores i més retallades encara.

Per a evitar una interrupció en la tendència a la millora del sistema educatiu, cal plantejar una política educativa que diagnostique on, quan i perquè hi ha deficiències, i propose mesures per a pal·liar-les. Aquesta anàlisi ha de fer-se comptant amb el protagonisme dela comunitat educativa i no d’esquenes a ella, com ocorre la LOMQE. L’informe PISA també afirma la necessària col·laboració de les direccions i el professorat, contràriament al que pretén la LOMQE, de convertir les direccions en capataços al servei de l’administració.

I no es pot millorar l’educació sense recursos, especialment en aquells àmbits i centres amb més necessitats per trobar-se en un entorn econòmic i/o cultural més desafavorit. Les polítiques de retallar professorat, beques, ajudes de menjadors o transport, d’augment de ràtios o de càrrega lectiva i burocràtica del professorat només poden conduir, potser deliberadament, a un lent decaïment del sistema educatiu.

Més informació sobre PISA i proves diagnòstiques en l’Allioli 255.