STEPV-Intersindical Valenciana participa de la concentració en defensa de la llengua a la llei de l’audiovisual

Representants de les principals entitats que treballen en favor de les llengües minoritzades gallega (AMESA), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC, de la qual forma part STEPV-Intersindical Valenciana, i CIEMEN) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s’han concentrat este matí davant el Congrés dels Diputats abans de l’inici del debat de la llei general audiovisual, perquè la norma que se pretén aprovar no donarà més que xicotetes passes que no garantiran la igualtat lingüística.

Una vegada començada la concentració, han pres la paraula representants de les diferents entitats: Marcos Maceira (AMESA), Paul Bilbao (Kontseilua), Iván Llera (Iniciativa pol Asturianu), Francesc Marco (Plataforma per la llengua), Maria Nebot (Escola Valenciana), Rubén Pitarch (ACPV), Daniel Condeminas (FOLC) i Elena Jiménez (Òmnium Cultural).
En primer lloc han denunciat que se tracta d’una llei que no respon a la realitat lingüística existent a l’Estat: «Hem de tenir en compte que esta llei és una transposició de la directiva de la Unió Europea precisament per a donar cabuda a la producció europea. D’esta forma, se defuig de la realitat lingüística europea, donant una presència indigna a les llengües pròpies de l’Estat. Pensem sincerament que s’ha perdut l’oportunitat per a l’igualat i que la llei invisibilitzarà les nostres llengües en les pantalles. És més, se perpetuarà la vulneració dels drets” han afirmat-.
Així, els representants de les entitats han fet referència al procés d’elaboració de la llei: «Els agents socials en favor de las llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant a la ciutadania per a demostrar la existència d’una demanda social» Tot i això, s’han menystingut les nostres peticions, pel que se pot dir que la demanda ciutadana no ha estat en absolut tinguda en compte en esta llei».
A més, han recordat diversos elements recollits en la declaració consensuada junt amb altres agents (ACV Tirant lo Blanc, CIEMEN i OCB del català, i NOGARÁ de l’aragonès): “Si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mínims per a totes les llengües tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficient i testimonials al representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. És a dir, les quotes que s’establiran amb el suposat objectiu de garantir la pluralitat lingüística són testimonials.
I és que, tal com han afirmat les entitats, la legislació general audiovisual sols ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i finançament per al castellà, sense cap indicació ni reconeixement per a altres llengües existents en l’Estat espanyol fora de la retòrica buida de contingut. Açò impedeix que infants, joves i públic en general gaudisquen en la seua llengua de l’àmplia oferta disponible en programes de televisió, sèries i pel·lícules.
“Dissortadament la nova llei no suposa canvis significatius en aquest sentit” han afirmat. Per a finalitzar, els agents a favor de las llengües minoritzades han volgut reiterar el seu compromís de seguir treballant: «És cert que en aquesta ocasió no s’han acomplit els objectius previstos i que aprovaran una llei que invisibilitza la presència de les nostres llengües. Tanmateix, seguirem treballant per a crear les condicions adients per a viure en les nostres llengües, així com perquè aquestes guanyen espais, entre aquests les pantalles” han subratllat.